Tirisiti

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'esdevenimentTirisiti
Betlem de Tirisiti.jpg
Tipus obra de teatre i indret històric
Coordenades 38° 41′ 53″ N, 0° 28′ 25″ O / 38.698175°N,0.473547°O / 38.698175; -0.473547
Lloc Alcoi
Estat Espanya
Part de Patrimoni Cultural de la província d'Alacant
Llengua castellà
Modifica dades a Wikidata

El Tirisiti és un muntatge teatral amb titelles que es realitza en la ciutat d'Alcoi (Alcoià). Declarat Bé Immaterial d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. Decret 192/2002, de 26 de novembre.[1] Va rebre la Distinció de la Generalitat Valenciana al mèrit cultural en 2004.[1][2]

La tradició betlemística alcoiana data del segle XIX,[3] Datant la figura de Tiristi de 1910.[4] El Betlem de Tirisiti, que és el seu nom complet, es representa a Alcoi en Nadal, amb un format menut, mesclant elements populars alcoians (com el torero Clásico) amb altres del naixement de Jesús, l'arribada dels Reis Mags o la celebració de les festes de Moros i Cristians, tan característics del lloc.[3]

Els titelles són del tipus anomenat "de peu i vareta", aquesta manipulació característica, és un dels factors que aporten major interès al Betlem. Qui representa el principal personatge, parla amb una llengüeta metàl·lica en la boca, pel que quan apareix anomenant a Tereseta, el que se sent és Tirisiti, donant nom al personatge principal i a la representació.

Tirisiti

Durant anys es va representar en un barracó especialment habilitat, encara que des del 2006 ha passat al Teatre Principal. Aquest canvi va contribuir a quadruplicar l'assistència en deu anys.[5] El públic es compta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de desembre.

Història[modifica]

Es coneix el seu origen concret, si bé a les dècades de 1870 i 1880 coexistixen a la Ciutat d'Alcoi tres betlems diferents, els del Tio Sarguero, Pepe el Cullerotero i el de Josep Esteve Carbonell.[3] Els tres es muntaven a barracons de fusta que s'alçaven a mitjans de desembre i representaven el betlem entre el 23 de desembre i el 6 de gener.[4] Davant de la confiteria El Campanar s'alçava el betlem de Josep Esteve, junt al Campanar de Santa Maria s'alçava el del Cullerotero i davant l'Església de Sant Agustí ho feia el Tio Sarguero.[4] Tots tres abandonaren la plaça arran d'una ordre municipal, passant a representar-se els betlems a noves localitzacions que variaven.[4] Per a evitar la competència, Josep Esteve modificava el guió del betlem perquè tinguera originalitat, i seua seria la idea de fusionar els tres betlems existents, agafant elements dels tres predecessors, introduint en este moment les referències a personatges coneguts alcoians i temes d'actualitat, en base a un guió que mai va arribar a escriure's.[4] El personatge de Tirisiti existeix des d'almenys l'any 1910, sent este un període de gran confusió pel que fa al contingut del betlem, que s'arribà a dividir en diferents representacions independents. Entre les dècades de 1940 i 1950 el betlem viu una de les seues millors èpoques, per a patir diferents crisis durant els anys 60. El 1960 canvia d'amo, entre 1961 i 1967 en diferents anys no es representa i canvia sovint de mans en pocs anys.[4]

Este muntatge utilitza tant el valencià com el castellà, predominant el primer. El llenguatge és popular, amb refranys i dits populars com Anar d'Herodes a Pilatos o l'amo del comú quan no hi ha ningú; si bé hi ha un joc de paraules, perquè el comú és també una altra forma de referir-se a l'excusat. En les representacions se solen anomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.

Personatges[modifica]

  • Tirisiti. El personatge central. Tocat amb una barretina, necessita diversos titelles, (amb pijama, capot, amb globus....).
  • Narrador. Fora d'escena. Fa que els xiquets entenguen el que diuen els personatges de vegades de molt difícil comprensió. Quan narra en castellà imitant un pregoner ha d'exagerar la pronunciació castellana típica dels alcoians valencianoparlants amb vocals molt obertes i consonants valencianitzades i expressions típiques traduïdes del valencià al castellà. Actualment el narrador sol ser interpretat per una dona.
  • Tereseta. Dona de Tirisiti embolicada amb el capellà.
  • La Sagrada Família. Maria, Josep i Jesús.
  • Ses Majestats Màgiques .
  • El Sereno.
  • L'agüelo. Vell remugador.
  • El Clergat. Un capellà, un sagristà i un escolà.
  • Clásico. Torero alcoià.
  • Sant Jordi.
  • Moros i Cristians.

I un fum de personatges com pastorets, romans, beates... fins i tot l'estrela de Betlem té el seu moment estel·lar. Molts d'aquestos personatges els podeu veure en carn i os a la Cavalcada de Reis d'Alcoi.

