Art d'acció

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Acció artística en unes piscines

L'accionisme, art d'acció o acció artística (performance és un anglicisme. En anglès, també action art o life art) és una representació artística sense dramatúrgia que cerca aportar una reflexió motivant el públic a qüestionar-se algun aspecte sobre la política, la societat, les relacions personals o el seu concepte de vida, per exemple. Comprèn una extensa gamma de maneres d'actuar i de presentar-se, i hi poden intervenir materials escenogràfics, indumentària, moviment, olors, sons, el gust, el públic i altres elements en un espai i temps determinats. Cal no confondre la performance o art d'acció amb les arts vives.[1][2][3][4]

A Catalunya connecta especialment amb el moviment conceptual, molt viu i actiu. Té el seu precedent en les avantguardes que van fer algunes experimentacions en aquest camp, sovint relacionades amb moviments de protesta política, i l'antecedent en els happenings que Allan Kaprow va realitzar el 1958 a la Reuben Gallery de Nova York. Als anys 60 i 70 del segle XX, les accions artístiques s'associaven als happenings.[1][2]

Comparat amb les arts plàstiques, destaca el seu aspecte efímer. Té com a objectiu la connexió directa amb el públic, buscant que reaccioni davant l'acció i si potser també que hi intervingui. En aquest sentit, sovint la "línia" invisible que divideix l'artista del públic s'esvaeix, com en el teatre actiu, on els membres del públic s'impliquen en la producció. L'absència de dramatúrgia narrativa predefinida és precisament el que la diferencia del teatre, a més de, en general, basar-se també en l'espai i temps però en canvi no necessàriament, a més, en els personatges i les relacions entre ells. L'acció pot estar relacionada amb el teatre de carrer, l'art conceptual, els moviments artístics Fluxus i Gutai o l'art corporal. L'acció pot ser popular.[1][2]

Etimologia[modifica]

Acció artística al carrer

El terme en anglès va ser creat per Allan Kaprow, que va remarcar la interrelació entre l'artista i l'espectador en el moment de creació artística. Els termes acció artística o art d'acció s'han difós en les arts plàstiques a partir de l'expressió anglesa performance art, que significa "art en viu" o "art de l'actuació" o "art de l'acció". Performance vol dir actuació en anglès. En català, aquesta accepció rep el nom d' art d'acció o acció artística.

Context[modifica]

Happening La destrucció, de Marta Minujín, 1965

Es podria dir que l'art d'acció va néixer els anys 1920 amb el dadaisme i el surrealisme, amb muntatges artístics com el collage i l'assemblatge; tanmateix, el moviment va assolir importància especialment des dels anys 1960, amb grups com Fluxus i Gutai.

Des dels anys 1960, els països de l'Europa occidental van entrar en una etapa de prosperitat econòmica, gràcies al seu desenvolupament industrial i tecnològic. Malgrat això, la societat occidental no va poder evitar el malestar generalitzat que gairebé sempre emergia en forma de contestació juvenil. Es va produir una protesta contra les estructures autoritàries de la societat industrial; prova d'això són el moviment hippie, les diverses formes de contracultura nord-americana i els moviments estudiantils de la vella Europa, de forma especial el Maig francès de 1968, que va confluir amb les lluites sindicals de la classe obrera.

Així va sorgir el desig de fugir de la posició elitista de l'art i de l'artista. Conseqüentment, va començar a perdre's l'interès per les tradicionals connotacions d'estil, valor que acompanyaven l'objecte artístic. Al mateix temps, va sorgir la necessitat de ridiculitzar el sistema de mercat que els mateixos objectes artístics engendraven i on es movien.

Art i acció[modifica]

Article principal: Acció física
Ashes and Apples, 1972

Encara que l'art d'acció pròpiament dit faci referència a un conjunt d'activitats portades a terme per determinats grups d'artistes o per algunes persones que van treballar en solitari al llarg dels anys 1950 i a la següent dècada, no deixa d'ésser cert que ja al període de les primeres avantguardes hi va haver moments en què, durant les anomenades vetlles futuristes o sessions dadaistes, es van desenvolupar accions que bé poden considerar-se com a precursores de les més recents.

