Maria Montessori

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMaria Montessori
Maria Montessori (portrait).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 agost 1870 Modifica el valor a Wikidata
Chiaravalle (Regne d'Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 maig 1952 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Noordwijk (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Directora d'escola
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perCreadora del Mètode Montessori per a l'educació
Activitat
Camp de treballPedagogia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópsicòloga, psiquiatra, conferenciant, matemàtica, professora, pedagoga, inventora, metgessa, filòsofa, escriptora Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesHelma Trass Modifica el valor a Wikidata
InstrumentPiano Modifica el valor a Wikidata
Família
Cònjugecap valor Modifica el valor a Wikidata
FillsMario Montessori Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maria Montessori (Chiaravalle, Ancona, Itàlia, 31 d'agost de 1870 - Noordwijk, Holanda, 6 de maig de 1952) fou una pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra i filòsofa, i una devota catòlica, feminista i humanista italiana.

És la impulsora del conegut mètode Montessori, implantat arreu del món.[1] A través d'aquest sistema, s’ofereix als petits un espai adaptat on poden viure tot el dia vigilats per una institutriu. Els pares poden entrar al centre i controlar l'activitat que realitza el seu fill, sempre que no interrompin el bon funcionament del mètode.

Tot i l'èxit d'aquest, no deixa de treballar per millorar-ne la seva implantació. Realitza conferències i cursos de formació per les principals ciutats d'Europa, Amèrica i Àsia.

Als 26 anys, Montessori es converteix en la primera dona italiana que aconsegueix el certificat de metgessa.[2] També ingressa a la Universitat de Roma com a assistenta en la clínica psiquiàtrica. Tot i haver rebut una primera formació com a metgessa, amb el pas dels anys la seva activitat es va aproximant a la branca de la pedagogia.[3]

Vida[modifica]

Casa natal de Maria Montessori, a Chiaravalle, avui en dia seu de la fundació Montessori
Maria Montessori a l'edat de deu anys

Va néixer a Chiaravalle, una província d'Ancona (Itàlia) el 31 d'agost del 1870.[4] Quan tenia 12 anys, la seva família es trasllada a Roma per tal que ella pugui tenir una bona educació. Tot i que els seus pares havien pensat que estudiés per ser mestra – de fet, l'única sortida oberta a dones – ella opta per estudiar medicina, per la qual cosa haurà de passar per nombroses dificultats de caràcter econòmic i social. Tot i així, als 26 anys, esdevé la primera dona italiana que obté el certificat de metge.[5] Ingressa a la Universitat de Roma com a assistent en la clínica psiquiàtrica.

Però Maria Montessori aviat comença a traslladar el seu pensament cap a altres disciplines. Durant un congrés pedagògic a Torí realitza una intervenció sobre el tractament i l'educació dels nens amb retard mental, que en aquella època eren considerats malalts mentals.

A partir d'aquesta intervenció, el ministre d'educació, Guido Bacelli, la convida a realitzar una sèrie de conferències a Roma per presentar les seves idees sobre l'educació d'aquests nens. Posteriorment, es fundarà una escola estatal d'ortofonia, on Montessori exercirà com a directora entre el 1899 i el 1901.[6] Durant aquest trienni integra un grup de professors especialitzats en l'observació i l'educació d'infants amb retard.

Un temps més tard, es traslladà a Londres i a París per tal d'estudiar els mètodes estrangers. De retorn a Roma prosseguí amb les seves observacions, elaborà un mètode fonamentat en els principis de Jean Marc Gaspard Itard i de Édouard Séguin[7] i emprengué una sèrie de noves experiències en l'àmbit de la lecto-escriptura, aplicant aquest mètode resultà positivament amb nens retardats.[5] El conjunt de les seves troballes li dona la possibilitat d'ocupar la càtedra d'antropologia pedagògica a la Universitat de Roma, on es dedicà a l'ensenyança durant diversos anys.

Gradualment va desplaçant el seu interès inicial pels nens amb retard mental cap als infants en edat escolar. A partir d'aquest desplaçament, el mes de gener de 1907 Montessori funda la primera Casa dei Bambini,[8] un lloc on els nens tinguessin l'oportunitat d'aprendre seguint els seus innovadors mètodes.

De fet, la fundació d'aquest primer centre fou impulsada bàsicament per l'Instituto Romano dei beni stabili, un organisme social que pretenia impulsar la rehabilitació del barri de San Lorenzo de la capital italiana mitjançant la construcció d'edificis moderns, ja que els habitants d'aquest barri vivien en una gran precarietat higiènica. El director d'aquest organisme E. Talamo coneixia les experiències de Montessori com a metgessa i com educadora i cregué oportú confiar-li la direcció d'un centre de formació per infants. En realitat el centre era una institució pedagògica orientada als nens de tres a sis anys que residien als immobles de l'Instituto Romano. Segons reconeix Montessori al seu llibre “Il Bambini”, el projecte inicial pretenia reunir als fills dels residents d'un edifici per tal d'impedir que s'equivoquessin d'escala, maltractessin els murs i sembressin el desordre. En acceptar, Maria Montessori es proposava dues metes: per una banda procurar una vida millor als residents basada en la higiene i l'harmonia familiar i social; per altra, perseguia una finalitat pedagògica. La principal innovació de la Casa dei Bambini era la d'oferir als petits un espai adaptat on podien viure tot el dia acompanyats d'una institutriu, els pares estaven convidats a entrar al centre i seguir el treball dels seus fills sempre que respectessin les maneres i la propietat dels nens. Pel que fa a la institutriu, tenia l'obligació de residir a l'edifici per tal de facilitar la cooperació amb els pares en la seva tasca d'educar als infants. Fou en aquest primer centre, després transportat com a model a tants altres arreu del món que Montessori començà a aplicar els resultats dels seus estudis, creant el que coneixem com a Mètode Montessori.[9]

D'aquesta petita escola fundada al carrer Marsi, a Roma, sorgí una obra que va tenir ressonància mundial en els mitjans educatius. En aquesta època, resultava extraordinari associar l'aspecte social i el pedagògic respecte a l'educació infantil, així com defensar els drets dels infants i defensar-los davant els adults.

