Quercus

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuQuercus
Quercus robur.jpg
Fulles i glans de roure pènol
Dades
Font de fusta de roure
Planta
Tipus de fruit nou
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreFagales
FamíliaFagaceae
GènereQuercus
L.
Nomenclatura
Gènere del nom científic d'un gènere taxonòmic femení
Modifica les dades a Wikidata

Quercus és un gènere d'arbres (i alguns arbusts) de la família de les fagàcies. Es caracteritzen sobretot pel seu fruit en forma de gla, que és una nou amb un involucre en forma de cúpula a la base que conté una llavor (rarament dues o tres, però no en les espècies autòctones dels Països Catalans). A més, es caracteritzen per tenir flors masculines en aments pènduls amb periant acampanulat o pateniforme, de 4 a 9 lòbuls i 6-12 estams amb anteres exertes. Les flors femenines són tricarpelars, solitàries o bé estan agrupades en glomèruls, situades a l'interior d'un involucre constituït per nombroses esquames. Les fulles són esparses, pinnatilobades, pinnatífites o en menor freqüència serrades, dentades o enteres. Presenten generalment gemmes ovoides o subgloboses.[1]


Algunes espècies tenen fulla perenne (als Països Catalans, l'alzina, la carrasca, la surera i el garric), però la majoria (els roures) la tenen caduca o marsescent. Els roures que creixen als Països Catalans són principalment el martinenc, el pènol, el de fulla gran, de fulla petita, el roure africà, el roure cerrioide, considerat un híbrid, i el roure reboll, aquest últim molt rar als Països Catalans ja que només apareix en alguns rodals de les muntanyes de Prades, l'Alcalatén i l'Alt Palància.[2]

El gènere és originari de l'hemisferi nord, i s'estén des de les latituds temperades fins a les tropicals.

Alguns insectes vinculats amb alzinars i rouredes son el banyarriquer del roure, l'escanyapolls,[3] i el buprèstid Anthaxia hungarica.

Espècies[modifica]

Secció Quercus o Lepidobalanus[modifica]

Distribuïda a Europa, Àsia, nord d'Àfrica i Amèrica del Nord. Tenen estils curts i els aglans maduren en sis mesos i són dolços o lleugerament amargants, amb l'interior de la closca sense pèls.

Secció Mesobalanus[modifica]

Europa, Àsia, nord d'Àfrica. Estils llargs; glans madurs en 6 mesos, amargs, interior de la cúpula sense pèls (estretament relacionat amb la secció Quercus en la que se l'inclou algunes vegades).

Secció Cerris[modifica]

Europa, Àsia i nord d'Àfrica. Estils llargs; aglans madurs en 18 mesos, molt amargs. Interior de la closca sense pèls o amb molt pocs.

Secció Protobalanus[modifica]

Distribuïts al sud-oest dels Estats Units i al Nord de Mèxic. Estils curts i aglans madurs als 18 mesos, molt amargs, amb l'interior de la closca densament pilós.

Secció Lobatae o Erythrobalanus[modifica]

Amèrica del Nord, Central i del Sud. Estils llargs i aglans madurs als 18 mesos, molt amargs, amb l'interior de la closca densament pilós.

Referències[modifica]

  1. Flora Ibérica (en castellà). II. Madrid: Servicio de publicaciones del CSIC, 1990, p. 15. ISBN 84-00-07034-8. 
  2. de Bolòs, Oriol; Vigo, Josep. Flora dels Països Catalans (en català). Barcelona: Barcino, 1990, p. 511. ISBN 84-7226-620-6. 
  3. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans (en català). 5a edició. Barcelona: Pòrtic Natura, 2001, p. 56-57. ISBN 84-7306-542-5. 

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quercus Modifica l'enllaç a Wikidata