Garric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Garric
Garric (Quercus coccifera)
Garric (Quercus coccifera)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Fagaceae
Gènere: 'Quercus'
Secció: 'Cerris'
Espècie: ''Q. coccifera''
Nom binomial
Quercus coccifera
L.

El garric (Quercus coccifera)[1] és una planta semblant a l'alzina però de port arbustiu. El fruit és una gla.

Noms[modifica | modifica el codi]

En català, aquesta planta se la coneix amb molts noms populars:

  • Coscoll i els seus derivats, comuns a les Illes Balears, País Valencià, Penedès, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià, entre altres llocs; coscoll roig, coscoll roger, coscó o cuscó, coscona, coscolla.
  • Garriga i els seus derivats; garritx, garriga, garriguella, garroll, garrolla, garric roig.
  • Grana i els seus derivats; grana d'escarlata, graneta, grana vermelló.
  • Alzina ravell.[2]
  • blaca (a Talteüll, nord del Rosselló; terme molt més vivaç en occità[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

El garric, de la família de les fagàcies, és un arbust o petit arbret molt ramificat que sol arribar fins als 2 metres d'alçada. Cobert de fulles perennes de color verd intens, dures i amb el marges punxants, arriba a crear formacions molt denses i comunitats permanents. El seu fruit és un aglà de peduncle curt i cúpula eriçada. Floreix d'abril a maig i fructifica durant l'agost de l'any següent. És una espècie que viu en zones seques i assolellades, acceptant precipitacions anuals d'entre els 400 i els 800 mm, preferiblement.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Prolifera sobre terrenys calcaris, pedregosos i sòls pobres. La seva distribució geogràfica es localitza en zones subcostals, de clima mediterrani no continental. A la serralada litoral o prelitoral catalana, hi localitzem els millors exemplars del territori, sobretot vers el sud del massís del Garraf.

Brota de forma vigorosa d'arrel i de forma continuada al llarg de la seva vida, conferint-li propietats piroresistents, si bé l'acció repetida del foc pot causar-ne la degeneració, creant comunitats d'inferior qualitat, o fins i tot, extingir-lo.

Creix habitualment entre els 0 i els 1.000 metres d'altitud.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 96-97. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 28 febrer 2016].
  3. DECAT, Joan Coromines, I, 820a54-b18 i ss.
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 28 febrer 2016].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]