Toti Soler

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Jordi Soler i Font».
Infotaula de personaCreu de Sant Jordi 2006 Jordi Soler i Galí
Toti Soler.jpg
Toti Soler tocant la guitarra
Dades biogràfiques
Naixement 7 de juny de 1949 (1949-06-07) (68 anys)
Vilassar de Dalt
Altres noms Toti Soler
Alma mater Conservatori Municipal de Música de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Guitarrista, compositor, guitarrista clàssic i compositor de cançons
Estil Folk, rock, blues, jazz
Instrument Guitarra
Premis i reconeixements

Lloc web Lloc web oficial
IMDB: nm0812992
Modifica dades a Wikidata

Jordi Soler i Galí, conegut artísticament com a Toti Soler (Vilassar de Dalt, Maresme, 7 de juny de 1949) és un guitarrista, compositor i cantant català. És considerat una figura destacada de la música contemporània a Catalunya i del panorama de la Nova Cançó. Va tenir una formació clàssica i va rebre influències del blues, el jazz i el flamenc.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 7 de juny de 1949 a la localitat de Vilassar de Dalt, població situada a la comarca del Maresme, fill del metge (i músic, encara que no professional) Jordi Soler i Bachs. Va realitzar els seus estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona i posteriorment va ampliar-los a Londres, estudiant l'any 1969 a l'Spanish Guitar Center. A principis de la dècada del 1970 viatjà fins a Morón de la Frontera, a Andalusia, per tal d'ampliar els coneixements entorn de la guitarra amb el guitarrista gitano Diego del Gastor.

Activitat musical[modifica | modifica el codi]

La discografia de Toti Soler és àmplia i segueix creixent. Abasta una obra diversa, des dels inicis amb els grups Els Xerracs, Brenner's Folk que esdevindrien el grup folk-rock Pic Nic, continuant amb enregistraments d'aire folk o rock en solitari. Amb el grup Om i tocant la guitarra elèctrica va fer música rock progressiva, influïda pel jazz fusió desenvolupat per Miles Davis. Amb una de les versions d'aquest grup i juntament amb el pianista Jordi Sabatés va acompanyar Pau Riba en la gravació del disc Dioptria. Part de la gravació no va ser mai publicada, però el primer volum d'aquest disc és considerat per molts l'obra més important del rock català. Des del 1969 fins als primers anys 70, Toti Soler va desenvolupar una de les obres més sòlides a la música moderna catalana, amb una evolució intensa, mostrada en concerts sovint amb un públic reduït, i en interacció amb altres músics i cantants de l'escena barcelonina. Dissortadament sols alguns elements es van editar en disc, i encara bona part no resulta accessible en CD avui. Posteriorment va estudiar flamenc a Morón de la Frontera amb el mític Diego del Gastor. En retornar a Catalunya va reorientar-se cap a una música més acústica, que va incorporar elements del flamenc, del jazz i la música popular brasilera, així com de la tradició catalana, i de la música clàssica.

Una part important de l'obra de Toti Soler està en les seves col·laboracions amb altres intèrprets, com Ovidi Montllor, Jordi Sabatés, Cinta Massip, Ester Formosa, Carles Rebassa, Francesc Pi de la Serra, Sílvia Pérez Cruz, Pascal Comelade, Maria del Mar Bonet i la ja esmentada amb Pau Riba. La col·laboració amb el cantant Ovidi Montllor va començar el 1973 i amb el temps ha esdevingut una de les relacions artístiques més reeixides del panorama de la cançó en català. El 1976 participà en la segona edició del Canet Rock.[2] Durant vint-i-sis anys, van enregistrar discos, fer recitals dins i fora dels Països Catalans (com el mític concert a l'Olympia de París) i elaborar diversos espectacles sobre l'obra de poetes com Joan Salvat-Papasseit, Vicent Andrés Estellés, Josep Maria de Sagarra o Ausiàs March (Veles e vents). Darrerament també destaquen les seves contribucions musicals a espectacles del Teatre Lliure, tocant la guitarra tot integrat a la representació com a l'Oncle Vania.

El 2005 va rebre el Premi Nacional de Música, atorgat per la Generalitat de Catalunya, per L'arxiver de Tortosa, Racconto i Guitarra i cançons, i el 2006 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.

L'any 2015 presenta al concert inaugural del BarnaSants L'Ovidi, poema sense acabar, en homenatge a Ovidi Montllor, vint anys després de la seva mort.[3]

Discografia selectiva[modifica | modifica el codi]

  • Liebeslied (1972)
  • El gat blanc (1973)
  • Desdesig (1977)
  • Lydda (1994)
  • Cançons (2000)
  • Vita Nuova (2002)

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Toti Soler». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 17 febrer 2016].
  2. «Canet Rock. Els temps estan canviant». Enderrock, 224, juny 2014, pp. 38-47.
  3. «Toti Soler». Diari Ara, 23-01-2015, pàg. 38.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Toti Soler Modifica l'enllaç a Wikidata