Maria Antònia Canals i Tolosa

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMaria Antònia Canals i Tolosa
Biografia
Naixement15 novembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Grup ètnicCatalans Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Conegut perFundadora de l'escola Ton i Guida
Activitat
OcupacióPedagoga
OcupadorUniversitat Autònoma de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Premis

Maria Antònia Canals i Tolosa (Barcelona, 15 de novembre de 1930) és una mestra i matemàtica catalana, cofundadora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, figura clau de la renovació pedagògica  a Catalunya.[1][2]

De família de mestres –el seu pare, Emili Canals, era un enginyer molt aficionat a les matemàtiques i les seves ties eren Dolors i Francesca Canals i Ferrer, introductores del mètode Montesssori a Catalunya–, es graduà en Magisteri el 1950 i es llicencià en Ciències exactes a la Universitat de Barcelona el 1953.[3]

Va treballar de mestra a les escoles Virtèlia i al Liceu francès. El 1956 treballà a l'escola Talitha i amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d'altres, fou un dels fundadors de l'Associació de Mestres Rosa Sensat. El 1962 fundà l'escola Ton i Guida al barri del Verdum de Barcelona; va començar amb 42 alumnes i al 1975 en tenia 400.

Ha treballat en la formació de mestres a la Universitat Autònoma de Barcelona i a les universitats de Vic i de Girona, també a les escoles d’estiu de Rosa Sensat, i en cursos i seminaris per tot l’estat espanyol.[4]

És autora de nombroses publicacions sobre l'ensenyament de les matemàtiques i la seva influència és molt notable en els grups de mestres Almosta i Perímetre, creats sota la seva influència. L’any 1992 precisament el grup Perímetre conjuntament amb l’equip de matemàtiques de l'ICE fundaria l’Associació d’Ensenyants de Matemàtiques de Girona (ADEMGI), que Canals presidí fins al 1996. També va presidir la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT).[4]

L'any 2001 es va jubilar i des de aleshores dirigí el Gabinet de Materials i de Recerca per a la Matemàtica a l'Escola (Gamar), que va fundar l’any 2002 a la Universitat de Girona, un espai de reflexió, experimentació i divulgació a l'entorn de l'ensenyança de les matemàtiques en l'escola, en les etapes infantil, primària de primer cicle de secundària, per exemple promovent l'ús dels reglets numèrics. El 2014 impulsà també la creació dell CAÀREM de Rosa Sensat (Centre d’Activitats i d’Àmbit de Reflexió per a l’Educació Matemàtica).[4]

Premis i reconeixement[modifica]

Ha rebut la Medalla al Mèrit en el Treball el 1986, i el Premi Mestres 68 el 1994, la Insígnia d'Or de la Universitat de Vic, la Creu de Sant Jordi el 2006, el Premi Gonzalo Sánchez Vázquez de 2007[3] i la Medalla d'Honor de la Ciutat de Barcelona l'any 2009. Un centre de formació de mestres al Nepal porta el seu nom. El 2007 va rebre el premi Gonzalo Sánchez Vázquez del Ministeri d'Educació d'Espanya.

L'any 2012 se li va atorgar la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.[5][6]

Exlibris del Fons Maria Antònia Canals de la Universitat de Girona

Fons personal[modifica]

La Biblioteca de la Universitat de Girona custodia el Fons M. Antònia Canals, format per uns 500 volums majoritàriament sobre matemàtiques i el seu ensenyament i aprenentatge. Són llibres que M. Antònia Canals ha anat reunint al llarg de la seva llarga trajectòria com a mestra, formadora de mestres i per a l'elaboració dels nombrosos materials didàctics que ha creat, amb la intenció d'acostar les matemàtiques als nens i al públic en general.[7]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Julbe, Bàrbara «Maria Antònia Canals, 83 anys: 'Continuo per animar els mestres'». La Vanguardia, 23-12-2013.
  2. «Maria Antònia Canals i Tolosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 setembre 2020].
  3. 3,0 3,1 «Maria Antònia Canals i Tolosa. Premio Gonzalo Sánchez Vázquez 2007». Descartes JS. Proyecto Canals. [Consulta: 23 setembre 2020].
  4. 4,0 4,1 4,2 Bramona, Joan; Roser Cabacés, Roser. «Maria Antònia Canals. A l’escola i a la feina, tothom hauria de ser feliç». Barcelona Metròpolis, núm. 103. [Consulta: 23 setembre 2020].
  5. «La Xarxa Vives homenatja Eliseu Climent i M. Antònia Canals a Vic». Vilaweb, 13-07-2012. [Consulta: 23 setembre 2020].
  6. «Els Quaderns de Matemàtiques de la Maria Antònia Canals: La Maria Antònia». [Consulta: 23 setembre 2020].
  7. «Fons M. Antònia Canals (Universitat de Girona)». [Consulta: 14 maig 2019].