El 1909, Montessori va publicar la seva obra fonamental sobre el mètode de la pedagogia científica aplicada a l'educació dels infants: “Il metodo della pedagogia scientifica applicato all' educazione infantile nelle case dei bambini”. Les seves repercussions foren tan grans que l'obra fou traduïda amb gran rapidesa a molts idiomes,[10] L'èxit de la Case dei Bambini la va fer fundar quatre noves escoles a Roma, i deixà l'escola original per expandir el mètode,[11] i el 1913 organitza cursos internacionals a Roma als que assistiren un centenar d'educadors de gran varietat de països, confessions i afiliacions polítiques. Tots aquells professionals que conegueren el mètode, ja sigui a través del llibre com en algun dels seminaris, contribuïren a crear un clima favorable arreu d'on procedien. Com a fruit d'aquesta propagació, la Società Umanitaria va constituir la Case dei Bambini de Milà en acord als principis montessorians.[11]

Multiplicà els seus viatges arreu d'Europa, Amèrica i Àsia, dictant conferències i organitzant cursos de formació, participant en congressos, establint contactes amb personalitats. Roma, Milà, Londres, París, Berlín, Amsterdam, Barcelona, San Francisco, Madràs o Karachi són algunes de les ciutats on s'organitzaren tots aquests esdeveniments. Amb tot això arribà a formar personalment a més de cinc mil estudiants d'arreu del món.

Resulta difícil ordenar cronològicament tots els viatges que arribà a fer, així i tot, si és possible destriar aquells que tingueren una influència especial en el destí de la seva obra.

Durant la Primera Guerra Mundial es traslladà sovint als Estats Units on va fundar un col·legi per a mestres. Amb Alexander G. Bell, en aquell moment considerat l'inventor del telèfon, i la seva filla obren la primera Case dei Bambini als Estats Units. Allà, les escoles es multipliquen i es forma l'American Montessori Association que van encapçalar el mateix Alexander G. Bell i Margaret Wilson, filla del president Wilson.[12] L'entrada del mètode Montessori s'interromp a causa de la intervenció del professor William Kilpatrick que, el 1914, escriu el llibre The Montessori System Examined en el qual declara que la teoria Montessori ha quedat obsoleta.[13]

El 1926 es funda la Reial Escola del Mètode Montessori amb el suport de Mussolini, les escoles i els centres de formació a docents es multipliquen a Itàlia i s'escampen en països com Alemanya. Posteriorment, ella renuncia a l'ajuda de Mussolini per causa de la seva voluntat d'adoctrinar als nens amb una finalitat feixista, principi que resulta incompatible amb el concepte de llibertat, tan fonamental en el mètode. Mussolini mana tancar totes les escoles, així com Adolf Hitler fa el mateix a Alemanya.[14]

Quan esclata la Guerra Civil espanyola, Montessori torna a emigrar per establir-se en els Països Baixos el 1936, any en què el govern feixista l'obliga a l'exili. Holanda, concretament Amsterdam, ciutat que l'acollí, esdevingué la seu de l'Associació Montessoriana Internacional.[15]

Durant la Segona Guerra Mundial, Montessori es refugia a l'Índia, on desenvolupa el treball amb nens majors de sis anys, iniciant la primària Montessori. El 1946, en apaivagar-se el conflicte torna a integrar-se en el cercle Europeu, fent una primera estada a Europa per tornar després a Amsterdam, on viu a Noordwijk Aan Zee fins al 1952, any en què mor als 82 anys.[16]

La descoberta de l'infant[modifica]

Seguint el camí obert per Rousseau, una de les majors contribucions de Maria Montessori fou reivindicar la infantesa com etapa de la vida amb significació pròpia. Trencant la històrica consideració del nen com a un ésser inútil, sense valor social, al que cal ensenyar-li tot. Montessori presenta al nen com un treballador infatigable que es va construint per si mateix i de si mateix. Remarcant que la infància és l'etapa més important de la vida de l'adult. Ja que és el nen qui construeix aquest adult.[17]

Obrint així, a la societat del seu temps, una mirada nova cap als nens. Descobrint la infància en la seva real manera de ser que ha estat ocultada per una capa d'ignorància i prejudicis. La nova educació ha de fonamentar-se en l'impuls natural de l'infant vers l'exploració i comprensió del món que l'envolta. Però aquesta capacitat de l'infant topa amb dues dificultats. Per una banda, l'ambient familiar i social que no li ofereix els mitjans per desenvolupar-se. L'altre entrebanc és l'actitud dels adults que, sovint de forma inconscient, aixequen obstacles que frenen el desplegament del seu potencial. D'aquí que l'educació demandi construir un ambient positiu i apropiat. Perquè els infants aprenguin en les condicions adequades, han d'evolucionar en un entorn que respongui a les seves necessitats. Com afirma Maria Montessori l'objectiu de la seva proposta educativa és "'saber desvetllar en l'esperit de l'infant aquella persona que hi està amagada".[18]

