Vés al contingut

Torrefarrera

Plantilla:Infotaula geografia políticaTorrefarrera
Imatge

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° 40′ 30″ N, 0° 36′ 29″ E / 41.675°N,0.60805555555556°E / 41.675; 0.60805555555556
EstatEspanya
Comunitat autònomaCatalunya
Provínciaprovíncia de Lleida
Àmbit funcional territorialPonent
ComarcaSegrià Modifica el valor a Wikidata
CapitalTorrefarrera Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població4.852 (2023) Modifica el valor a Wikidata (206,47 hab./km²)
Llars39 (1553) Modifica el valor a Wikidata
GentiliciTorrefarrerí, torrefarrerina Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície23,5 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud214 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJordi Josep Latorre Sotus Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal25123 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE25228 Modifica el valor a Wikidata
Codi IDESCAT252287 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtorrefarrera.cat Modifica el valor a Wikidata

Torrefarrera és un municipi de la comarca del Segrià.

Història

[modifica]

Torrefarrera és un municipi situat al centre de la comarca del Segrià, de 4.702 habitants, que ocupa una extensió de 23,5 km². Manté contacte amb altres termes municipals de Lleida com Torre-Serona, Rosselló i Benavent de Segrià.

L'origen del topònim del poble sembla provenir de la torre fortalesa que estava situada a l'actual nucli antic del poble, que està documentat des de l'any 1177. Tot i això, existeixen dues històries per explicar l'origen del municipi.

La primera indica que és un dels molts conreus ocupats pel repoblador Ferrer i el seu fill Pere Ferrer. La segona versió afirma que es deu a donacions a repobladors per la canònica de Lleida i el bisbe Guillem Pere de Ravidats realitzades entre els anys 1168 i 1185. Sigui quina sigui la veritable història, segons el Llibre verd, el lloc ja estava repoblat per 13 famílies que feren una concessió de censal a l'església del poble, dedicada a la Santa Creu fins avui dia.

Durant el segle XVII, una sèrie d'adversitats quasi acaben amb el poble, com la Guerra dels Segadors, epidèmies i males collites. Després es va instaurar un període de pau fins a la invasió napoleònica, on Torrefarrera esdevingué camp de batalla i l'economia es va desestabilitzar.

Actualment, Torrefarrera gaudeix d’un eix de comunicació molt important, l’autovia A2 i la N-230 que l’uneix amb altres municipis com: Rosselló, Alguaire, Almenar, Alfarràs i que porta fins a Vielha. Els sectors primaris, és a dir, la ramaderia i l'agricultura, segueixen sent rellevants pel municipi. El sector serveis està molt desenvolupat així i com el sector industrial gràcies al polígon municipal.[1]

Geografia

[modifica]
Entitat de població Habitants (2019)
Comes, les 9
Corxat 8
Malpartit 49
Pla de la Pona, el 43
Raconada, la 12
Salats 38
Torrefarrera 4.411
Tossal 35
Font: Idescat

Fills i filles il·lustres

[modifica]

Demografia

[modifica]
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
29 39 39 62 417 836 805 807 795 898

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
944 1.141 1.199 1.257 1.480 1.485 1.499 1.447 1.526 1.526

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.593 1.609 1.734 2.012 2.203 3.051 3.697
4.151
4.341
4.512

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
- 4.630
4.694
4.730 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.Modifica el valor a Wikidata

Referències

[modifica]
  1. «Història». [Consulta: 7 novembre 2022].

Enllaços externs

[modifica]