El poble i cap de municipi d'Almacelles es troba al sector de ponent del terme. El nucli antic, de carrers en quadrícula, fou declarat bé cultural d'interès nacional el novembre del 2009.[2][1]
Almacelles forma part de l'Associació Internacional de Ciutats i Entitats de la Il·lustració (AICEI).[3] El 2012 s'hi va inaugurar el Parc d'Europa, una àmplia zona verda de 25.000 m² destinada a l'esbarjo i la cultura,[4] que inclou el parc d'escultura monumental Alma, inaugurat el 2019.[5]
El principal eix de comunicació és la carretera N-240 procedent de Lleida i en direcció a Montsó, que travessa el territori en direcció sud-est - nord-oest i que modernament evita el pas pel nucli urbà convertit en l'autovia A-22 (Lleida-Osca). Una carretera local vers el nord-est va fins a Alfarràs, on enllaça amb la C-26 i l'N-230, i una altra vers el sud mena a Sucs, Gimenells, Vallmanya i Alcarràs, on entronca amb la A-2. Travessa també el terme la línia del ferrocarril de Lleida a Saragossa, tot i que l'Estació d'Almacelles roman tancada des de la dècada del 1990.[6]
Almacelles, urbs ilustrati és un logotip dissenyat per donar la imatge de marca d'Almacelles com una vila refundada seguint els paràmetres de la Il·lustració. Pren com a principals referències històriques en llur confecció les figures protagonistes del rei Carles III, la família Guàrdia que foren els principals artífexs de la seva refundació i la nissaga dels Fortuny, continuadors del Senyoriu d'Almacelles i de la baronia d'Esponellà. Tot sota el lema llatí d'Almacelles “Urbs Ilustrati” (Almacelles, ciutat de la Il·lustració).[7]
Els orígens d'Almacelles i del nucli agregat de la Saira es remunten a temps prehistòrics. És l'època ibèrica la més ben documentada i són tres els indrets on es documenten assentaments ilergets (el tossal de lo Vilot, el de la Caperutxa i el del Llopet). L'aparició de dos mil·liaris en el camí d'Esplús confirmen l'existència d'una via romana, datada al seglei, que unia la costa amb l'interior.[1] Un d'aquests, trobat 1 km més enllà de la Clamor i conservat al Museu d'Arqueologia de Lleida, és de forma cilíndrica i amb una inscripció de l'època de l'emperador Claudi (seglei).[2]
L'època medieval està ben documentada per una banda amb la fortalesa militar andalusina de la Saida i per l'altra amb les restes del poble antic del Vilot. Amb el nom actual la població existia en època àrab, ja que figura en els Termini antiqui Ilerde (1172). Aquests altiplans i fondalades foren conquerits per Ermengol VI d'Urgell en nom de Ramon Berenguer IV, el lloc, però, no fou repoblat fins al regnat d'Alfons I.[2]
El lloc es mantingué unit a la corona fins al regnat de Jaume II (1291-1327), que lliurà el poble i el llogaret de la Saida a Ramon de Moles, ciutadà de Lleida, tot mantenint el mer i mixt imperi, jurisdicció que havia de ser executada per la cúria local de Lleida. Ja abans, Jaume I havia reconegut el 1254 al ciutadà de Lleida Ramon Pere (descendent d'un batlle d'Almacelles) la dominicatura d'aquest lloc per 1.900 morabatins i havia rebut en canvi la meitat del castell i la vila de Bell-lloc, però Almacelles havia retornat aviat a la Corona.[2]
Sota el regnat de Pere III Almacelles és incorporat a la paeria de Lleida, el 1347. Quan, després de la guerra dels Segadors, Almacelles es convertí en un despoblat erm, la paeria continuà explotant herbes i emprius i continuà amb el nomenament de batlles. La població abandonada i els plans d'Almacelles foren, els anys de guerra, centre d'operacions dels dos bàndols (els darrers veïns s'havien fortificat a Lleida amb els francesos el 1644) i després de les lluites el poble s'havia convertit en un munt de ruïnes.[2]
Dins l'esperit il·lustrat dels ministres i corregidors de Carles III, ja a la segona meitat del seglexviii, el comerciant i ciutadà honrat de Barcelona Melcior de Guàrdia i Matas (1733-1789), i dins la política repobladora del moment, obtingué un privilegi reial el 1773 per a la colonització agrícola d'Almacelles, cal remarcar que es tractava d'un repoblament fet per iniciativa privada, cas molt rar a l'època. Es comprometia a edificar en 6 anys l'església i 40 cases per als nous pobladors (que no podien ser caps de casa d'altres llocs), i també un pou i molí (els plans havien estat fets el 1755). Després de múltiples dificultats econòmiques i judicials la resurrecció del lloc li costà més de tres milions i mig de rals de billó. Melcior de Guàrdia, que també repoblà la Saida, fou nomenat gentilhome de cambra el 1774 per Carles III.[a]
↑Carles III, per Reial Cèdula d'Aranjuez, de 3 de juny de 1773, concedí la possessió del despoblat d'Almacelles al Sr. Melcior de Guàrdia i Matas. Posteriorment el mateix rei Carles III, per Reial Cèdula d'Aranjuez, de data 21 de març de 1774, concedí el títol de noble a en Melcior de Guàrdia i Matas, atorgant-li el Senyoriu d'Almacelles.[7]
1234«Nucli històric d'Almacelles».Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
Plaça de la Vila
Creu de terme d'Almacelles
Rambla de Carles III i Obelisc
Escultures "Arbres Vermells", al Parc de l'Aigua
Vista del llac del Parc d'Europa
_4.jpg)