La importància d'aquesta nova perspectiva portà a Maria Montessori a canviar el títol de la seva obra fonamental, El mètode de la pedagogia científica, pel de La descoberta de l'infant. Sota aquesta forma es publicà l'edició en català de 1985 amb un estudi introductori de Maria Antònia Canals i Jordi Cots.[19]

La pedagogia Montessori[modifica]

Montessori oferí situacions, pràctiques i eines per respondre aquella demanda de renovar l'educació. Lluny de la lliçó idèntica per a tots els infants d'una escola tradicional, proporcionava aprenentatge individualitzat i respectuós amb els ritmes i situacions personals de cada infant. Això comportava, també, redefinir profundament el paper tradicional assignat al mestre o educador. Montessori pretén crear una escola on els nens treballen espontàniament i al seu ritme de desenvolupament. On l'educador prepara les condicions per a la intersecció de cada infant amb les eines i materials que li convinguin. En un ambient preparat de seguretat i la serenitat.[20]

Una detallada descripció de la seva metodologia es pot trobar a la pàgina de la Viquipèdia dedicada al Mètode Montessori.

Treball individualitzat en una escola Montessori

La publicació de Il Metodo della Pedagogia Scientifica, el 1909, tingué una gran repercussió en els àmbits educatius coetanis.[21] Especialment, entre els pedagogs i polítics que denunciaven les incoherències de l'escola tradicional i cercaven constituir una nova escola i una nova pedagogia que donés resposta a les necessitats de la societat industrial. El basament empíric del seu mètode s'unia a valors humanistes i espirituals. Aquest fet el feia especialment útil en un moment en què els països de cultura occidental expandien i milloraven els seus sistemes educatius.[22]

A partir d'aquella publicació del seu mètode, aquest va ser ampliat i desenvolupat fins a formar el sistema educatiu montessorià. El qual no pot ser contemplat simplement com un mètode (una forma de fer, un material didàctic, unes pautes a seguir pels educadors i els nens), sinó que és estretament unit a una filosofia de l'educació i a uns valors i unes creences. També cal tenir present la nova concepció i manera d'entendre la infància de Montessori. Cal advertir l'estreta relació entre els seus principis i la seva visió antropològica i els seus materials i pràctiques didàctiques. El mètode de la doctora Montessori experimentà una gran expansió i difusió durant el primer terç del segle XX. Una mostra d'aquest fet és el paper preferent que tingué el mètode de la pedagoga italiana en el congrés de la Lliga Internacional de l'Educació Nova celebrat a a Niça el 1932.[23]

La voluntat que guia Montessori és convidar a "treballar conscientment pel nen i arribar fins al final amb la prodigiosa intenció de salvar-lo que equivaldria a conquerir el secret de la humanitat, com ja s'han conquerit tants secrets de la naturalesa externa".[24]

Recepció. Maria Montessori a Barcelona[modifica]

La recepció i expansió del mètode de Maria Montessori, va tenir una especial influència en el desenvolupament del moviment de l'Escola Nova a Catalunya i repercutí en els altres territoris de parla catalana. Una de les primeres notícies de Mètode Montessori fou un article divulgatiu a la revista Feminal de 1911. L'any següent la Revista de Educación, fundada per Joan Bardina, en tres números diferents, publicava articles sobre Maria Montessori, el seu mètode i sobre les escoles montessorianes de Roma.[25] Els plantejaments ideològics i formals del mètode Montessori coincidien amb molts dels requisits que demanava a l'educació el projecte reformista del moviment del Noucentisme.[26]

Entrada de l'antiga Escola Municipal Montessori de Barcelona creada el 1917 i dirigida per Dolors Canals

Homes com Eladi Homs i especialment Joan Palau i Vera, units als projectes educatius de la Lliga Regionalista, contribuïren d'una manera important a la difusió del mètode a Catalunya. Va ser Joan Palau qui, el 1913, fou pensionat per la Diputació de Barcelona per estudiar les Case dei bambini. De retorn a Barcelona, el gener de 1914, ell mateix inicià un assaig del mètode Montessori a les escoles de la Casa de Maternitat de Barcelona i al Col·legi Mont d'Or que ell dirigia.[26] Un assaig que fou un èxit notable i del qual deixà una interessant crònica.[27] Aquell mateix any la Diputació de Barcelona, l'Estat i l'Ajuntament de Barcelona pensionaven sis mestres com alumnes del Curs Internacional Montessori a celebrar a Roma entre el març i el juny d'aquell any. Entre elles la inspectora Leonor Serrano.[25]

La primera Escola d'Estiu, que s'inaugurava aquell 1914 dedicada a mestres i educadors, oferí un curs de formació del mètode montessorià sota la direcció de Palau Vara i la participació de les mestres becades.[25] Des d'aquesta primera Escola d'Estiu arribaren les propostes educatives de Montessori a les Illes Balears a través de mestres que hi van assistir. Es creen aquell 1914 les escoles montessorianes de l'Arenal i de Santa Caterina. Tal és el cas d'Eulàlia Villalonga per a Menorca i dues assistents mallorquines Josefina Bauzà i Rosa Estaràs que havien estat becades per l'Ajuntament de Palma. Montessori i el seu mètode tingué presència a les escoles religioses mallorquines, tant masculines com femenines, que l'aplicaren a partir de 1916. El 1930 el mètode s'aplica a Palma, Sóller, Santa Maria, Inca i Manacor.[28] L'any 1915 la Mancomunitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i l'Estat obrien escoles Montessori públiques. A les que s'afegia les escoles ubicades a la Sagrada Família.[25]

