Hänsel und Gretel

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióHänsel i Gretel
Raxstraße 15 Nr. 7-27 Hänsel und Gretel.JPG
Forma musical òpera
Compositor Engelbert Humperdinck
Llibretista Adelheid Wette
Llengua original alemany
Font literària Hänsel i Gretel dels Germans Grimm (germans Grimm)
Gènere romantische Oper Tradueix
Actes tres
Estrena
Data 23 de desembre de 1893
Escenari Òpera de Weimar,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 27 de gener de 1901 (estrena a Espanya)
Modifica dades a Wikidata

Hänsel und Gretel (en alemany, Hänsel i Gretel) és una òpera en tres actes d'Engelbert Humperdinck, amb llibret d'Adelheid Wette (la seva germana), basat en el conte Hänsel i Gretel dels Germans Grimm. S'estrenà a l'Òpera de Weimar el 23 de desembre de 1893 sota la direcció de Richard Strauss. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 27 de gener de 1901.[1] El llibret en català va ser traduït per Joan Maragall.[2]

Hänsel i Gretel se sol associar amb el Nadal des de les primeres presentacions, i és habitualment programada en aquestes dates. En essència, és una òpera wagneriana per a nens, de fet el compositor tenia una estreta relació amb Richard Wagner del qual era assistent al Festival de Bayreuth. És admirada per la seva recopilació de temes folklòrics i infantils, especialment la pregària del segon acte.

És una òpera adreçada als infants, però sovint s'inclou dins el repertori d'adults, atesa la seva qualitat musical.

Composició[modifica]

Fou composta entre 1891 i 1893, seguint els desigs de la seva germana Adelheid, autora de la versió dramàtica de la rondalla. Ja anteriorment li havia demanat escriure música per a cançons que ella havia escrit per als seus fills per Nadal. Humperdinck recull en aquesta obra material musical de cançons i cantilenes populars de Westfàlia i motius folklòrics amb aportacions pròpies. La influència wagneriana de l'orquestració de Hänsel i Gretel és molt present en la música de Humperdrinck, però amb la voluntat expressa de defugir dels elitismes recreats pel wagnerisme i d'aquesta manera fer més accessible la seva obra al gran públic alemany.

Després de diversos canvis, els esborranys i les cançons es van convertir un singspiel i finalment, en una òpera completa, que va ser molt elogiada per Richard Strauss el qual es va oferir a dirigir la primera representació escènica.

Representacions[modifica]

L'òpera infantil Hänsel i Gretel, que va servir d'entreteniment als seus fills, fou representada per primera vegada en un teatre particular de Frankfurt. Richard Strauss va dirigir l'estrena oficial i pública a Weimar després d'escriure a Humperdinck elogiant el seu treball, qualificant-lo d'obra mestra i admirant-ne "la riquesa melòdica, la finor, l'abundància polifònica de l'orquestració [...]". Tot plegat ho qualificava de "nou, original, veritablement alemany".

Amb Hänsel i Gretel s'inicia la moda de la faules musicals o Märschenspiel, molt viva a l'Alemanya postwagneriana. Aleshores va obtenir un gran èxit i es va representar sovint a diversos teatres del món. Avui dia és una òpera programada assíduament als grans festivals internacionals, però sobretot a Alemanya i Àustria.[1]

Moments més cèlebres[modifica]

En l'òpera de Humperdinck, pensada per a infants, no hi poden faltar melodies populars d'Alemanya que es combinen amb aportacions musicals personals de l'autor. Dues d'aquestes melodies populars han estat adaptades al català.

  • Act1 I, escena 1
    • Suse liebe Suse, adaptada al català com Què és aquest soroll?, Hänsel i Gretel canten mentre exposen la gana que senten.
    • Brüderchen, kommtanzmitmir, adaptada al català com Germanet ballem tots dos, Hänsel i Gretel es posen a ballar per oblidar les penes.
  • Acte I, escena 3
    • Ral la la la, ral la la la, el pare canta satisfet en entrar a casa després d'un dia de feina.
  • Acte II, escena 1
    • Ein Männlein steht im Walde, adaptada al català com Les endevinalles, mentre cullen maduixes al bosc, Hänsel i Gretel canten.
    • Abends will ich schlafen gehen, oració cantada per Hänsel i Gretel per a dormir-se.
    • Der kleine Taumann heib ich (Marxant sóc de rosada), el marxant de la rosada desperta els infants amb una bella melodia (molt semblant a la del marxant de la sorra).
  • Acte II, escena 2
    • Der kleine Sandmann bin ich (Sóc el marxant de sorra), el marxant de sorra canta una melodia per a dormir els infants.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hänsel und Gretel Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1
  2. Serra, Xavi «El Palau acull el ‘Hansel i Gretel’ de Comediants». Ara, 18 juny del 2016.