Vés al contingut

Carrasca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCarrasca
Quercus rotundifolia Modifica el valor a Wikidata

Una carrasca
Estat de conservació
Risc mínim
UICN78972238 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
EspècieQuercus rotundifolia Modifica el valor a Wikidata
Lam., 1785
Fulla característica d'una carrasca
carrasca

La carrasca[1] és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex). Fins fa pocs anys es considerava que la carrasca i l'alzina eren subespècies de la mateixa espècie però actualment es consideren espècies separades tot i que també hi ha amb freqüència híbrids espontanis entre les dues espècies.

La seva capçada és densa i el seu port acostuma a ser menor que l'alzina. Les fulles són curtes[2] i amplament ovato-el·líptiques verdes a grisenques a l'anvers més o menys pubescent i gris tomentós al revers amb de 5 a 8 parells de nervis laterals.[3] Com l'alzina és una planta monoica, les flors masculines formen aments i les femenines són menudes i aïllades. L'aglà sovint és dolça i comestible (el gust, un cop extreta la pell marró que és amargant, recorda lleugerament el de la castanya).[4]

Sinonímies: Quercus ballota, Quercus rotundifolia i Quercus ilex ballota. En català també se l'anomena carrascla,[5] alzina glanera[6][7] o alzina de glans dolces[6][8]

Distribució geogràfica

[modifica]

Es troba fonamentalment i s'adapta bé al clima mediterrani interior de tendència continental. Viu des del nivell del mar fins als 1.700 metres d'altitud.

Distribució als Països Catalans: contrades mediterrànies seques, on és molt comú a tot el País Valencià, el ponent del Principat de Catalunya i de forma cultivada o rarament subespontània a les Illes Balears (Eivissa).

El Carrascar de la Font Roja, a la Serra del Menejador (Alcoià) és un dels boscs de carrasca o carrascars més representatius del País Valencià.

La Carrasca de Culla, a l'Alt Maestrat, és potser la carrasca monumental més destacada del País Valencià.

Referències

[modifica]
  1. «carrasca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. diccionari.cat
  3. Flora dels Països Catalans Volum II pàgina 509
  4. VILLATUERTA, NUESTRO PUEBLO, p. 55 [Consulta: 18 febrer 2022]. 
  5. [enllaç sense format] https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=carrascla&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False
  6. 6,0 6,1 Vallès, J.; Veny, J.; Vigo, J.; Bonet, M.À.; Julià, M.A.; Villalonga, J.C.. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (en castellà). Termcat, Centre de Terminologia, amb la col·laboració de Universitat de Barcelona, 2014, p. 93. ISBN 978-84-475-3855-3 [Consulta: 18 febrer 2022]. 
  7. «ALZINA GLANERA – fotoagricolaforestal» (en castellà), 21-10-2021. [Consulta: 18 febrer 2022].
  8. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 94-95. ISBN 84-7306-390-2.