Josef Rheinberger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosef Rheinberger
Rheinberger.jpg
Biografia
Naixement 17 març 1839
Vaduz (Liechtenstein)
Mort 25 novembre 1901 (62 anys)
Munic
Lloc d'enterrament Vaduz (1950–)
Alter Südfriedhof Tradueix (1901–1950)48° 07′ 30″ N, 11° 33′ 45″ E / 48.125°N,11.56261111°E / 48.125; 11.56261111
  Mestre de capella 

Dades personals
Formació Hochschule für Musik und Theater München Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor, musicòleg i professor d'universitat
Ocupador Hochschule für Musik und Theater München Tradueix
Gènere Òpera, música clàssica i música religiosa
Professors Franz Lachner i Philipp Schmutzer Tradueix
Alumnes Engelbert Humperdinck, Wilhelm Furtwängler i Robert Kahn
Instrument Orgue
Família
Cònjuge Franziska von Hoffnaass
Premis

Musicbrainz: f3fd1ce1-1911-4b23-a1ed-a7c3a34cbe6e Discogs: 1056040 IMSLP: Category:Rheinberger,_Josef_Gabriel
Modifica les dades a Wikidata

Josef Rheinberger (Vaduz, Liechtenstein, 17 de març de 1839 - Munic, 25 de desembre de 1901) fou un compositor i pedagog alemany.

Biografia[modifica]

A l'edat de 7 anys tocava l'orgue a la seva vila natal i als 12 anys va entrar al Conservatori de Munic, on ben aviat va superar els seus camarades d'estudis tocant obres diverses. Als 19 anys va començar a impartir classes de piano i més tard d'orgue i composició, feina que no abandonà fins al final de la vida. Entre els molts deixebles que va tenir, hi figura el que fou gran pianista, i més tard especialista de Chopin, Hermán Scholtz, i el compositor Joseph Pembaur.[1]

Va formar part dels compositors cèlebres del seu temps. El 1877 esdevingué mestre de capella de la cort del rei de Baviera Lluís II de Baviera i tingué un paper principal pel que fa a la música de l'església catòlica alemanya. Va compondre misses i motets en llatí, seguint els preceptes de reformadors sicilians. Com a professor de composició, fou mundialment conegut i va tenir molts alumnes de moltes nacionalitats a més de tota una generació de joves compositors americans.

El 1867, es va casar amb la poetessa Franziska von Hoffnass (Fanny), que va escriure diversos textos de les seves obres vocals, en particular la cantata de Nadal L'estel de Betlem.

Posteritat[modifica]

Formà part dels compositors de la segona meitat del segle XIX que, després de caure en l'oblit, avui s'han redescobert. La seva obra és molt diversa: 197 opus, entre els quals peces per a piano, orgue, música per a cor sacra i profana, lied, música de cambra, simfonies, obres de concert, músiques d'escena i òperes. Ell mateix es definia com un clàssic convençut que tenia com a models Bach i Mozart. Avui ha quedat com el gran mestre i representant de la cultura musical de la fi del període clàssic i romàntic. Per retre homenatge a la seva obra, el 2003 es va fundar la Societat Internacional Josef Gabriel Rheinberger.

Obres[modifica]

Música sacra[modifica]

  • Misses: Cantus Missae en mi bemoll major per a dos cors a cappella, op. 109, (1878); Missa en fa per a cor i orgue, op. 159
  • Cantata de Nadal Der Stern von Betlehem op. 164
  • Stabat Mater en sol major amb corda i orgue, op. 138
  • Cinc himnes per a baríton i orgue, op. 140
  • Abendlied, op. 69
  • Himne segons el psalm 84, amb arpa i orgue, op. 35
  • Rèquiem re menor; dos altres rèquiems
  • Orgue: vint sonates; dos concerts: en fa major op. 137 i en sol menor op. 177, preludis, trios, fugues, meditacions, suite

Música profana[modifica]

  • Concert per a piano, op. 94
  • Quatre sonates per a piano: en do major op. 47; en re major op. 99, en mi bemoll major op. 135, en fa # menor op. 184
  • Quatre trios amb piano
  • Quintet de cordes en la menor op. 82
  • Simfonia en fa major
  • Cors
  • Òperes: Die sieben Raben i Türmers Töchterlein
  • Singspiele
  • Sonata per a clarinet i piano en mi bemoll menor, op. 105a

Alumnes[modifica]

Referències[modifica]

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1064. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 50, pàg. 860. (ISBN-84-239-4550-2)
  3. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàssica, vol. II, pàg. 592. (ISBN 84-7291-255-8)
  4. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 593 (ISBN 84-239-4527-8)
  5. Enciclopèdia Espasa vol. 61, pàg. 656 (ISBN 84-239-4561-8)
  6. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 61, pàg. 709 (ISBN 84-239-4561-8)
  7. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 31, pàg. 268 (ISBN 84-239-4531-6)
  8. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàssica, vol. II, pàg. 595. (ISBN 84-7291-255-8)
  9. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1064. (ISBN 84-7291-226-4)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josef Rheinberger Modifica l'enllaç a Wikidata