Antoni Maria Claret i Clarà

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Sant Antoni Maria Claret)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaAntoni Maria Claret i Clarà
bisbe, confessor, fundador
Antonio Marie Claret.jpg
 Arquebisbe de Santiago de Cuba
20 de maig de 1850 – 20 de juliol de 1859
Dades biogràfiques
Naixement 23 de desembre de 1807
Sallent
Mort 23 d'octubre de 1870(1870-10-23) (als 62 anys)
Narbona
Sepultura Temple de Sant Antoni M. Claret (Vic)
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Religió Catolicisme
Activitat professional
Ocupació Missioner, clergue i sacerdot catòlic
Orde Companyia de Jesús
Ordenació sacerdotal 13 de juny de 1835
Consagració episcopal 6 d'octubre de 1850
pel bisbe Llucià Casadevall i Duran
Enaltiment
Commemoració a Església Catòlica Romana
Beatificació 25 de febrer del 1934 , Roma per Pius XI
Canonització 7 de maig del 1950 , Roma per Pius XII
Lloc de pelegrinatge Vic: Sant Antoni M. Claret, St. Domènec
Festivitat 24 d'octubre
Fets destacables Fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria (claretians) i de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes; confessor d'Isabel II d'Espanya
Iconografia calb; robes de bisbe: sotana, roquet i capa magna; pectoral amb la creu; pregant a la Immaculada; catecisme a la mà

Escut d'armes de Antoni Maria Claret i Clarà
Caritas Christi urget nos

Lloc web Fitxa a catholic-hierarchy.org
Modifica dades a Wikidata

Sant Antoni Maria Claret i Clarà, conegut com a Pare Claret, (Sallent, Bages, 23 de desembre de 1807 - Abadia de Fontfreda, 24 d'octubre de 1870) va ser un religiós català, arquebisbe de Santiago de Cuba i confessor d'Isabel II d'Espanya. Va fundar els ordes dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria (claretians) i de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes.

Vida[modifica]

Va néixer a Sallent el 1807, en el si d'una família modesta de teixidors. L'any 1822 aprengué l'ofici de teixidor treballant al carrer Buixadé de Berga. També treballà en una fàbrica tèxtil d'Igualada.[1] Per continuar l'ofici familiar, el 1825 va anar a estudiar a Barcelona, on a l'escola de la Llotja de Mar va estudiar disseny tèxtil i idiomes. Mentre és a Barcelona, decideix abraçar la vida religiosa i el 1829 marxa a Vic, a estudiar al seminari.

Va ser ordenat sacerdot el 13 de juny de 1835, a Solsona; la seva primera missa va dir-la a Sallent on, des de llavors i fins al 1839, és beneficiat, vicari i ecònom. Sent, però, que la seva tasca ha de ser una altra i vol marxar com a missioner a fer apostolat a Àsia. Amb aquesta idea, marxa a Roma per oferir-se a la Congregació de Propaganda Fide, però estaven de vacances; va ingressar al noviciat dels jesuïtes, però per problemes de salut va sortir als tres mesos.

Malalt i decebut, torna a Catalunya el 1840 i és destinat a Viladrau. Es va dedicar a organitzar missions populars a Catalunya, ja que trobà que entre la població d'un país teòricament cristià, el coneixement i la pràctica de la fe religiosa era petit. La seva primera missió va ser la de Viladrau, el 15 d'agost de 1840; n'és un record la creu que plantà al cim del Matagalls (Montseny). Durant els anys següents, predica a 157 poblacions de Catalunya, anant-hi sempre a peu des de Vic. A més, per a completar la tasca d'apostolat, escriu gran quantitat de llibres i fullets, forma associacions de fidels i guia congregacions religioses que volen treballar en el mateixa direcció.

El 1847 funda, amb Josep Caixal, la Llibreria Religiosa, que publicarà i distribuirà obres de devoció,[2] de la que n'era impressor Pau Riera i Soler, i l'any següent comença a predicar missions a les Canàries, on acompanyà, durant un any i mig, al nou bisbe de Las Palmas Bonaventura Codina i Augeroles. El 16 de juliol de 1849 va fundar a Vic la Congregació dels Missioners Fills del Cor Immaculat de Maria, per a l'apostolat i les missions com a continuadora de la seva obra.

Nomenat per Pius IX arquebisbe de Santiago de Cuba, és consagrat a Vic el 6 d'octubre de 1850 i va marxar a Cuba, on va ser fins al 1857. Durant el seu ministeri episcopal desenvolupa una gran activitat missionera i social: recorre quatre vegades la seva diòcesi visitant les parròquies més allunyades, organitza l'església local, lluita contra l'esclavitud i crea una granja-escola per als infants desemparats, a més de promoure caixes d'estalvis i monts de pietat amb marcat caràcter social. Per a ajudar en l'educació, pensa de crear un nou institut religiós, ara femení, i juntament amb Maria Antònia París, funda la congregació de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes, que s'estableixen a Cuba el 1855.

