Ariadna

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula personatgeAriadna
Ariadne in Naxos, by Evelyn De Morgan, 1877.jpg
Tipus ésser humà que podria ser fictici
reina de la mitologia grega
Dades personals
Sexe dona
Família
Mare Pasífae
Pare Minos
Fills Estàfil, Enopió, Toant i Thoas
Germans Fedra, Eurimedont i Catreu
Modifica dades a Wikidata
Ariadna amb Dionís, representats en ceràmica grega d'entorn a 380–370 aC

Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.

Etimologia[modifica]

El nom es compon de la partícula augmentativa ἀρι- i l'adjectiu ἀδνός, que, segons una glossa d'Esiqui, seria un mot cretenc sinònim del grec ἁγνός, 'sacre, pur'; el ginecònim significaria, doncs, 'la santíssima, la molt sacra'.

Mitologia[modifica]

Ariadna era filla de Minos i Pasífae i, per tant, princesa de Creta. El rei Minos va sotmetre Atenes després que un fill seu, Androgeu, hi hagués mort assassinat. Va obligar els atenencs a enviar-li a Creta cada nou anys un grup de catorze joves -set nois i set noies-, que serien sacrificats al Minotaure. Un cop, en una d'aquestes trameses de nois, hi anà, voluntàriament, el príncep Teseu, fill d'Egeu, rei d'Atenes. Teseu, un cop arribat a Creta, va enlluernar Ariadna, que se'n va enamorar. Assessorada per Dèdal, li va donar una espasa màgica, amb la qual podria matar el minotaure i un fil de llana que no es podia trencar, que l'ajudaria a trobar el camí de sortida del laberint. Després de sortir del laberint, Teseu es va endur amb ell la princesa Ariadna, però la va abandonar a l'illa de Naxos, segons algunes versions per ordre del déu Dionís, el qual la volia per a ell. Amb aquest déu, Ariadna va tenir sis fills: Enopió (grec antic: Οἰνοπίων -ωνος), Estàfil (grec antic: Στάφυλος -ου), Peparet (grec antic: Πεπάρηϑος -ου), Toes o Toant (grec antic: Θόας -αντος), Eurimedont (grec antic: Εὐρυμέδων -οντος) i Fliant (grec antic: Φλείας -αντος).[1] Ariadna, malgrat tot, va continuar enamorada de Teseu fins a la seva mort. Dionís la va rescatar de l'Hades perquè continués per sempre més al seu costat, i la convertí en la constel·lació Corona Boreal. També diuen que un déu li va fer una corona d'estrelles com a donació de gratitud.[2]

Diverses tradicions expliquen l'abandonament i mort d'Ariadna de maneres diferents:

  • Ariadna hauria mort a mans d'Àrtemis, per ordre de Dionís.[3]
  • Una tradició diu que una tempesta es va endur el vaixell a l'illa de Xipre on, embarassada, hauria desembarcat; un cop de vent es va endur el vaixell altra vegada a la mar i les dones de l'illa la van cuidar fins al part, en el qual va morir. Teseu hauria tornat a l'illa i hi hauria instituït un ritual en el seu honor.[4]
  • Segons altres tradicions, no seria Dionís qui va ordenar a Teseu abandonar Ariadna, sinó que hauria estat Atena o bé Hermes.[4]

Referències[modifica]

  1. «Ariadne» (en anglès). theoi.com. [Consulta: 18∕9∕2011].
  2. Armstrong, Rebecca. Cretan women: Pasiphae, Ariadne, and Phaedra in Latin poetry (en anglès). Oxford University Press, 2006, p.312. ISBN 0199284032. 
  3. Grimal, Pierre. Diccionario de Mitología Griega y Romana. Buenos Aires: Paidós, 1981, p. 51. ISBN 84-7509-053-2. 
  4. 4,0 4,1 Grimal, Pierre. Diccionario de Mitología Griega y Romana. Buenos Aires: Paidós, 1981, p. 508. ISBN 84-7509-053-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ariadna Modifica l'enllaç a Wikidata