Elisabeth Eidenbenz

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Cross of Saint George (Catalan Government Award).svgElisabeth Eidenbenz
 Director Maternitat d'Elna

1939 - 1944
Dades biogràfiques
Naixement 12 de juny de 1913
Wila, Suïssa
Mort 23 de maig de 2011(2011-05-23) (als 97 anys)
Zuric, Suïssa
Nacionalitat Suïssa Suïssa
Es coneix per Fundadora de la Maternitat d'Elna
Ajuda humanitària durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial
Activitat professional
Ocupació Mestra i infermera
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Elisabeth Eidenbenz (Wila, Zuric, Suïssa, 12 de juny de 1913 - Zuric, Suïssa, 23 de maig de 2011)[1][2] fou una filantropa suïssa que creà la Maternitat d'Elna.[3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Després d'acabar els estudis de magisteri, el 1937 va viatjar a Burjassot (València), on el Servei Civil Internacional havia instal·lat l'ONG "Ayuda Suiza a los Niños de España". També va estar a Madrid, sempre com a voluntària per ajudar amb aliments, roba i medicines a mares, nens i ancians durant la guerra civil espanyola, a més de la seva evacuació a àrees de Catalunya i València. Després de la caiguda de la Segona República Espanyola, els exiliats es van haver de refugiar en els camps francesos, en els quals molts van morir per desnutrició, malalties i altres misèries. A causa d'això qualsevol dona embarassada estava condemnada a perdre el fill o, encara pitjor, a morir ella en el part. Per aquest motiu Elizabeth va decidir de convertir un palauet abandonat a Elna, prop dels camps de refugiats de les platges del Rosselló (Argelers, Sant Cebrià, el Barcarès, Ribesaltes, etc.), en una llar de maternitat.

Inicialment la institució es va mantenir gràcies a donacions voluntàries que arribaven d'Europa, però després del començament de la Segona Guerra Mundial, els fons van disminuir i van començar a arribar refugiats de França i altres països europeus. Principalment eren dones jueves que fugien de l'ocupació nazi. Per això, la maternitat es va veure obligada a associar-se amb la Creu Roja i acatar-ne la política sobre neutralitat, la qual cosa li impedia d'acollir refugiats polítics, sobretot jueus. Per resoldre aquest entrebanc, Elisabeth Eidenbenz decidí de falsejar la identitat de moltes dones amb la finalitat de burlar aquestes lleis. Van ser molt fustigats per la Gestapo, fins al punt que en una ocasió ella mateixa fou detinguda. Van salvar aproximadament 400 nens espanyols i catalans, i 200 de jueus procedents d'Europa.

Acabada la Segona Guerra Mundial, treballà durant deu anys ajudant els que s'havien quedat sense casa a Viena. A partir del 1956 es dedicà a la reinserció laboral femenina, tornà a exercir de mestra i ensenyà a llegir a moltes dones analfabetes, filles, en la majoria de casos, de famílies desestructurades. Els darrers anys de la seva vida vivia retirada a Rekawinkel, a 30 km de Viena.

La historiadora Assumpta Montellà va recuperar la història a La maternitat d'Elna. Bressol dels exiliats, amb el testimoni, entre altres, de la mateixa Eidenbenz (Badalona: Ara Llibres, 2005), en el qual compara la seva acció amb la d'Oskar Schindler. El 2006 la Generalitat de Catalunya concedí a Elisabeth Eidenbenz la Creu de Sant Jordi.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Elisabeth Eidenbenz ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mor Elisabeth Eidenbenz, fundadora de la Maternitat d'Elna». Diari Ara. [Consulta: 23 maig 2011].
  2. «Elisabeth Eidenbenz n'est plus» (en francès). L'Indépendant, 24 maig del 2011.
  3. Llavina, Jordi «La llevadora de l'exili». Sàpiens [Barcelona], núm. 100, febrer 2011, p. 84. ISSN: 1695-2014.
  4. Puig, Evarist «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]