La Diputació de Barcelona convidà a Anna Macchroni, estreta col·laboradora de Maria Montessori, per dirigir l'Escola Montessori creada per la corporació. En aquest centre es portà a terme per primera vegada al món l'aplicació de la nova metodologia en una escola primària.[29] Experiència que resultà un notable èxit i que es descrita detalladament per Macchroni a les pàgines de la revista Quaderns d'Estudi.[30]

L'interès que despertà a Catalunya la nova metodologia portarà a organitzar i celebrar el III Curs Internacional Montessori a Barcelona entre el febrer i el març de 1916. Hi assistiren mestres d'Itàlia, Anglaterra, Austràlia, Escòcia i el Canadà al costat de mestres de Catalunya i les Illes. La manca de més mestres espanyols fou degut a la prohibició de la seva assistència per part del Ministeri d'Instrucció Pública als metres no catalans.[31] L'organització d'aquest curs internacional, que per primer cop no es fa a Roma, portà per primera vega a Maria Montessori a Barcelona el Nadal de 1915 convidada pel Consell de Pedagogia per la preparació d'aquell curs que s'inicià al febrer següent.

De nou, aquell mateix 1916, a l'Escola d'Estiu Eladi Homs i Miquel Ferrà donaren un curs sobre el mètode Montessori.[25]

Durant aquest i els vinents anys se n'anaren creant diverses escoles montessorianes tant per iniciativa oficial com privada. Entre elles destaca l'Escola Montessori de Canet de Mar (1918-1939).[32]

També s'inicien els contactes per tal que la mateixa Maria Montessori s'estableixi a Barcelona i assessori les escoles que es basen en el seu sistema educatiu.[25]

La Mancomunitat de Catalunya i el mètode Montessori[modifica]

La Mancomunitat es convertí en la gran difusora del mètode Montessori que s'havia anat estenent per Catalunya. Davant de la pobra preparació professional i tècnica del magisteri la proposta montessoriana oferia un mètode altament pautat i de senzilla aplicació, amb un material predeterminat i comprovat, avalat per la possibilitat d'un rigorós control dels seus resultats. Enfront de la vella escola tradicional podia proporcionar aprenentatges i habilitats adquirits a través de l'experiència immediata i reiterada de l'alumne. Fet que assegurava un aprenentatge significatiu. La seva proposta lectoescriptora era tot un exemple d'eficàcia, amenitat i solidesa que capgirava les velles pràctiques seculars. Enfront d'una escola d'aprendre sofrint oferia convertir-la en la casa dels nens on el joc era el motor de l'aprenentatge.

Activitat en una aula Montessori

També els educadors i els polítics noucentistes sentien afinitat per una pedagogia que, de fet, proposava tota una nova manera d'entendre el món, la persona i la vida que busca desenvolupar cada etapa evolutiva de la persona. Montessori era convençuda del fet que el medi ambient esdevenia un factor determinant en el desenvolupament de les capacitats de la infància per adaptar-se a la vida i als problemes que aquesta li planteja. I de com aquesta interacció entre el medi i l'infant expandeix la intel·ligència de la persona i actualitza tot el seu potencial. Un plantejament que coincidia les línies mestres de la política educativa empresa per la Mancomunitat i  el projecte reformista del catalanisme conservador. Enfront d'una societat catalana que vivia un alt nivell de conflictivitat social, l'escola montessoriana oferia un medi serè i ordenat fonamentador d'una moral autònoma en els seus alumnes oposada a l'heterònoma de l'escola tradicional.

Motius que alhora desfermaren una oposició frontal al mètode Montessori i a total la política pedagògica de la Mancomunitat dels sectors defensors de la pedagogia tradicional i l'integrisme religiós, amb el jesuïta empordanès Ramon Ruiz Amado com a principal exponent. Els quals rebutgen l'antropologia implícita en el mètode de la pedagoga italiana i en l'educació activa des dels plantejaments d'una pedagogia de valors immutables de base neoescolàstica.

El 1915, la Mancomunitat va crear una escola experimental del mètode Montessori, que va dirigir Anna Maccheroni, una de les col·laboradores de la pedagoga italiana, i que contribuí eficaçment a donar a conèixer el mètode en acció entre els mestres catalans.[33][34]

Maria Montessori a Barcelona (1918 – 1936)[modifica]

L'any 1916 es creava el Seminari-Laboratori de Pedagogia en el si de l'Institut d'Estudis Catalans, el qual l'organitzà el 1918. La direcció del qual fou confiada a la mateixa Maria Montessori, que es traslladà a viure a Barcelona. Fou nomenada membre del Consell de Pedagogia i directora de l'Escola Montessori de la Mancomunitat de Catalunya. El laboratori comptà amb la col·laboració d'Antoni Batlle, Joan Alzina i Melis i Lluís Folch i Torres. Montessori romangué en aquest càrrec fins al 1921, any en què diferències sorgides portaren a la seva renúncia. Tot i que continuà col·laborant amb la Mancomunitat especialment en la preparació i formació de mestres.[35] Fet que li reportà l'oposició dels sectors monàrquics o espanyolistes del magisteri pel fet que el mètode Montessori era una de les eines del programa reformador del catalanisme.[25]

El 1919, Montessori, després d'un llarg viatge, retornà a Barcelona i va reprendre l'assessorament a institucions com ara l'escola de la Casa de Maternitat o el Col·legi Mont d'Or. Però sobretot es dedicà a l'experimentació i a redactar noves obres. Amb la col·laboració de Joan Palau Vera, que morí el 1920, i l'editorial Araluce veieren la llum cinc monografies la primera edició de les quals es produeixen a Barcelona i en castellà. Esgotades cadascuna d'elles. Entre elles La Autoeducación en la escuela elemental, Antropología pedagógica, Manual práctico del Método Montessori (aquesta amb un pròleg de Leonor Serrano i un breu escrit autògraf del papa Pius X).

