Bruixeria

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Bruixa en la iconografia popular, provinent d'una pintura mural del segle XII (possiblement fals, vegeu registre de la imatge)

La bruixeria és, segons els creients, el poder malèfic o màgic de fer coses sobrenaturals exercit per qui se suposa que té un pacte amb el diable. La bruixeria és considerada una qualitat innata dels qui hom suposa que la posseeixen.

L'origen de les pràctiques de bruixeria pot ésser cercat en la supervivència de cultes pagans. A l'Occident Cristià, la bruixeria ha estat sovint associada amb la creença en el diable, especialment durant l'Edat Moderna, a la qual es desencadenà una obsessió per la bruixeria que acabà en nombrosos processos i execucions de bruixes (el que s'anomena caça de bruixes). La pena aplicada per als convictes era generalment la de mort: el penjament i la cremació. Es calcula que a Europa el nombre de persones cremades fou d'unes 500.000. La bruixeria comportava un culte diabòlic amb una litúrgia paròdica de la cristiana; els seus principals actes eren els infanticidis, la missa negra i les reunions de l'akelarre o del sàbat. Algunes teories associen la bruixeria europea amb antigues religions paganes de la fertilitat, encara que cap d'aquestes ha pogut ésser demostrada. Per la seva relació amb el culte pagà funerari, la bruixa ha estat associada amb els megàlits. Les bruixes tenen una gran importància en el folklore de moltes cultures, i són part de la cultura popular.

Si bé aquest és el concepte més freqüent del terme bruixa, del segle XX ençà el terme ha estat reivindicat per sectes ocultistes i religions neopaganes, com la Wicca, per designar totes aquelles persones que practiquen qualque mena de màgia, sia malèfica (màgia negra) o benèfica (màgia blanca), o bé els adeptes d'una religió determinada. Les dones que la practiquen són anomenades bruixes, i els homes, bruixots. La bruixeria és considerada una forma d'espiritisme. Un ús més detallat del terme s'empra per designar, en determinades societats, els mags o xamans.

Alguns indrets són popularment associats amb les reunions de bruixeria, com la muntanya del Pedraforca i el pla de les Bruixes, prop de Vallgorguina, al Maresme.

Bruixeria als Països Catalans[modifica]

Als Països Catalans, consten documentalment processos i ordenacions que prohibeixen la bruixeria des dels segles XIV i XV, però va ser al segle xvi quan es produí el procés de les monges del convent de Benifassà i, ja al XVII, els processos de les bruixes de Vic (1618-1620), amb la mort de la famosa bruixa dita La Napa, del Lluçanès, les instruccions de Felip III als bisbes, i el procés del 1627 contra els seguidors del bruixot Llorenç Calmell.

Al segle xviii s'observa una reacció contra aquesta creença, manifestada en diverses obres publicades, com la dels enciclopedistes francesos. Però encara en ple segle xix van tenir lloc alguns processos.

Persecució de bruixes als Països Catalans[modifica]

La cacera de bruixes als Països Catalans fou un conjunt de mesures inquisitorials contra dones sospitoses de bruixeria durant l'edat mitjana, a partir del segle xvii, quan la bruixeria comença a considerar-se un perill i s'apodera de la societat una psicosi col·lectiva, seguint la línia del que estava passant a la resta d'Europa.

Al segle xiv, el dominic Nicolau Eimeric, conegut per la seva radicalitat i violència, redacta la seva obra més famosa, “Directorium inquisitorum”, en què defineix la bruixeria i les formes de descobrir les bruixes i en el qual assegura l'existència de bruixes i adoradors del dimoni. Al segle xiv es registren els primers processos a bruixes. Les condemnes eren llavors lleus i consistien en amonestacions, dejunis i peregrinacions a Montserrat. Els processos van continuar durant els segles posteriors: al segle xv es registra a Amer el primer procés important que va venir a convèncer la població de l'existència de bruixes; al segle xvii es van donar els anys de persecució màxima, incloent tortures i execucions, l'última de les quals es tenen dades fiables data de la segona meitat del segle xviii. S'estima que durant aquest període van ser executades més de 400 dones.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bruixeria Modifica l'enllaç a Wikidata