Josef Rheinberger

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJosef Rheinberger
Rheinberger.jpg
Biografia
Naixement 17 març 1839
Vaduz
Mort 25 novembre 1901 (62 anys)
Munic
Lloc d'enterrament Vaduz (1950–)
Alter Südfriedhof Tradueix (1901–1950)48° 07′ 30″ N, 11° 33′ 45″ E / 48.125°N,11.56261111°E / 48.125; 11.56261111
  Mestre de capella 

Educació Hochschule für Musik und Theater München Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor, musicòleg i professor d'universitat
Ocupador Hochschule für Musik und Theater München Tradueix
Gènere artístic Òpera, música clàssica i música religiosa
Professors Franz Lachner i Philipp Schmutzer Tradueix
Alumnes Engelbert Humperdinck, Wilhelm Furtwängler i Robert Kahn
Instrument Orgue
Família
Cònjuge Franziska von Hoffnaass
Premis

Musicbrainz: f3fd1ce1-1911-4b23-a1ed-a7c3a34cbe6e
Modifica les dades a Wikidata

Josef Rheinberger (Vaduz, Liechtenstein, 17 de març de 1839 - Munic, 25 de desembre de 1901) fou un compositor i pedagog alemany.

Biografia[modifica]

A l'edat de 7 anys tocava l'orgue a la seva vila natal i, als 12 anys, va entrar al Conservatori de Munic, on ben aviat va superar els seus camarades d'estudis tocant obres diverses. Als 19 anys va començar a impartir classes de piano i més tard d'orgue i de composició, feina que no abandonà fins al final de la vida. Entre els molts deixebles que va tenir, hi figura el que fou gran pianista, i més tard especialista de Chopin, Hermán Scholtz, i el compositor Joseph Pembaur.[1]

Va formar part dels compositors cèlebres del seu temps. El 1877 esdevingué mestre de capella de la cort del rei de Baviera Lluís II de Baviera i tingué un paper principal pel que fa a la música de l'església catòlica alemanya. Va compondre misses i motets en llatí, seguint els preceptes de reformadors sicilians. Com a professor de composició, fou mundialment conegut i va tenir com a alumnes a Franz Höfer, Arthur Hinton[2] o al polonès Johann Gall, el suec Andreas Hallén[3] i, Engelbert Humperdinck, Ermanno Wolf-Ferrari, Wilhelm Furtwängler, Horatio William Parker, Desiré Thomassin[4]Louis Thuille[5] i tota una generació de joves compositors americans com ara Louis Coerne,[6] Horatio Parker, Sidney Homer,[7] George Chadwick, Atherton Percy Lee o Joseph Pembaur (junior).[8]

El 1867, es va casar amb la poetessa Franziska von Hoffnass (Fanny), que va escriure diversos textos de les seves obres vocals, en particular la cantata de Nadal L'estel de Betlem.

Posteritat[modifica]

Formà part dels compositors de la segona meitat del segle XIX que, després de caure en l'oblit, avui s'han redescobert. La seva obra és molt diversa: 197 opus, entre els quals peces per a piano, orgue, música per a cor sacra i profana, lied, música de cambra, simfonies, obres de concert, músiques d'escena i òperes. Ell mateix es definia com un clàssic convençut que tenia com a models Bach i Mozart. Avui ha quedat com el gran mestre i representant de la cultura musical de la fi del període clàssic i romàntic. Per retre homenatge a la seva obra, el 2003 es va fundar la Societat Internacional Josef Gabriel Rheinberger.

Obres[modifica]

Música sacra[modifica]

  • Misses: Cantus Missae en mi bemoll major per a dos cors a cappella, op. 109, (1878); Missa en fa per a cor i orgue, op. 159
  • Cantata de Nadal Der Stern von Betlehem op. 164
  • Stabat Mater en sol major amb corda i orgue, op. 138
  • Cinc himnes per a baríton i orgue, op. 140
  • Abendlied, op. 69
  • Himne segons el psalm 84, amb arpa i orgue, op. 35
  • Rèquiem re menor; dos altres rèquiems
  • Orgue: vint sonates; dos concerts: en fa major op. 137 i en sol menor op. 177, preludis, trios, fugues, meditacions, suite

Música profana[modifica]

  • Concert per a piano, op. 94
  • Quatre sonates per a piano: en do major op. 47; en re major op. 99, en mi bemoll major op. 135, en fa # menor op. 184
  • Quatre trios amb piano
  • Quintet de cordes en la menor op. 82
  • Simfonia en fa major
  • Cors
  • Òperes: Die sieben Raben i Türmers Töchterlein
  • Singspiele
  • Sonata per a clarinet i piano en mi bemoll menor, op. 105a

Referències[modifica]

  1. * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1064. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàssica, vol. II, pàg. 592. (ISBN 84-7291-255-8)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 27, pàg. 593 (ISBN 84-239-4527-8)
  4. Enciclopèdia Espasa vol. 61, pàg. 656 (ISBN 84-239-4561-8)
  5. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 61, pàg. 709 (ISBN 84-239-4561-8)
  6. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 31, pàg. 268 (ISBN 84-239-4531-6)
  7. Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàssica, vol. II, pàg. 595. (ISBN 84-7291-255-8)
  8. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1064. (ISBN 84-7291-226-4)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Josef Rheinberger Modifica l'enllaç a Wikidata