L'any següent Montessori dins els Cursos Monogràfics d'Alts Estudis i d'Intercanvi de la Mancomunitat dictà un curs sobre "El desenvolupament inicial de la consciència".[36]

La vinguda de Maria Montessori a Barcelona tenia una doble motivació. Per una banda, la situació social i política d'Itàlia i per l'altra poder comptar amb el suport i recursos d'unes institucions públiques sensibles a la nova educació com eren la Mancomunitat de Catalunya i l'Ajuntament barceloní. S'establí a Barcelona el 1918 i, malgrat la dimissió dels seus càrrecs, hi romandria fins a 1936, any en què l'esclat de la Guerra Civil la portarà a marxar-ne. Inicialment, Maria Montessori,i el seu fill Mario, residiren a la Torre de l'Àngel, al peu de Vallvidrera. Després van passar a viure al carrer Ganduixer.[33] [25]

Residència que combinà amb llargs viatges per difondre el seu mètode per Anglaterra, Holanda, Itàlia, Àustria i França entre altres països. Vivint a Barcelona Montessori va establir relacions amb el feixisme italià. Benito Mussolini va decidir impulsar a Itàlia el mètode Montessori. Així es creà el 1924 l'Obra Nacional Montessori per difondre'l a Itàlia i formar mestres sota el control directe de Montessori. El 1929 es va fundar a Roma la Reial Escola de Magisteri del Mètode Montessori però amb una clara orientació feixista. La inserció d'elements estranys al mètode era mal tolerada per Montessori, qui pensava probablement amb certa ingenuïtat que podria difondre els seus principis pedagògics per mitjà del feixisme. Però fou tot al contrari.[37] El 1932 l'Ajuntament de Barcelona obria la tercera escola Montessori, el Parvulari Forestier dotat amb unes bones instal·lacions i material.[38]

A partir de 1933 Montessori romangué més fixament a la seva casa de Barcelona, en una època en què es va posicionar clarament contra el feixisme. De fet, aquell any Mussolini prohibeix les escoles Montessori a Itàlia i el 1934 Hitler farà el mateix a Alemanya. En canvi, amb la restauració de la Generalitat de Catalunya republicana, les escoles Montessori tornaren a prendre un gran increment.

Al Principat es creà, el 1932, la Societat Montessoriana. La qual, el 1933, amb l'ajut de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri d'instrucció Pública organitzà a Barcelona el XVII Curs Internacional Montessori que comptà amb una assistència de més de tres-cents participants. En aquesta avinentesa es publica l'opuscle L'escola Pública de Barcelona i el mètode Montessori.[39] El següent Congrés Internacional es celebrà a Roma el 1934 i es va evidenciar el trencament de Montessori amb el govern de Mussolini.

Paper moneda italià dedicat a Maria Montessori (De1990 al 1998)

El juny de 1933 la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona organitzen un gran homenatge a Montessori per la seva contribució a la pedagogia i l'escola a Catalunya.[25] En aquell any ja hi havien més de trenta escoles montessorianes arreu de Catalunya, a més de les tretze escoles creades a Barcelona.[40]

Amb esclat de la Guerra Civil, Maria Montessori abandonarà Barcelona a bord d'un vaixell britànic. Abans havia escrit a la capital catalana El Niño. El secreto de la infancia . Aquest llibre, que publicarà Araluce el 1937, mostra com l'educació dels infants no només consisteix en la transmissió de cultura o coneixements, sinó que es basa en el descobriment del seu propi jo mitjançant la troballa del seu món interior.[41]

Montessori i la dimensió religiosa[modifica]

La residència a Barcelona de Montessori coincideix amb una seva etapa vital fortament lligada a l'espiritualitat i al cristianisme. Tot i que la seva visió d'aquests fou incompresa, perseguida i denunciada pels sectors integristes de l'Església. La seva orientació la portà a apropar-se a un dels nuclis més oberts del catolicisme català que liderava el pare Miquel d'Esplugues. Tant a Catalunya com a fora, alguns eclesiàstics alineats amb els valors i la política del règim de la Restauració borbònica, qualificaven el seu mètode de naturista, deista i d'inspiració teosòfica. Tot i els clars pronunciaments favorables que el mètode montessorià havia obtingut dels papes Pius X (1911) i Benet XV (1914).[42]

La religiositat de Maria Montessori la portà a treballar la dimensió religiosa entre els infants. Sobre les experiències que realitzà en aquest camp a l'Escola Montessori, Alexandre Galí opinava que «entre els bons assaigs cal posar en primera línia l´ensenyament de la religió inspirat en l'esperit litúrgic més pur de l'Església i dirigit pels mateixos homes que aleshores posaven en marxa aquesta fecundíssima renovació de la pietat catalana».[43] Un dels fruits d'aquesta tasca és el llibre de Montessori escrit a Barcelona La Santa Misa vivida por los niños on sustenta que no és necessari que el nen sigui savi per seguir la missa; però sí que ho és que sigui espiritualment lliure.[44]