A començaments dels anys 1950, al Black Mountain College de Carolina del Nord, el músic John Cage i el coreògraf Merce Cunningham van protagonitzar algunes d'aquestes accions que, més tard, s'arribarien a considerar com autèntics happenings. Així mateix, per a alguns historiadors de l'art contemporani, l'art d'acció de Jackson Pollock també podria ser considerat com a precedent d'aquells.

L'enorme dificultat que es presenta a l'hora de definir el que és un happening ha fet que s'hagi optat per fugir del pragmatisme que implica qualsevol definició i, tanmateix, es prefereixi al·ludir a una sèrie de característiques que, a grans trets, conflueixen en la major part d'activitats conegudes sota aquesta denominació.

Així, en primer lloc convé rebutjar la idea que es tracta d'una representació, doncs un happening és, abans de tot, una vivència, posant-se en relleu relació existent entre l'art i la vida. Un happening no en té ni un començament, ni fi estructurats. La seva forma és oberta i fluida. Amb el happening no es persegueix res en concret i, per tant, tampoc es guanya res, llevat de la certesa que existeixen unes situacions determinades d'esdeveniments als quals s'està més atent que d'ordinari. Només es donen una vegada i després desapareixen per sempre; són la més pura expressió de l'art efímer.

Happening i art d'acció[modifica]

Acció artística a Alemanya, en 2008
Article principal: Happening

Als anys setanta es va imposar internacionalment el mot "performance" (en català, "art d'acció"). A partir d'aquesta època el happening madura i cobreix un gran espectre de pràctiques en diferents suports i llenguatges o combinacions d'ells, com ara l'acte pictòric, la instal·lació escultòrica, la dansa postmoderna i després la dansa contemporània, el treball corporal, el concert o el format videogràfic entre d'altres. Continua incorporant l'activisme (suport a minories, ecologisme), que en aquella època no era propi del teatre tradicional, i tècnicament es diferencia del happening en que implica una teatralització de l'experiència, tot i que a la pràctica actualment se solen considerar sinònims.[5]

Característiques[modifica]

En aquesta acció del 1977 l'artista valora el moment de pintar i com es fa, més que el resultat final.

Per la seva pluralitat, l'art d'acció no té un aspecte fix i homogeni, sent la seva característica principal la presència real de l'executant, que no simula. També la valoració del procés per sobre el resultat.[5]

Art d'acció català[modifica]

Catalunya va ser un país molt actiu als anys setanta, amb les accions musicals de Carles Santos, actualment consolidat al circuit internacional, i les propostes de Jordi Benito, vinculades a l'estètica de Hermann Nitsch. D'aquesta època destaquen igualment iniciatives col·lectives d'executants, com per exemple l'"Art Concepte" de Banyoles de 1973, el Congrés Internacional de Happenings de Granollers l'any 1976 i la mostra Brutal Barcelona Performance també l'any 1976. Va estar de gran influència també en creadors escènics com típicament La Fura dels Baus.[5]

Alguns grups de treball i de difusió especialitzats en l'actuació artística a l'àmbit catalanoparlant són el Festival FEM de dones artistes d'art d'acció, l'European Live Art Archive a la Universitat de Girona, el Festival La Muga Caula i el grup Corpologia. Alguns esdeveniments, com el Festival Temporada Alta de Girona o el Festival Pepe Sales, programen a Catalunya treball d'artistes de l'art d'acció de tot el món. Altres productores d'art d'acció a Barcelona són l'Associació Gresol Art i La Bonne (Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison), que acull a executants individuals i on resideix el grup Theta d'investigació i laboratori d'art d'acció i gènere.[1]

Actualment a Girona es realitza anualment el festival FEM, que centra la seva programació en aquest tipus d'activitats.[6]

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Cicle d'Art d'Acció Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 Robert Cumming, Arte, editorial Espasa, 2006. ISBN 8467020970 (castellà)
  3. Raquel Vidales, Artes vivas: Ni danza ni drama ni "performance" y todo eso a la vez. Son la vanguardia de una creación., publicat a El País, 10 de novembre de 2017 (castellà)
  4. Deirdre Heddon i Jennie Klein, Histories and Practices of Live Art, ed. Palgrave Macmillan, 2012. ISBN 9781137272317 (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006. ISBN 8497884027 (català)
  6. Prieto, Imma «Acció sense espai?». Bonart [Girona], núm. 126, abril 2010, p.32-34. ISSN: 1885-4389.