Contracultura

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Contracultura és un moviment sociològic els valors del qual contrasten amb els establerts dins d'una societat.

El terme contracultura es fa servir especialment per a referir-se a un moviment organitzat i visible l'acció del qual afecta a moltes persones i persisteix durant un període considerable.

En són exemples el Romanticisme del segle XIX, la bohèmia (cultura) que s'inicia en el segle XIX i dura fins avui, la Generació beat nord-americana dels anys cinquanta, els movimients contraculturals dels seixanta, influïts per la Generació beat, i el movimient punk de finals dels setanta fins avui.

La paraula té dos sentits: d'una banda, constitueix una ofensiva contra la cultura (oficial); per l'altra, una "cultura en contra" que roman (com a mínim en un primer moment) al marge del mercat i els mitjans de formació de masses, en l'underground. Es tracta doncs de manifestacions culturals que es presenten com alternativaa la cultura predominant, generalment preservades i transmeses per petits grups socials sovint marginals.

La contracultura dels anys cinquanta i seixanta[modifica | modifica el codi]

Els grans iniciadors de la revolució contracultural foren els beatniks: Allen Ginsberg, Jack Kerouac i William S. Burroughs, creadors de la identitat inconformista i en acabat fonaments del moviment hippie. En la segona meitat dels seixanta Timothy Leary, Ken Kesey, Alan Watts i Norman O. Brown, entre d'altres, desenvoluparen la teoria i praxis contracultural. La cantant de blues Janis Joplin va ser el símbol femení de la contracultura dels anys 60. Jimi Hendrix i Jim Morrison van morir molt joves i s'erigiren en mites de la contracultura.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Als inicis del món cibernètic els hippies van veure els ordinadors com una eina de control polític orwelliana, encarregada de prendre llibertat, tant, que l'advertència de les fitxes perforades d'aquella època, <<No doblegar, perforar o mutilar>> va ser utilitzat pels pacifistes amb certa ironia.

Tot i així, en acostar-se els anys 70 la mentalitat va començar a evolucionar cap a una concepció de la informàtica relacionada amb l'expressió individual i no amb el control burocràtic pel qual els estudiants universitaris van protestar originalment. Timothy Leary va arribar a afirmar que els ordinadors personals s'havien convertit en el nou LSD. Tant va ser així que, com relata el llibre Steve Jobs[1], de Walter Isaacson, molts pioners, inclòs Jobs, es van veure immersos en la contracultura de la dècada dels 60 i 70 on els hippies i els geeks van començar a solapar-se, ja que el moviment contracultural reunia una sèrie de persones interessades alhora per les matemàtiques, la ciència, l'electrònica i l'LSD, a més d'altres substàncies i corrents de pensament com el budisme zen.

A l'assaig de 1986 "De Satori a Silicon Valley"[2], l'historiador cultural Theodore Roszak, senyala que l'Apple Computer emergeix de la contracultura de la costa oest. Roszak diu que el desenvolupament de la computadora d'Apple crea una evolució dels "dos Steves" (Steve Wozniak i Steve Jobs), de desenvolupadors d'Apple a homes de negocis. Com ells, molts pioners primerencs en computació i xarxes (després de descobrir l'LSD i passar pels campus de Berkeley, Stanford i el MIT) van emergir d'aquesta casta social d'inadaptats per crear el món modern.

El músic Bono va afirmar que ells veien les coses d'una manera diferent. <<Els sistemes jeràrquics de la Costa Est -va dir-, d'Anglaterra, Alemanya o Japó no afavoreixen aquest tipus de pensament. Els anys seixanta van crear una mentalitat anàrquica que resulta fantàstica per imaginar un món que encara no existeix>>.

Abans d'arribar Silicon Valley, però, l'any 1975 es va realitzar al garatge de Gordon French la primera reunió del Homebrew Computer Club, amb la filosofia de compartir idees i experimentar lliurement amb la informàtica i les noves maneres d'expressar-se a través d'ella, tot i que van aparèixer alguns furoners poc interessats per l'estudi dels canvis socials que es podien assolir i únicament fascinats per la tecnologia.

Stewart Brand, creador de noves idees, visionari, participant a Palo Alto, un estudi dels anys seixanta sobre l'LSD, i organitzador del Trips Festival, un esdeveniment musical relacionat explícitament amb les drogues psicodèliques, va animar als partícips de la contracultura a unir-se amb els nous hackers o furoners per aconseguir un objectiu comú. Brand va treballar juntament amb Doug Engelbart per crear una presentació sobre noves tecnologies anomenada "La mare de totes les demostracions". <<La major part de la nostra generació menyspreava els ordinadors perquè els considerava la representació del control centralitzat -va dir Brand. Tot i així, un petit grup (al qual després denominarien hackers) va acceptar els ordinadors i es va disposar a transformar-los en eines d'alliberament. Aquell va resultar ser l'autèntic camí cap al futur>>.

Poc després, Brand va ampliar una botiga que tenia per crear el Catàleg de tota la Terra, amb la idea d'oferir les eines necessàries per utilitzar els productes del procés que s'estava duent a terme i una filosofia encara poc vista, que la tecnologia pot ser la nostra amiga. <<S'està desenvolupant un món de poder íntim i personal -va escriure Brand al catàleg-, el poder de l'individu per dur a terme la seva pròpia educació, per trobar la seva pròpia inspiració, per forjar el seu propi entorn i per compartir la seva aventura amb tothom qui hi estigui interessat>>. Aquest va ser un llibre que va acompanyar Jobs fins i tot a la universitat i en la seva etapa de creacions revolucionàries i visió comercial que el van portar a ser un dels màxims exponents de l'èxit en el sistema actual.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Contracultura Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Isaacson, Walter. Steve Jobs. Simon & Schuster, 2011. ISBN 978-1-4516-4853-9. 
  2. «From Satori to Silicon Valley».