Durant el franquisme[modifica]

El franquisme com tot règim totalitari es fixà l'objectiu de convertir l'educació, i l'escola en particular, en un dels seus instruments importants de propaganda ideològica. Aquesta política tindrà com a finalitat aniquilar l'obra pedagògica de la Catalunya del primer terç del segle i combatre l'educació activa, ja que les quals tenien entre els seus principals objectius el de la formació de ciutadans conscients.[45] Malgrat això, el mètode montessorià fou una de les destacades, però sempre discretes, expressions del manteniment de l'escola activa durant el primer franquisme. Dolors i Francesca Canals el 1955 reintrodueixen el mètode Montessori als parvularis municipals de Barcelona. El 1958 l'Escola de Jardineres Educadores enclou la pedagogia Montessori en el pla de formació de les educadores. El 1956 Maria Antònia Canals posa en pràctica el mètode a l'Escola Talitha, una de les escoles de referència dels inicis del segon moviment de renovació pedagògica de Catalunya. I continuarà l'aplicació del mètode montessorià en fundar l'escola Ton i Guida en un barri obrer. Ella mateixa seguint les petjades dels cursos realitzats abans de la Guerra Civil, obre a Barcelona, el 1962, el primer curs sistemàtic sobre el mètode.[46]

Crisi i nova expansió de les escoles Montessori[modifica]

A finals dels anys seixanta del segle XX es va anar limitant l'aplicació del mètode Montessori a casa nostra coincidint amb una crisi iniciada a Europa després de la Segona Guerra Mundial i que afectà a tot el moviment de l'Escola Nova. Ja que aquesta no havia estat capaç de transformar la realitat social ni les institucions educatives. Es percebia cada cop més que el problema de l'educació no era pedagògic, sinó polític.[47]

Començà un llarg parèntesi en l'aplicació del mètode Montessori, tot i alguns intents de represa. Serà a finals del segle XX que es despertà un renovat interès per la pedagogia montessoriana. L'any 1997, l'escola Montessori Palau de Girona decideix implantar la pedagogia montessoriana seguint les directrius de l'Associació Internacional Montessori (AMI). A la que seguirà la creació d'altres centres per terres catalanes, balears i valencianes coincidint en la important expansió del mètode Montessori per Europa a partir del segon decenni del segle XXI.

Des de llavors, la pedagogia Montessori està vivint un període de gran creixement, tant amb nombre de centres de nova creació, com pel important nombre de docents que decideixen formar-se en la metodologia i els principis educatius de la doctora Montessori.[48]

Alguns estudiosos apunten que les escoles Montessori desperten interès en molts països europeus pel fet que les societats de les dues primeres dècades del segle XXI, posen atenció en el desenvolupament personal com a element de seguretat i ascensió social. Especialment, les escoles Montessori despertaran interès entre les classes mitjanes preocupades per l'educació dels seus fills. L'exitós rebrotar internacional de la pedagogia montessoriana també té a veure amb l'ús d'un material molt concret que la fa comprensible de manera immediata. Així com que d'entre totes les noves pedagogies aquesta és la menys qüestionadora i la més integrable socialment i política. També per aconseguir conciliar exigències que semblaven ser en part contradictòries, insistint a la vegada sobre els aprenentatges acadèmics precoços i sobre el benestar i l'autonomia dels alumnes,[49]

Reconeixements[modifica]

Concessió del doctorat honoris causa per la Universitat d'Amsterdam a Maria Montessori. 1950

Les escoles Maria Montessori i Maria Montessori van aparèixer a les monedes i bitllets d'Itàlia, i als segells dels Països Baixos, l'Índia, les Maldives, el Pakistan i Sri Lanka.[50] En 1949, li es concedida la Légion d’honneur a França.

Fou nomenada doctora Honoris Causa per la Universitat de Amsterdam el 1950, Aquell mateix any fa un parlament a la Conferència General de la UNESCO reunida a Florència.

Un avió KLM McDonnell Douglas MD-11 (registre PH-KCB) va rebre el seu nom i es va retirar el novembre de 2014.[51][52]

El 2020, Time va nominar Montessori com una de les 100 millors dones de l'any, fruit del seu premi a la Persona de l'Any.[53]

Publicacions (selecció)[modifica]

  • Il Metodo della Pedagogia Scientifica applicato all'educazione infantile nelle Case dei Bambini, Città di Castello: S. Lapi, 1909 (lL'edició de 1950 publicada amb el títol La scoperta del bambino).
  • Antropologia Pedagogica, Milano: Vallardi, s.d. (1910)
  • L'autoeducazione nelle scuole elementari, Roma: E. Loescher & C. - P. Maglione e Strini, 1916
  • Manuale di pedagogia scientifica, Napoli: Alberto Morano, 1921.
  • I bambini viventi nella Chiesa, Napoli: Alberto Morano, 1922.
  • La vita in Cristo, Roma: Stab. Tipolitografico V. Ferri, 1931.
  • Psico Geometría, Barcelona: Araluce, 1934.
  • Psico Aritmética, Barcelona: Araluce, 1934.
  • La Santa Misa vivida por los niños. Barcelona: Araluce 1936.
  • Il bambino in famiglia, Todi: Tipografia Tuderte, 1936.
  • El Niño.El secreto de la infancia. Barcelona: Araluce, 1937.
  • De l'enfant à l'adolescent, Paris: Desclée De Brouwer 1948.
  • Educazione e pace, Milano: Garzanti, 1949.
  • Formazione dell'uomo, Milano: Garzanti, 1949.
  • The absorbent mind, Madràs, Theosophical Publishing House, 1949

