Hänsel i Gretel

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hansel i Gretel i la bruixa. Il·lustració d'Alexander Zick (1845-1907).

Hänsel i Gretel (en alemany Hänsel und Gretel), anomenat també La caseta de xocolata o, en la versió de Carles Riba, Ton i Guida, és un conte tradicional d'origen germànic. La història ha conegut nombroses adaptacions, incloent l'òpera Hänsel i Gretel i versions en dibuixos animats.

Argument[modifica | modifica el codi]

Hänsel i Gretel són dos germans d'una família molt pobre de llenyataires. La madrastra convenç el seu pare d'abandonar-los al bosc per no haver de repartir amb ells el menjar familiar però ells poden tornar a casa seguint un rastre de pedretes que havien deixat pel camí. El llenyataire repeteix l'operació i aquest cop el rastre està fet d'engrunes de pa, que es mengen els ocells i per tant els nens es perden.

Intentant tornar, troben una caseta feta de llaminadures i xocolata. Quan estan menjant-se trossos de finestres i la tanca, surt una vella que tanca en Hänsel a una gàbia i fa de la Gretel la seva minyona. Amenaça amb menjar-se el nen quan estigui gras, per això cada dia l'alimenta amb les llaminadures. El Hänsel, però, aprofita que la bruixa no veu bé i mostra un osset de pollastre quan ella li diu que tregui el dit per la gàbia per veure si s'ha engreixat.

Un dia, farta d'esperar, mana la Gretel que prepari una olla per cuinar-los a tots dos. Quan s'apropa per veure si està prou calenta, la nena empeny la bruixa a dins, allibera el Hänsel i surten corrents agafant les joies de la dona i llaminadures per al camí. Viuen feliços amb el seu pare amb les noves riqueses per sempre.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

L'inici de la història, amb el rastre per tornar a casa, és molt similar al del Polzet, fet que suggereix una font oral comuna. El bosc com a indret per perdre's i la madrastra dolenta són temes comuns en els contes de fades. Alguns estudiosos [1] suggereixen que la bruixa és un alter-ego de la madrastra, ja que quan l'han fet bullir, tornen a casa seva i es troben que només hi ha el pare, és a dir, han matat l'impediment per tornar, en un altre motiu clàssic dels contes.

Els noms dels dos germans van ser afegits pels germans Grimm, com a noms típics de contes, anònims, ja que en les primeres versions els protagonistes no tenien nom propi.

L'intent d'infanticidi o abandonar els nens per no compartir el menjar és un tema que apareix a diverses històries i sembla tenir un origen real a la fam de finals de l'Edat Mitjana. Bruno Bettelheim afirma que s'usa aquest motiu per espantar els nens i instar-los a comportar-se bé o per motius de catarsi, ja que els infants petits temen per damunt de tot l'abandonament dels pares.[2] Una altra por recurrent als contes és el fet de ser menjats per monstres, bruixes o ogres, motiu que apareix a La caputxeta vermella, a El sastre valent i altres històries similars.

Els protagonistes vencen gràcies al seu enginy (el truc de l'osset de pollastre), una qualitat destacada sovint enfront la riquesa, com apareix al Gat amb botes o Alí Babà i els quaranta lladres, entre d'altres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hänsel i Gretel
  1. Max Lüthi, Once Upon A Time: On the Nature of Fairy Tales, p 64, Frederick Ungar Publishing Co., New York, 1970
  2. Contes sur la lune versió anotada