Anna Ricci i Giraudo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaAnna Ricci i Giraudo Creu de Sant Jordi 1984
Dades biogràfiques
Naixement 9 d'agost de 1930
Barcelona
Mort 15 de febrer de 2001(2001-02-15) (als 70 anys)
Barcelona
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació Mezzosoprano
Veu mezzosoprano i soprano
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Anna Ricci i Giraudo (Barcelona, 9 d'agost de 1930 - 15 de febrer de 2001) fou una mezzosoprano catalana, que es va dedicar professionalment al cant, les representacions d'òpera clàssica, la recuperació de la lírica dels segles XII i XIII i l'ensenyament de la música.[1]

El fons d'Anna Ricci es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer com a Mercè Ricci i Giraudo el 1930 a la ciutat de Barcelona de pares italians. va tenir com a mestra la cantant Concepció Callao (mestra de cant) i Safford Cape (música antiga). Va destinar bona part de la seva carrera a la docència de la tècnica vocal. Va morir el 16 de febrer de 2001 a la ciutat de Barcelona a conseqüència d'un càncer.

L'any 1998 fou guardonada amb el Premi Nacional de Música i el 1999 amb la Creu de Sant Jordi, ambdós guardons concedits per la Generalitat de Catalunya. L'any 2001 li fou atorgada, a títol pòstum, la Medalla d'Or al Mèrit Artístic concedida per l'Ajuntament de Barcelona.[2]

Carrera musical[modifica | modifica el codi]

Va iniciar la seva carrera l'any 1949, debutant al Gran Teatre del Liceu deu anys després, amb Hansel i Gretel de Humperdink. El seu repertori ha estat un dels més amplis coneguts fins al moment, abastant des de les cançons sefaradites i hebraiques, la lírica trobadoresca i Monteverdi, catalano-provençals del segle XII i XIII fins a l'òpera i les creacions més avantguardistes de la música contemporània del segle XX.

L'activitat concertística d'Anna Ricci es va centrar en tres eixos. En primer lloc, la música catalana a partir del noucentisme. No només els membres del Círculo Manuel de Falla li dedicaven les seves cançons, sinó també molts altres compositors de la generació precedent, com Frederic Mompou, Xavier Montsalvatge, Manuel Blancafort, Eduard Toldrà, Ricard Lamote de Grignon i Joaquim Homs, i altres joves com ara Joan Guinjoan, Xavier Benguerel, Josep Soler, Albert Sardà, Jep Nuis i una llarga llista d'altres compositors. Al segon eix, trobem la música nova internacional, des d'Arnold Schönberg a John Cage, passant per Luciano Berio, Pierre Boulez i espanyols, com Luis de Pablo, Tomás Marco, Juan Hidalgo i Ramón Barce. I en tercer lloc, l'eix dedicat a la música medieval, concretament la dels trovadors i cançons sefardites. Al mateix temps es deuen a ella les primeres audicions a Espanya d'obres de John Cage, Luciano Berio, Pierre Boulez i altres.

Ha cantat amb directors del prestigi de Bruno Moderna, Mario Rossi, Rafel Frühbeck, Eduardo Mata, Jesús López Cobos, Jose Ramón Encinar, Kent Nagano, Werner Torkanowsky, Andrej Markowsky, A. Ros-Marbà...

Va gravar discs per a Hispavox, Emi Odeón, Cignus, Edicsa, R.C.A., Hemisferio... Amb la N.D.R. d'Hamburg té tretze programes gravats, entre els quals "El Amor Brujo" de Manuel de Falla, així com molts altres a Berlín, Munich, Stuttgart, Hannover, Bremen, Suïssa, Bèlgica, Holanda, França i a nivell nacional, per a Ràdio 2, ha gravat obres de més de 50 compositors.

Vinculada, així mateix, al teatre de les avantguardes, va col·laborar amb Joan Brossa en el seu muntatges Suite bufa, estrenada l'any 1966 amb música de Josep Maria Mestres Quadreny. També va col·laborar amb Carles Santos, l'any 1968 en la seva obra Concert irregular, el 1982 fa l'espectacle musical-cinematogràfic-teatral anomenat "Elsa de Gabrieli" amb música de Manuel Blancafort, Frederic Mompou, Erik Satie, Kurt Weill, Francis Poulenc, Andrés Lewin-Richter, Giuseppe Verdi, Franz Liszt i Anton Bruckner, i el 1991, va estrenar al Mercat de les Flors de Barcelona Brossiana Teatre-Concert amb música de John Cage, Andrés Lewin-Richter, Luís Callejo, Gabriel Brncic, Eduardo Polonio. Jordi Russinyol. També aquest any, va col·laborar amb el CD monogràfic de Joan Guinjoan, tot cantant "El Diari" i amb el CD monogràfic dedicat a Jesús Rodríguez Picó, tot cantant "Monòleg d'hivern" (Ausiàs March), obra que li va ser dedicada i la té enregistrada al CD "Anna Ricci canta a Sepharad".

L'últim any de la seva vida, Anna Ricci el va dedicar a elaborar el projecte Miralla, una col·lecció de 12 discs compactes amb una compilació de tota l'activitat artística de la seva vida, per a deixar un testimoni de tot el seu treball. La seva mort va impedir veure realitzat aquest projecte. No obstant, es troba en una fase prou avançada perquè aviat sigui una realitat, si no completa, almenys en gran part.[3]

Enregistraments sonors[modifica | modifica el codi]

  • Ricci, Anna. [Entrevista a Anna Ricci : Catalunya Música : conversa i música "A la manera de..." : juliol 1992] (casset sonora), [1992]. 
  • Ricci, Anna. [Entrevista a Anna Ricci : RNE. Radio Clásica: "Diálogos" : 9 de febrero 1999] (casset sonora), [1999]. 
  • Ricci, Anna. Disc: [Enregistrament en viu: "Cançons Sefardites": Auditori del centre cultural la Mercè de l'Ajuntament de Girona: 16, 17 i 18 de setembre 1991] (Disc), [1991].
  • Ricci, Anna. Disc: [Anna Ricci canta a Frederic Mompou y su entorno: Madrid: Radiotelevisión Española, 1993].

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Anna Ricci i Giraudo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Anna Ricci Girando». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 20 agost 2017].
  3. [enllaç sense format] http://elpais.com/diario/2001/02/17/catalunya/982375665_850215.html Data de consulta: 29/04/2014

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]