Alcarràs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Alcarràs
Bandera d'Alcarràs Escut d'Alcarràs
(En detall) (En detall)
Localització

Alcarràs situat respecte Catalunya
Alcarràs situat respecte Catalunya

Localització d'Alcarràs respecte del Segrià


Municipi del Segrià
Església d'Alcarràs.
Església d'Alcarràs.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Segrià
Gentilici Alcarrassí, Alcarrassina
Superfície 114,82 km²
Altitud 137 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
9.026 hab.
78,61 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 293725 4604525Coord.: 41° 33′ 57″ N, 0° 31′ 34″ E / 41.56583°N,0.52611°E / 41.56583; 0.52611
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

5
Miquel Serra Godia (ERC)
Codi territorial 250117

Alcarràs és un municipi de la comarca del Segrià, situat a la província de Lleida (Catalunya).

Entitat de població Habitants
Alcarràs 8.029
Montagut 30
Polígon Industrial "Reves" d'Alcarràs 0
Polígon Industrial "Polinasa" d'Alcarràs 0
Vallmanya 4
Font: Municat

Història[modifica | modifica el codi]

La població actual és d'origen islàmic, però no apareix documentada històricament fins al segle XII. En l'Ordinatio del bisbat de Lleida del 1168 apareix com a Alcarraz, igual com en altres documents, referit al castell sarraí i a l'església. Segons Zurita, Ermengol VI d'Urgell conquerí en 1147-48 Alcarràs, Alguaire i Aitona (mentre Ramon Berenguer era a Almeria) i el conqueridor és anomenat pel pare Finestres (1752) Guillem d'Alcarràs, fill de Guerau de Jorba, senyor de Montmeneu, Òdena i Rubinat i parent dels comtes de Barcelona. Aquest cognom, adoptat després de la conquesta, hauria estat mantingut pels seus descendents, molt vinculats als hospitalers i als templers.

Al segle XVI els seus successors s'emparentaren amb famílies castellanes i deixaren fins i tot de residir a Barcelona. La població tornà a sofrir les conseqüències de la guerra dels Segadors i els francesos del governador de M. de Rogles ocuparen el castell (1642), on posaren una guarnició, i després el castell restà definitivament inhabilitat, com ho confirma el marquès Filipo de Corsini, que acompanyava Cosme de Mèdici el 1668, quan diu que es trobaren una població molt arruïnada anomenada Alcarràs, del marquès ”di Lafuente” (els successors dels Fernández d'Heredia eren comtes de Fuentes), on amb prou feines es veien les restes d'un petit castell. Per herència dels tan esmentats Heredia el domini del lloc passà als ducs de Solferino a l'inici del segle XVIII, els quals el mantingueren fins a l'abolició de les senyories.Alcarràs també patí la guerra de Successió, però el 1721 se n'havia refet en part i constituïa ajuntament (des del 1500 havia funcionat un petit consell municipal amb tres jurats o paers). El segle XVIII, coicidint amb un notable increment demogràfic, s'edificà la gran església i el nucli s'estengué al llarg de la carretera de Madrid (1777) per l'actual Raval de Lleida.En la guerra del Francès els veïns d'Alcarràs es constituïren en sometent i lluitaren sota les ordres del coronel Baget a la serra d'Alcubierre i al Bruc. L'exèrcit francès ocupà el poble el 1810, amb vista a la presa de Lleida. La població allotjà destacaments liberals en la primera i tercera guerra Carlina. Madoz, a mitjan segle XIX, parla encara d'algunes torres de l'antic castell, que fou enderrocat a la fi del mateix segle. El 1840, ja amb ajuntament constitucional, es crearen les escoles i en 1828-1900 hom explotà el balneari d'Alcarràs, d'aigües clorurades sòdiques ferruginoses, bones per a les malalties de la pell. Aparegueren també noves indústries (farina, sulfurs, aiguardent etc.).[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

Gimenells i el Pla de la Font Lleida
Brosen windrose-fr.svg
Torres de Segre Sudanell

La vila està comunicada a través de l'autovia A-2 (sortida 451: L-800 Vallmanya/Alcarràs) i l'autopista AP-2 (sortida 5: Alcarràs).

Les distàncies d'Alcarràs a altres ciutats són: a Lleida 8 km, a Barcelona 150 km, a Saragossa 140 km, a Osca 100 km, a Tarragona 100 km, a Madrid 450 km, a França 270 km, i a València 325 km.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
87 107 111 161 1.078 2.007 1.864 1.885 2.342 2.569
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
2.946 3.053 3.110 3.394 3.678 3.969 4.262 4.523 4.551 4.582
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.715 4.786 4.767 4.838 5.027 5.970 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Cultura i festes[modifica | modifica el codi]

L'Institut Municipal de Cultura d'Alcarràs (IMCA) és l'organisme municipal que acull totes les entitats i associacions culturals i festives de la vila. Es reuneix un parell de vegades a l'any per tal de programar i coordinar tots els actes i activitats que desenvoluparan totes aquestes entitats i grups.[4]

Dies festius propis del municipi:

  • La festa major d'hivern, en honor a Sant Sebastià: 20 de gener (tot i que dura quatre dies abans o després d'aquesta data, segons s'escaigui)
  • La festa major d'estiu: l'últim cap de setmana d'agost

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]