Referències[modifica]

  1. «La importancia del juego. Capítulo III». http://catarina.udlap.mx/u_dl_a/tales/documentos/ldf/galvez_s_mi/capitulo3.pdf.
  2. Luca Borghi, Il medico di Roma: Vita morte e miracoli di Guido Baccelli, Armando Editore, 2015 (pagina 238). Consultable a Google Books a pàgina 238
  3. Noms propis, personatges històrics de la Mancomunitat de Catalunya [Consulta: març 2014].
  4. Historia y perspectiva actual de la educación infantil (en castellà). Grao, 2010, p. 210. ISBN 8478279679. 
  5. 5,0 5,1 Historia y perspectiva actual de la educación infantil (en castellà). Grao, 2010, p. 211. ISBN 8478279679. 
  6. Saettler, Paul. The Evolution of American Educational Technology (en anglès). IAP, 2004, p. 61. ISBN 1593111398. 
  7. Monés i Pujol-Busquets, Jordi: Diccionari abreujat d'educació. Col·lecció Guix, núm. 10. Graó Editorial, Barcelona. ISBN 84-85729-43-9, plana 77.
  8. Isaacs, Barbara. Bringing the Montessori Approach to your Early Years Practice (en anglès). 2a edició. Routledge, 2010, p. 8-9. ISBN 0203850793. 
  9. Isaacs, Barbara. Bringing the Montessori Approach to your Early Years Practice (en anglès). Routledge, 2010, p. 8. ISBN 0203850793. 
  10. Kinchin, Juliet; O'Connor, Aidan. (en anglès). The Museum of Modern Art, 2012, p. 250. ISBN 0870708260. 
  11. 11,0 11,1 Gutek, Gerald Lee. The Montessori Method: The Origins of an Educational Innovation (en anglès). Rowman & Littlefield, 2004, p. 20. ISBN 0742519120. 
  12. Povell, Phyllis. Montessori Comes to America: The Leadership of Maria Montessori and Nancy McCormick Rambusch (en anglès). University Press of America, 2009, p. 103-104. ISBN 0761849297. 
  13. Heard Kilpatrick, W, Arno Press Inc. 1971
  14. Lillard, Paula Polk; Jessen, Lynn Lillard. Montessori from the Start: The Child at Home, from Birth to Age Three (en anglès). Random House LLC, 2008, p. 198. ISBN 0307558037. 
  15. Associació Montessoriana Internacional (anglès)
  16. The 100 Most Influential Women of All Time (en anglès). The Rosen Publishing Group, 2009, p. 215. ISBN 1615300589. 
  17. Montessori, Maria. El Niño. Barcelona: Araluce, 1937, p. 9-12. 
  18. Montessori, Maria. La descoberta de l'infant. Vic: Eumo - Diputació de Barcelona, 1985, p. 33. 
  19. Montessori, Maria. La descoberta de l'infant. Vic: Eumo - Diputació de Barcelona,, 1985. 
  20. Montessori, Maria. La descoberta de l'infant. Vic: Eumo-Diputació de Barcelona, 1985, 1985, p. 49 - 74. 
  21. Montessori, Maria. Il Metodo della Pedagogia Scientifica applicato all'educazione infantile nelle Case dei Bambini. Città di Castello: S. Lapi, 1909. 
  22. Bowen, James. Historia de educación occidental. Tom III. Barcelona: Herder, 1985, p. 505-507. 
  23. Freinet, Élise. Naissance d'une pédagogie populaire. Historique de l'École moderne (Pédagogie Freinet),. París: Maspero, 1968, p. 162. 
  24. Montessori, Maria. El Niñ. El secreto de la infancia. Barcelona: Araluce, 1937, p. 12. 
  25. 25,0 25,1 25,2 25,3 25,4 25,5 25,6 25,7 25,8 Galí, Alexandre. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya. 1900-1936. llibre II. Barcelona: Fundació Alexandre Galí, 1979, p. 149 - 155. 
  26. 26,0 26,1 González-Agàpito, Josep (ed.). L’Escola Nova catalana. 1900-1939.. Vic: Eumo, 1992, p. XLVIII. 
  27. Palau Vera, Joan. «Un assaig d´aplicació del mètode Montessori a la Casa de Maternitat de Barcelona». a González-Agàpito, Josep, J. (ed.): L' Escola Nova catalana. 1900-1939 Vic: Eumo, 1992, p. 91 - 107.
  28. Colom i Cañellas, Antoni Joan. «Las primeras aplicaciones del Método Montessori en Mallorca», dins Laspalas, Javier (ed.). Historia y Teoría de la Educación, Pamplona: Eunsa, 1999, p. 124 - 138
  29. Diputació de Barcelona. Guia de les institucions científiques i d'ensenyança. Barcelona: Publicacions del Consell de Pedagogia, 1916. 
  30. Machroni, Anna «Resultats en l'aplicació del mètode Montessori a l'ensenyament elemental.». Quaderns d'Estudi, I-2 1915 a II-2 1916..
  31. Monés i Pujol-Busquets, Jordi. El pensament escolar i la renovació pedagògica a Catalunya (1833-1938),. Barcelona: La Magrana, 1977, p. 187-188. 
  32. Pomés Vives, Jordi «L’escola Montessori de Canet de Mar (1918-1939». El Sot de l’Aubó nº36, 2011.
  33. 33,0 33,1 Cots i Moner, Jordi. «Presència de Maria Montessori», a Montessori, Maria. La descoberta de l´infant, Vic: Eumo, 1984, p. XXIX-LI.
  34. González-Agàpito, J. Marquès. S. Mayordomo, A. i Sureda, B.. Tradició i Renovació pedagògica. 1898 - 1939. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002, p. 153 - 154 i 310.312. 
  35. González-Agàpito Josep “L'obra pedagògica de la Mancomunitat de Catalunya” dins Balcells, Albert. La Mancomunitat de Catalunya (1914). Simposi del centenari. Barcelona Institut d'Estudis Catalans i Diputació de Barcelona, 2015, p. 151 – 165.
  36. M. Sáiz i D. Sáiz «La estancia de Maria Montessori en Barcelona». Revista de Historia de la Psicologia. n. 2-3, pàg. 200 -212.
  37. Foschi, Renato. María Montessori. Barcelona: Octaedro., 2014, p. 88. 
  38. González-Agàpito, Josep. Ser infant abans d'ara. Barcelona: Rosa Sensat, 1989, p. 66. 
  39. Ajuntament de Barcelona. L'escola pública de Barcelona i el mètode Montessori. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1933. 
  40. Ajuntament de Barcelona. L’escola pública de Barcelona i el mètode Montessori. Barcelona: Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, 1933.. 
  41. Montessori, Maria. El Niño.El secreto de la infancia.. Barcelona: Araluce, 1937. 
  42. Basili de Rubí «La tragèdia espiritual de la doctora Montessori». Criterion n. 20, 1964, pàg. 88 - 97.
  43. Galí, Alexandre. Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, Llibre II. Ensenyament primari. Segona part,. Barcelona: Fundació Alexandre Galí, 1979, 1979, p. 53-55.. 
  44. Montesori, Maria. La santa missa vivida por los niños. Barcelona: Araluce, 1936, p. 11. 
  45. González-Agàpito, Josep «Sotmetiment o resistència: l'escola durant el franquisme. 2002,». Escola catalana. núm 394, 2002, pàg. 16-18.
  46. Monés i Pujol-Busquets, Jordi. L'escola a Catalunya sota el franquisme. Barcelona: Barcelona, Rosa sensat i Edicions 62, 1981, p. 368. 
  47. Fabra, Maria Lluïsa. La nueva pedagogía. Barcelona,: Salvat, 1973, p. 54. 
  48. «Breve historia de Montessori en España». MIRTC. [Consulta: 7 novembre 2022].
  49. Viaud, Marie-Laure «Les écoles Montessori dans le monde. La diversité interne d'un réseau en expansion». Revie intenationale d'éducation de Sévres, núm. 76, 2017, pàg. 51-62.
  50. Montessori[Enllaç no actiu]. colnect.com
  51. «McDonnell Douglas MD-11 - KLM - Royal Dutch Airlines». Airliners.net, 11-11-2014.
  52. DutchPlaneSpotter. «KLM MD-11 Farewell Flights».
  53. «Maria Montessori: 100 Women of the Year». , 05-03-2020.

