Engelbert Humperdinck

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaEngelbert Humperdinck
Humperdinck Postcard-1910.jpg
Biografia
Naixement 1r setembre 1854
Siegburg
Mort 27 setembre 1921 (67 anys)
Neustrelitz
Causa de mort Infart miocardíac
Lloc d'enterrament Südwestkirchhof Stahnsdorf Tradueix
Educació Hochschule für Musik und Tanz Köln
Activitat
Camp de treball Compositor
Ocupació Compositor, director d'orquestra, musicòleg i llibretista
Ocupador Frankfurt University of Music and Performing Arts Tradueix
Gènere artístic Òpera
Professors Ferdinand Hiller, Franz Lachner i Josef Rheinberger
Alumnes Emil Kühnel Tradueix i Siegfried Wagner
Instrument Piano
Obra
Obres destacables Hänsel i Gretel (Humperdinck)
Dornröschen Tradueix
Premis

Spotify: 4YewMmHFBArJGtvVb1LBdL
Modifica les dades a Wikidata

Engelbert Humperdinck (Siegburg, Rin del Nord-Westfàlia, 1 de setembre de 1854 - Neustrelitz, Mecklemburg-Pomerània Occidental, 27 de setembre de 1921) va ser un compositor alemany, sobretot conegut per la seva òpera Hänsel und Gretel (1893).[1]

Va estudiar música al Conservatori de Colònia i a l'Escola de Música de Munic. Des de molt jove va guanyar beques i premis que li van donar l'oportunitat d'estudiar i viatjar pel món. Precisament entre els anys 1875 i 1877 va ser contractat com a professor de composició al Conservatori Superior de Música del Liceu, de Barcelona. Aquests viatges van ser una constant inspiració per a ell, i en la seva música trobem influències de sons i instruments de països llunyans.

Humperdinck, englobat en el període musical romàntic, sempre se l'ha relacionat amb Richard Wagner. La seva influència va ser molt important en les seves composicions operístiques i fins i tot va col·laborar amb Wagner en l'òpera Parsifal.

A principis del segle XX donà classes als Conservatoris de Berlín i Leipzig on tingué alumnes avantatjats com els alemanys Manfred Gurlitt,[2] Walter Niemann,[3] Frederick Stock,[4] els estatunidencs Arthur Farwell[5] i Charles Griffes, (1884-1920),[6] el neerlandès Jan van Gilse (1881-1944), Otto Urbach, l'argentí Ernesto Drangosch,[7] Leo Blech[8] i l'estatunidenca Gena Branscombe[9] i Robert Sondheimer (1881-1956), l'austríac Friedrich Frischenschlager[10] Oskar Fried,[11] el basc Andrés Isasi el suís Robert Hermann[12] i l'alemany Edmund van der Straeten[13] entre d'altres.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Engelbert Humperdinck Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Engelbert Humperdinck». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. II, pàg. 559. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. III, pàg. 929. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1184 (ISBN 84 239-4557-X)
  5. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 414. (ISBN 84-7291-226-4)
  6. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 62, pàg. 646 (ISBN 84-239-4562-6)
  7. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 18, 2a part, pàg. 2184 (ISBN 84-239-4581-2)
  8. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 304 (ISBN 84-239-4572-3)
  9. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. II, pàg. 499 (ISBN 84-239-4572-3)
  10. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. V, pàg. 571-72 (ISBN 84-239-4575-8)
  11. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 2045 (ISBN 84-239-4524-3)
  12. Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. V, pàg. 1424 (ISBN 84-239-4575-8)
  13. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 57, pàg. 1354 (ISBN 84 239-4557-X)