Carrasca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCarrasca
Quercus rotundifolia Modifica el valor a Wikidata
Quercus ilex rotundifolia.jpg
Una carrasca
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN78972238 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
EspècieQuercus rotundifolia Modifica el valor a Wikidata
Lam., 1785
Fulla característica d'una carrasca

La carrasca[1] és un arbre de la família de les fagàcies, molt semblant a l'alzina (Quercus ilex). Fins fa pocs anys es considerava que la carrasca i l'alzina eren subespècies de la mateixa espècie però actualment es consideren espècies separades tot i que també hi ha amb freqüència híbrids espontanis entre les dues espècies.

La seva capçada és densa i el seu port acostuma a ser menor que l'alzina. Les fulles són curtes[2] i amplament ovato-el·líptiques verdes a grisenques a l'anvers més o menys pubescent i gris tomentós al revers amb de 5 a 8 parells de nervis laterals.[3] Com l'alzina és una planta monoica, les flors masculines formen aments i les femenines són menudes i aïllades. L'aglà sovint és dolça i comestible (el gust, un cop extreta la pell marró que és amargant, recorda lleugerament el de la castanya).[4]

Sinonímies: Quercus ballota, Quercus rotundifolia i Quercus ilex ballota. En català també se l'anomena carrascla,[5] alzina glanera[6][7] o alzina de glans dolces[6][8]

Distribució geogràfica[modifica]

Es troba fonamentalment i s'adapta bé al clima mediterrani interior de tendència continental. Viu des del nivell del mar fins als 1.700 metres d'altitud.

Distribució als Països Catalans: contrades mediterrànies seques, on és molt comú a tot el País Valencià, el ponent del Principat de Catalunya i de forma cultivada o rarament subespontània a les Illes Balears (Eivissa).

El Carrascar de la Font Roja, a la Serra del Menejador (Alcoià) és un dels boscs de carrasca o carrascars més representatius del País Valencià.

La Carrasca de Culla, a l'Alt Maestrat, és potser la carrasca monumental més destacada del País Valencià.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrasca
  1. «carrasca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. diccionari.cat
  3. Flora dels Països Catalans Volum II pàgina 509
  4. VILLATUERTA, NUESTRO PUEBLO, p. 55. 
  5. https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=carrascla&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False
  6. 6,0 6,1 Vallès, J.; Veny, J.; Vigo, J.; Bonet, M.À.; Julià, M.A.; Villalonga, J.C.. Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana (en castellà). Termcat, Centre de Terminologia, amb la col·laboració de Universitat de Barcelona, 2014, p. 93. ISBN 978-84-475-3855-3. 
  7. «ALZINA GLANERA – fotoagricolaforestal» (en castellà), 21-10-2021.
  8. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 94-95. ISBN 84-7306-390-2.