Bibliografia sobre l'autora[modifica]

  • Cots i Moner, Jordi. «Presència de Maria Montessori», a Montessori, Maria. La descoberta de l´infant, Vic: Eumo, 1984, p. XXIX-LI.
  • De Bartolomeis, F Maria Montessori e la pedagogia scientifica (1961)
  • Dimitrios, Y Montessori (1989)
  • Foschi, R. Maria Montessori, Barcelona, Octaedro, 2014,
  • Gentaz E., La Vie secrète des enfants, Paris, Odile Jacob, 2016.
  • Goertz D.B.,Quand l’école s’adapte aux enfants, Paris, Desclée DeBrouwer, 2014.
  • Kramer R.,Maria Montessori. A Biography, Boulder, Westview Press, 1976.
  • Lillard A.,Montessori. The Science Behind the Genius, Oxford, University Press, 2005.
  • Montanaro S.,Understanding the Human Being, Zelhem, Nienhuis, 1991.
  • Montessori M.J.,Education for Human Development. Understanding Montessori, New York, Schocken Books, 1976.
  • Morales Ruiz, J J; García Dueñas, L J María Montessori (2009)
  • Polk L.P.,Pourquoi Montessori aujourd’hui ?, Paris, Desclée De Brouwer, 1984.
  • Poussin C.,Hamidi N., Roche H., Montessori de 6 à 12 ans Apprends-moi à penser par moi-même, Paris, Eyrolles, 2017.
  • Sancjidrián, Carmen "Estudio introductorio" a Montessori, Maria, El método de la pedagogía científica. Madrid: Biblioteca Nueva, 2003, p. 9-78.
  • Serrano, Leonor. La pedagogía Montessori. Madrid. Hernando, 1915
  • Serrano, Leonor. El método Montessori. Madrid, Publicaciones de la Revista de Pedagogía, 1934.
  • Standing, The Montessori revolution in education (1966).
  • Trilla, Jaume, (editor) El legado pedagógico del siglo XX para la escuela del siglo XXI. Barcelona, Graó, 2001.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maria Montessori