Argument i desenvolupament[modifica]

Betlem de Tirisiti

La representació comença amb la veu en off del narrador: «Des de molt antic, dins d'estes terres tan veïnes de la Mariola....» La peça s'acompanya de nadaletes populars a Alcoi més L'entrà dels Reis, música composta per a la cavalcada i alguna marxa mora: Preludi; AI,Pep!; Barrabàs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, on vas?; A Betlem me'n vull anar; La carabasseta i el moniatet; Jo sé una cançó i Postludi.

Part sacra[modifica]

Narrador: Ya salen los santos esposos de la ciudad de Belem/ tristes y afligidos por no encontrar posada...

La representació del Betlem i de la història sagrada té lloc en un primer moment, representant Sant Josep i a la Mare de Déu demanant posada, (Tirisiti (l'hostaler), es nega posada), el naixement de Jesús, l'adoració dels pastors i la dels tres Reis Mags (tradicionalment a Alcoi el rei negre és Gaspar), la persecució d'Herodes i la fugida de la Sagrada Família a Egipte. Tot això s'adorna amb música popular.

Part costumista[modifica]

Vista des de del carrer de Sant Tomàs

Sereno: «Ave María purísima, les quatre i sereno!»
Narrador: «Sereno desperta al retor...»

Entre esta part i la següent, molt més lúdica, es produïx un entremés còmic, amb cançó inclosa per part del públic El sereno s'ha perdut, en la font de la salut.... Els xiquets li pregunten al Sereno «quina hora és?» i s'establix un dialogue en el que es discutix sobre l'hora.

Tirisiti: «Au Tereseta, vés-te'n a missa.»
Narrador: «Tirisiti, que tu no vas a missa?...»

Es veu l'entrada a missa de la gent del poble, amb música nadalenca, el sagristà tocant el cul a les beates i el personatge de l'agüelo, que pega Tirisiti i el sagristà. A més la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada amb el retort (el capellà), com es torna a veure a l'eixida de la missa. Apareix un bou, que toreja Clásico, el torero alcoià, i després ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que és manso), i al final resulta agafat dins de sa casa. S'acaba amb les Festes de Moros i Cristians. Sense solució de continuïtat sona un pasdoble, comencen les festes, amb desfilades d'esquadres de Moros i Cristians i l'Aparició de Sant Jordi inclosos.

Narrador: «On vas Tirisiti?»
Tirisiti: «Me'n vaig, vaig a la lluna.»

L'obra acaba quan Tirisiti fa la maleta i munta en un globus (El globo de Milà) per a anar-se'n a la lluna, acomiadant-se del públic, el globus explota i Tirisiti cau a terra.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Aura, 2007, p. 11.
  2. «Distincions 9 d'Octubre-ARGOS». www.argos.gva.es. [Consulta: 29 desembre 2016].
  3. 3,0 3,1 3,2 Aura, 2007, p. 9.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Aura, 2007, p. 10.
  5. Serrano, C. «El Teatro Principal de Alcoy cierra con 9.339 espectadores la última temporada» (en castellà). Información, 19 juliol del 2016.

Bibliografia[modifica]

  • Aura, Javier. El Betlem de Tirisiti. Alcoi: Edicions Tívoli, 2007, p. 60. ISBN A-1.188-2007. 
  • Espí Valdés, Adrián. El Belén de Tirisiti (en castellà). Alcoi: Imp. La Victoria, 1962. 
  • Espí Valdés, Adrián «Estampas valencianas de la Navidad. El "Belém de Tirisiti" de Alcoy» (en castellà). Valencia Atracción [València], desembre 1965.
  • Espí Valdés, Adrián. El Belén de Tirisiti (en castellà). Alacant: Sucesor de Such Serra y Cía, edició patrocinada per Librería Lloréns, 1979, p. 103 pp. 
  • García, Macu «Fitxa didàctica. Betlem de Tirisiti». Imatges Alcoi, desembre 1998.
  • García Llopis, Josep «El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes (sic)». Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos [Alcoi], 1988, pàg. 142-143.
  • Llorens, Ximo (Text); Grau, Paco (Fotos). Betlem de Tirisiti. Alcoi: Paco Grau, 2005 (Els viatges de paper). ISBN 84-609-8250-5. 
  • Oltra, Miquel. Vorejant la història. Els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies independents (1875-1975). València: Mita Publicacions, 2000. ISBN 84-930543-3-X. 
  • Oltra, Miquel; Paulo, Mar «EL Betlem de Tirisiti: una proposta didàctica", Edetania.». Estudios y propuestas de educación [València], N. 31, 2004. ISSN: 0214-8560.
  • El Belem de Tirisiti. Alcoi: Ed. Teatro de Marionetas "Diamante y Rubí" – C.A.A.M., 1984. : díptic amb informació de les representacions extraordinàries realitzades a diferents països, una breu descripció dels personatges i frases del text.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tirisiti Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 38° 41′ 53.43″ N, 0° 28′ 24.77″ O / 38.6981750°N,0.4735472°O / 38.6981750; -0.4735472