1870
| Tipus | any civil, any comú començat en dissabte i any  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1870 (mdccclxx) |
| Islàmic | 1287 – 1288 |
| Xinès | 4566 – 4567 |
| Hebreu | 5630 – 5631 |
| Calendaris hindús | 1925 – 1926 (Vikram Samvat) 1792 – 1793 (Shaka Samvat) 4971 – 4972 (Kali Yuga) |
| Persa | 1248 – 1249 |
| Armeni | 1319 |
| Rúnic | 2120 |
| Ab urbe condita | 2623 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1840 1850 1860 - 1870 - 1880 1890 1900 | |
| Anys | |
| 1867 1868 1869 - 1870 - 1871 1872 1873 | |
Esdeveniments[modifica]
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870
- Països Catalans
- 4 d'abril, Vila de Gràcia: S'hi esdevé la revolta de les Quintes.
- 8 de maig, Vila de Gràcia: S'hi publica el primer número del setmanari satíric "La Campana de Gràcia".[1]
- 18 de juny, Barcelona: al Teatre Circ comença el Primer Congrés Obrer Espanyol; acaba el dia 25.[2]
- La Comunitat de l'Església Evangèlica arriba al Poblenou de Barcelona
- Resta del món
- 17 de juny, Espanya: S'hi promulga la llei de creació del Registre Civil.
- 26 de juny, Múnic: primera representació de Die Walküre, la primera jornada de la Tetralogia Der Ring des Nibelunguen de Richard Wagner al Nationaltheater.
- 18 de juliol, Ciutat del Vaticà, Estats Pontificis: Davant la presència de les tropes piemonteses a les portes de Roma, Pius IX clou el Concili I del Vaticà, el mateix dia que promulga el dogma de la infal·libilitat del papa.
- 4 de setembre, França: Després de l'abdicació de Napoleó III, s'hi declara la Tercera República.
- 20 de setembre, Regne d'Itàlia: Annexió al Regne d'Itàlia dels Estats Pontificis i va declarar Roma capital del regne. Les forces del rei Víctor Manuel II, comandades pel general Raffaele Cadorna, van entrar a Roma per una bretxa de la muralla Aureliana. Això va ser així perquè, en el context de la guerra francoprussiana, la guarnició francesa que defensava Roma va haver de sumar-se a les tropes combatents de Napoleó III, que van ser derrotades a Metz i Sedan. El papa Pius IX es va considerar presoner, després d'haver refusat l'oferiment de Víctor Manuel II d'una ocupació pacífica, una indemnització i el reconeixement de la seva dignitat de governant vaticà.[3]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 14 de gener, l'Escala: Josep Vicens i Juli, l'Avi Xaxu, compositor de sardanes i músic.[4]
- 1 de març, Barcelona: Eduard Fontserè i Riba, meteoròleg i sismòleg català
- 6 de maig, Barcelona, Barcelonès: Pere Coromines i Montanya, escriptor, polític i economista català (m. 1939)[5]
- 3 d'agost, València: Josep Mongrell i Torrent, pintor valencià.
- 23 d'agost, Barcelona: Antònia Baró i Sanz, actriu teatral catalana de finals del segle xix i primeres dècades del XX (m. 1947).[6]
- 9 de novembre, Barcelona: Carles Padrós i Rubió, polític i empresari català, un dels fundadors del Reial Madrid Club de Futbol.
- 19 de novembre, València: Vicent Lleó i Balbastre, compositor valencià de sarsuela
- 29 de novembre, Castellterçol, Província de Barcelona: Enric Prat de la Riba i Sarrà, advocat i periodista, primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917) i un dels principals artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle xix.
- 21 de desembre, Sabadell: Antoni Pous i Palau, pintor, escenògraf i aquarel·lista.[7]
- Palmaː Matilde Escalas i Xamení, compositora, intèrpret i pedagoga mallorquina.[8]
- Resta del món
- 1 de gener, Torí, Regne d'Itàlia: Matteo Ceirano, industrial italià.
- 8 de gener, Jerez de la Frontera, província de Cadis: Miguel Primo de Rivera, dictador espanyol
- 12 de gener, Rakovnik, Bohèmia: Karel Burian, tenor txec, especialitzat en les obres de Wagner.
- 23 de febrer, Sant Petersburg, Imperi Rus: Peter Petrovich Schenck, compositor rus.
