Secta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Catacumbes a París. Els primers cristians varen ser perseguits, considerats com una secta, a l'època de l'antiga roma politeista.

Secta (del llatí sectum: allò tallat, separat;[1] del francés antic: secte, sete: comunitat religiosa)[2] és una paraula amb distints significats i connotacions:

Carlos Longarela diferència per definició les sectes destructives de les sectes en general.[4]

Secta religiosa[modifica | modifica el codi]

Es parla d'una secta religiosa quan és un grup religiós que s'ha diferenciat i independitzat d'una religió establerta. Les sectes tenen moltes creences i pràctiques en comú amb la religió de la qual s'han separat, però es distingeixen pel nombre de diferències doctrinals.

La paraula secta prové del llatí secta: ‘senderol’, ‘mètode’, ‘manera de viure’, ‘partit polític’, ‘escola de filosofia’ (d'on ve sectátor i sectatoris: ‘adherent’, ‘seguidor’) que ve de sequi: ‘seguir’. S'han plantejat dubtes que provingui del llatí secare (tallar, separar). De secare provenen les paraules insecte i sector. En ambdós casos està present la idea de separació. A Europa la paraula secta s'ha concebut derivada principalment de sequi: seguir. Es tracta de seguir a un mestre, a un líder. En moltes sectes així és com passa.

Les sectes religioses són grups religiosos, generalment petits, plens d'entusiasme, integrats per homes i dones, associats voluntàriament, després d'una conversió, que creuen i detecten la veritat i la solució, exclouen radicalment a la resta de la gent, es col·loquen contra l'Església i contra el món i obeeixen cegament als seus fundadors.

Són moviments religiosos que poden ser lliures i voluntaris, amb tendència a l'exclusivitat, que sorgeixen i creixen fonamentalment en sectors populars, desenvolupen forts vincles comunitaris i manquen d'un grup de funcionaris altament especialitzats. A més es poden confondre amb moviments socials, grups de "protesta" contra l'ordre social, les societats religioses dominants i que sovint responen a un perfil doctrinal dualista, apocalíptic i premilenarista i a una inspiració bíblica fonamentalista.

En anglès els sociòlegs empren el mot sect per referir-se a un grup religiós amb un alt grau de tensió amb la societat dels voltants, però la creença de la qual és (dins el context d'aquesta societat) en gran part tradicional.

El terme pejoratiu en anglès cult (equivalent al català: secta) també té un alt grau de tensió amb la societat dels voltants, però la seva creença és (dins el context d'aquella societat) nova i innovadora.

Les sectes, en un sentit més sociològic, són generalment tradicionalistes i conservadores i intenten tornar la seva religió d'origen a la puresa religiosa.

També s'empra el terme nous moviments religiosos.

Secta destructiva[modifica | modifica el codi]

És un grup que es presenta sota una associació que aparentment abasta temes culturals, polítics, religiosos o fins i tot de tractament davant malalties o problemes socials. Es caracteritza principalment per emprar tècniques de persuasió coercitiva com a mètode d'influència social, prèviament s'usen mètodes de seducció i a més compten amb un o diversos líders. És molt freqüent una jerarquia piramidal d'ordre. Acostumen a emprar a més situacions de desorientació social com desastres naturals, de guerra o terrorisme, per reafirmar la fi generalment apocalíptica del món i la seva falsedat, molts cops també amb fins lucratius. Sovint actuen sota clandestinitat i hi ha sectes en alguns països prohibides i catalogades com destructives o perilloses.

Es torna perillosa quan per la seva filiació a aquesta secta hom desenvolupa problemes d'adaptació social, laboral o familiar, i, fins i tot, es coarta la llibertat o la dependència d'aquesta. Alguns psicòlegs i especialistes afirmen que més d'un terç acaba abandonant-les, tot i que si posseeixen una personalitat feble i "presectària" tenen un risc elevat de tornar-hi, com una addicció.

L'Assemblea Nacional de França, es va preocupar molt aviat de la situació de les sectes a França l'any 1992. Va catalogar 172 associacions o grups com sectes destructives i que destrueixen la personalitat dels seus adeptes a l'expedient parlamentari del 1995.[5] La comissió d'investigacions presidida per Alain Gest i Jacques Guyard, va definir 10 criteris per caracteritzar a les sectes destructives o fenomen sectari:[6]

  • desestabilització mental
  • caràcter desorbitat de les exigències financeres als seus adeptes
  • ruptura induïda amb l'entorn o ambient d'origen
  • atemptats contra la integritat física
  • reclutament de mainada
  • discurs antisocial
  • disturbis d'ordre públic
  • importància de querelles judicials contra els afectats o ex adeptes
  • eventual desviament dels circuits econòmics tradicionals i temptatives d'enfrontament en els poders públics

El 1999 L'Assemblea Nacional va editar un nou expedient sobre "la situació patrimonial i financera de les sectes a França".[7]

El Congrés dels Diputats considerà el 1988 les sectes destructives com un problema social important que calia combatre amb polítiques de control específiques per a aquest.[4]

A l'Estat Espanyol hi havia unes cent sectes destructives l'any 2000 amb uns 200.000 seguidors.[4]

L'any 2007 es varen publicar les últimes investigacions parlamentàries amb l'"expedient 3507 La infantesa violada".[8]

El tema de les sectes perilloses ha assolit en certes èpoques una notorietat que en algunes llengües la paraula secta es fa servir per referir-se a aquest tipus de grups religiosos alienants sense entrar en altres significats.

Com a altres accepcions del terme, també es coneix com a secta les agrupacions d'estudiants sorgides durant els anys 1990 en diversos col·legis religiosos.

Les sectes demoníaques se subdivideixen en sectes satàniques i sectes luciferines.[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Rodríguez Santidrián, Pedro. Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 384. ISBN 84-7838-400-6. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Harper, Douglas. «sect (n.)» (en anglès). Online Etymology Dictionary. [Consulta: 24 juny 2015].
  3. «secta». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 24 juny 2015].
  4. 4,0 4,1 4,2 Longarela, 2000, p. 4.
  5. Richardson, James T; Bellanger, François. Legal Cases, New Religious Movements, and Minority Faiths (en anglès). Ashgate Publishing, 2014, p. 180. ISBN 1472428749. 
  6. Commission d'enquête sur les sectes (en francès). Assemblée nationale. 
  7. «la situació patrimonial i financera de les sectes a França» (en francès), 1999.
  8. «expedient 3507 La infantesa violada» (en francès), 1999.
  9. Longarela, 2000, p. 176.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • FECRIS federació europea de centres de recerca sobre el sectarisme
  • REdUNE federació espanyola de prevenció de la manipulació mental
  • AIS associació de víctimes i lluita contra les socio-addiccions
  • Xarxa parental Europa associació de suport a la parentalitat i de protecció a l'infant
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Secta Modifica l'enllaç a Wikidata