Androgeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

D'acord amb la mitologia grega, Androgeu (en grec antic Ἀνδρόγεως) va ser un príncep cretenc, fill de Minos i de Pasífae.

Androgeu destacava en tots els jocs atlètics i va anar a Atenes a participar en els Jocs Panatenaics, organitzats per Egeu, que llavors era el rei, on va guanyar tots els seus rivals. Egeu, envejós, el va enviar a lluitar contra el toro de Marató, que devastava el país, però va morir lluitant amb la fera.

Altres versions diuen que, un cop guanyades les competicions a Atenes, va anar cap a Tebes a participar en els jocs d'aquella ciutat. Pel camí, els rivals als que havia guanyat, li van parar una emboscada i el van assassinar. Qualsevol que fos l'explicació, quan la notícia arribà a Minos, el rei estava celebrant un sacrifici a l'illa de Paros. No va interrompre la cerimònia i va mostrar el seu dolor traient-se del cap la corona que portava, i va manar que les flautistes rituals aturessin la música. Aquest és l'origen, segons s'explica, del ritu especial que, a Paros, exclou del sacrifici ofert a les Gràcies, a les que Minos estava sacrificant, les corones de flors i la música de flauta.

Un cop acabat el sacrifici, Minos va declarar la guerra a Atenes, organitzà una flota i va apoderar-se de Mègara, ciutat situada al golf Sarònic, que era la clau per accedir a la capital de l'Àtica. Va conquerir la ciutat gràcies a la traïció d'Escil·la, filla del rei Nisos. Després va posar rumb a Atenes, però la guerra es va perllongar, i Minos va demanar a Zeus que el vengés dels atenesos. La fam i la pesta van caure damunt la ciutat. Els atenesos van sacrificar diverses verges, sacrificis que no van tenir el resultat esperat. Van consultar l'oracle, que els hi va respondre que per acabar amb la plaga, havien de donar allò que els demanés el rei Minos. El rei va exigir que cada any els atenesos paguessin un tribut de set nois i set donzelles, desarmats, perquè servissin d'aliment al fill monstruós de Pasífae, el Minotaure. Més endavant, Teseu va alliberar la ciutat d'aquest tribut.

Hi ha una tradició que diu que Androgeu va ser ressuscitat per Asclepi, potser per confusió amb Glauc, un germà seu, del que també es deia que l'havia ressuscitat Asclepi. Androgeu va tenir dos fills, Alceu i Estènel, que es van establir a Paros amb els seus oncles, els fills de Minos i de la nimfa Pària.[1]

Hi ha un altre Androgeu que menciona Virgili a L'Eneida. Era un cabdill aqueu, que va entrar a Troia dins del cavall, i que en l'assalt final de la ciutat va ser confós pels seus companys d'armes i mort juntament amb l'escamot que manava.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 32. ISBN 9788496061972. 
  2. Virgili. Eneida. II

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 19. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1