El 1856, l'1 de febrer, Claret pateix un atemptat a Holguín. Poc després torna a la Península i és nomenat confessor de la reina Isabel II. Llavors, viu a Madrid i aprofita els viatges de la reina per predicar al poble, i als religiosos i capellans d'altres llocs. La reina el nomena en 1859 patró del Reial Hospital i Església de N. S. de Montserrat a Madrid.

En 1858 fundà l'Acadèmia de Sant Miquel, on pretenia agrupar les forces vives de les arts plàstiques, el periodisme i les organitzacions catòliques reunint artistes, literats i propagandistes catòlics de tota Espanya. Poc després és nomenat president del Monestir de l'Escorial i en fa un centre espiritual i acadèmic de gran nivell. A partir de 1864, funda algunes biblioteques populars i parroquials, amb l'objectiu de difondre la cultura religiosa i facilitar la difusió d'obres de devoció i espiritualitat entre la població.

Després de la Revolució de 1868, va exiliar-se amb la reina. Entre 1869 i 1870, va prendre part al Concili Vaticà I, on va donar suport al nou dogma de la infal·libilitat del papa. Fins aquí arriben els seus perseguidors, que pretenen capturar i portar-lo a Espanya per jutjar-lo i condemnar-lo. Ha de fugir com un delinqüent i refugiar-se al monestir cistercenc de Fontfreda.

En aquest monestir de Fontfreda, als 63 anys, envoltat de l'afecte dels monjos i d'alguns dels seus missioners, mor el 24 d'octubre de 1870.

Les seves restes mortals es van traslladar a Vic el 1897.

Va ser canonitzat per Pius XII el 5 de maig de 1950. Un retrat seu forma part de la Galeria de Catalans Il·lustres de l'Ajuntament de Barcelona.[3]

Obra escrita[modifica]

El pare Claret destacà per la seva activitat catequística també en el món de l'escriptura, tant en castellà com en català. Va escriure unes 96 obres pròpies (15 llibres i 81 opuscles) a més de fer algunes traduccions. Els seus principals llibres són Camí drét y segúr per arribar al cel (1843), que va tenir 185 edicions, Avisos a un sacerdote (1844), El Catecisme de la doctrina cristiana (1848), Reflexions sobre l'Agricultura (1854), Sermons de missió (1857), Colección de pláticas dominicales (1858), Pláticas doctrinales (1868), la seva Autobiografia (1862,1865) i L'Egoísmo vençut (1869).

Confessor de la Reina Isabel II i apòstol a Madrid i a Espanya [cal citació][modifica]

La Reina Isabel II el tria personalment com el seu Confessor el 1857 i es veu obligat a traslladar-se a Madrid. Ha d'acudir setmanalment almenys a la Cort a exercir el seu ministeri de confessor i a cuidar-se de l'educació cristiana del príncep Alfons i de les infantes. A causa de la seva influència espiritual i al seu fermesa, a poc a poc va canviant la situació religiosa i moral de la Cort. Viu austera i pobrament.

Els ministeris de palau no omplen ni el temps ni l'esperit apostòlic de monsenyor Claret: exerceix una intensa activitat a la ciutat: predica i confessa, escriu llibres, visita presons i hospitals. Aprofita els viatges amb els Reis per Espanya per predicar per tot arreu. Promou l'Acadèmia de Sant Miquel, un projecte en el qual pretén aglutinar intel·lectuals i artistes perquè "s'associïn per fomentar les ciències i les arts sota l'aspecte religiós, unir els seus esforços per combatre els errors, propagar els bons llibres i amb ells les bones doctrines ".

La Reina li nomena protector de l'església i de l'hospital de Montserrat de Madrid, i el 1859 president de l'Escorial. La seva gestió no pot ser més eficaç i més àmplia: restauració de l'edifici, equipament de l'església, establiment d'una comunitat i un seminari. Una de les seves majors preocupacions serà dotar Espanya de bisbes gelosos i protegir i impulsar la vida consagrada, especialment la dels Instituts fundats per ell, els Missioners i les Religioses de Maria Immaculada, o per altres.

Honors[modifica]

ESP Charles III Order CROSS.svg Orde de Carles III

Notes[modifica]

  1. Ajuntament d'Igualada, Personatges i fets històrics
  2. És l'entitat predecessora de l'actual Editorial Claret, fundada el 1926.
  3. Agustí Duran i Sanpere: La galeria de catalans il·lustres, dins Barcelona i la seva història. L'art i la cultura. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antoni Maria Claret i Clarà Modifica l'enllaç a Wikidata