1870
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Tipus | any |
---|---|
Altres calendaris | |
Gregorià | 1870 (MDCCCLXX) |
Islàmic | 1287 – 1288 |
Xinès | 4566 – 4567 |
Hebreu | 5630 – 5631 |
Calendaris hindús |
1925 – 1926 (Vikram Samvat) 1792 – 1793 (Shaka Samvat) 4971 – 4972 (Kali Yuga) |
Persa | 1248 – 1249 |
Armeni | 1319 |
Rúnic | 2120 |
Ab urbe condita | 2623 |
Efemèrides | |
Naixements - Defuncions | |
Categories | |
Esdeveniments | |
Anys | |
1867 1868 1869 - 1870 - 1871 1872 1873 | |
Dècades | |
1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900 | |
Segles | |
segle xviii - segle xix - segle xx | |
![]() |
Esdeveniments[modifica]

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870
- Països Catalans
- 4 d'abril, Vila de Gràcia: S'hi esdevé la revolta de les Quintes.
- 8 de maig, Vila de Gràcia: S'hi publica el primer número del setmanari satíric "La Campana de Gràcia".
- La Comunitat de l'Església Evangèlica arriba al Poblenou de Barcelona
- Resta del món
- 17 de juny, Espanya: S'hi promulga la llei de creació del Registre Civil.
- 18 de juliol, Ciutat del Vaticà, Estats Pontificis: Davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX clou el Concili I del Vaticà, el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa.
- 4 de setembre, França: Després de l'abdicació de Napoleó III, s'hi declara la Tercera República.
- 20 de setembre, Regne d'Itàlia: Annexió al Regne d'Itàlia dels Estats Pontificis i va declarar Roma capital del regne. Les forces del rei Víctor Manuel II, comandades pel general Raffaele Cadorna, van entrar a Roma per una bretxa de la muralla Aureliana. Això va ser així perquè, en el context de la guerra francoprussiana, la guarnició francesa que defensava Roma va haver de sumar-se a les tropes combatents de Napoleó III, que van ser derrotades a Metz i Sedan. El papa Pius IX es va considerar presoner, després d'haver refusat l'oferiment de Víctor Manuel II d'una ocupació pacífica, una indemnització i el reconeixement de la seva dignitat de governant vaticà.[1]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 14 de gener, l'Escala: Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu, compositor de sardanes i músic.
- 1 de març, Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català
- 3 d'agost, València: Josep Mongrell i Torrent, pintor valencià
- 9 de novembre, Barcelona: Carles Padrós i Rubió, polític i empresari català, un dels fundadors del Real Madrid Club de Futbol.
- 19 de novembre, València: Vicent Lleó i Balbastre, compositor valencià de sarsuela
- 29 de novembre, Castellterçol, Província de Barcelona: Enric Prat de la Riba i Sarrà, advocat i periodista, primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle xix.
- Resta del món
- 1 de gener, Torí, Regne d'Itàlia: Matteo Ceirano, industrial italià.
- 8 de gener, Jerez de la Frontera, província de Cadis: Miguel Primo de Rivera, dictador espanyol
- 12 de gener, Rakovnik, Bohèmia: Karel Burian, tenor txec, especialitzat en les obres de Wagner.
- 23 de febrer, Sant Petersburg, Imperi Rus: Peter Petrovich Schenck, compositor rus.
- 22 d'abril, Simbirsk, Imperi Rus: Lenin, líder revolucionari de la Revolució Russa de 1917
- 29 d'abril, Besançon, França: Charles Nodier, escriptor francès
- 30 d'abril, Komárno, Eslovàquia: Franz Lehár, compositor austríac d'origen hongarès
- 13 de juny, Soignies, Bèlgica: Jules Bordet, immunòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1919
- 15 de juny, Anklam, Prússia: Johanna Gadski, cantant prussiana
- 31 d'agost, Chiaravalle, Ancona, Regne d'Itàlia: Maria Montessori, pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.
- 25 de novembre, Granville, Normandia, França: Maurice Denis, pintor, crític i teòric de l'art, integrant del moviment artístic els nabís
- 10 de desembre, Gant, Bèlgica: Pierre Louÿs, escriptor francès
- Berlin: Eugene Tetzel, compositor.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 24 d'octubre, Abadia de Fontfreda (Aude): Antoni Maria Claret i Clarà, religiós català, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria (claretians) i de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes.
- 30 de desembre, Madrid: Joan Prim i Prats, militar i polític progressista català pocs dies després de ser tirotejat (56 anys).
- Tomàs Bret i Boada, matemàtic i clergue.
- Resta del món
- 8 de juny, Gads Hill Place, Anglaterra Charles Dickens, escriptor anglès (58 anys).
- 14 d'agost, Portsmouth (Nou Hampshire): David Farragut, militar nord-americà (69 anys).
- Majid bin Said, sultà de Zanzíbar.
Referències[modifica]
![]() |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1870 |
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2020. [Consulta: 23 desembre 2011].