- 6 de març, Viena (Àustria): Oscar Straus ,compositor austríac d'operetes, ballets i música de pel·lícules.(m. 1954)[9]
- 22 d'abril, Simbirsk, Imperi Rus: Lenin, líder revolucionari de la Revolució Russa de 1917 (m. 1924).[10]
- 29 d'abril, Besançon, França: Charles Nodier, escriptor francès
- 30 d'abril, Komárno, Eslovàquia: Franz Lehár, compositor austríac d'origen hongarès (m. 1948).[9]
- 24 de maig, Colònia del Cap (Imperi Britànic): Jan Smuts , estadista de Sud-àfrica i de la Mancomunitat Britànica de Nacions, líder militar, naturalista i filòsof. Primer Ministre de la Unió Sud-africana des de 1919 fins a 1924 i des de 1939 fins a 1948 (m. 1950).[10]
- 13 de juny, Soignies, Bèlgica: Jules Bordet, immunòleg belga, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1919 (m. 1961).[11]
- 15 de juny, Anklam, Prússia: Johanna Gadski, cantant prussiana
- 26 de juliol, Eibar, Espanya: Ignacio Zuloaga Zabaleta, pintor basc (m. 1945).[12]
- 13 d'agost, San Francisco, Califòrniaː Julia Klumpke, va ser una violinista i compositora americana (m. 1961).[13]
- 19 d'agost, Camden, Carolina del Sud (EUA): Bernard Baruch, financer estatunidenc, inversor, filantrop, estadista i consultor polític (m. 1965).[10]
- 31 d'agost, Chiaravalle, Ancona, Regne d'Itàlia: Maria Montessori, pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.
- 30 de setembre, Lilla, França: Jean Baptiste Perrin, físic i químic francès, Premi Nobel de Física de 1926 (m. 1942).[14]
- 25 de novembre, Granville, Normandia, França: Maurice Denis, pintor, crític i teòric de l'art, integrant del moviment artístic els nabís
- 27 de novembre, Hämeenkoski, Finlàndia: Juho Kusti Paasikivi, advocat, polític i professor finlandès, que fou President de Finlàndia entre 1946 i 1956. (m. 1956).[10]
- 10 de desembre, Gant, Bèlgica: Pierre Louÿs, escriptor francès (m. 1925).[15]
- Berlin: Eugene Tetzel, compositor.
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 24 d'octubre, Abadia de Fontfreda (Aude): Antoni Maria Claret i Clarà, religiós català, fundador dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria (claretians) i de les Religioses de Maria Immaculada Missioneres Claretianes.
- 30 de desembre, Madrid: Joan Prim i Prats, militar i polític progressista català pocs dies després de ser tirotejat (56 anys).
- Tomàs Bret i Boada, matemàtic i clergue.
- Resta del món
- 15 d'abril,Troy, EUA: Emma Willard, educadora i escriptora nord-americana, impulsora de l'educació de les dones (n. 1787)[16]
- 8 de juny, Gads Hill Place, Anglaterra Charles Dickens, escriptor anglès (58 anys).[17]
- 14 d'agost, Portsmouth (Nou Hampshire): David Farragut, militar nord-americà (69 anys).
- 5 de desembre, Dieppe (França): Alexandre Dumas (pare), novel·lista i dramaturg francès (n. 1802).[18]
- Majid bin Said, sultà de Zanzíbar.
Referències[modifica]
- ↑ «La Campana de Gràcia | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Primer Congrés Obrer Espanyol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Notícia: Efemèrides». El Punt Avui, 09-09-2020. [Consulta: 23 desembre 2011].
- ↑ «Josep Vicens i Juli | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Pere Coromines i Montanya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 maig 2020].
- ↑ Registre de Naixements de l'Ajuntament de Barcelona, any 1870, llibre 3r, foli 226, número de registre 4104.
- ↑ Arxiu Històric de Sabadell. Padró de veïns de 1889
- ↑ Escalas i Llimona, Romà. Cal Reiet musical. Ajuntament de Santanyí i Institut d'Estudis Baleàrics, 2015, p. 305-310. ISBN 978-84-937292-7-1.
- ↑ 9,0 9,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1919» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «Ignacio Zuloaga y Zabaleta» (en castellà). Fundación Zuloaga. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Julia Klumpke (1870-1961) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1926» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/litterature/Pierre_Louis_dit_Pierre_Lou�s/174959 Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Louis dit Pierre Louÿs]» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Emma Willard | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Collins, Philip. «Charles Dickens». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Alexandre Davy de la Pailleterie Dumas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1870 |