Roure pènol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Roure pènol
Roure pènol (Quercus robur)
Roure pènol (Quercus robur)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Fagaceae
Gènere: Quercus
Secció: Quercus
Espècie: Q. robur
Nom binomial
Quercus robur
L.
QuercusRobur ZasiegGatunku01.png

El roure pènol (Quercus robur)[1] és un arbre caducifoli molt gran, fins a 40 m.[2] És un arbre corpulent i majestuós que arriba a viure centenars d'anys. És un dels principals roures silvestres d'Europa perquè forma grans boscos de manera natural, als Països Catalans només es troba a l'estatge montà d'algunes comarques del nord. Això és conseqüència del fet que requereix clima humit i sòls rics i profunds, és a dir clima d'influència atlàntica.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Un roure pènol

El tronc és clivellat amb l'escorça grisenca. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m d'alçada amb les branques verticals i capçada ampla. Quan creix aïllat es ramifica gairebé des de la base i fa la capçada arrodonida. La seva fusta és dura i resistent, és molt apreciada en fusteria i en construcció.

Les fulles són caduques, ovades i allargassades, sense pèls o gairebé, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. El pecíol és molt curt, gairebé inexistent. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervació és pinnada. Els branquillons també són glabres (mancats de pèls).

Les flors són unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescències de 3 a 8 cm, en canvi les femenines són erectes d'1 a 3 cm. Floreix cap al mes de maig.

Els fruits són glans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de dos a cinc. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es distribueix per tota l'Europa atlàntica, central i bona part de l'oriental, des de Galícia als Urals. A Catalunya es localitza a la muntanya mijana amb influència atlàntica, en sòls humits i profunds, essent originàriament abundant a la plana d'Olot i a la Vall d'Aran,[3][4] on forma rouredes (la roureda de roure pènol és l'associació Isopyro-Quercetum roboris),[5] si bé les localitzacions que prefereixen aquestes rouredes (sòls humits i profunds, típicament al fons de les valls) són també les més adients per l'agricultura, de manera que han estat històricament privades de gran part seu domini potencial. També creix en petits rodals al Ripollés, a la vora del riu Ter, al Collsacabra a Osona, i a la comarca de la Selva. Manca a les Illes i al País Valencià.

Rouredes destacables[modifica | modifica el codi]

L'Arbre de Guernica és un roure

Sinonímia[modifica | modifica el codi]

  • cuneifolia Vuk. 1833
  • fastigiata Lam.1785
  • filicifolia A.DC 1864
  • foemina Mill. 1768
  • fructipendula Schrank 1789
  • germanica Lasch 1857
  • haas Kotschy 1858
  • hispanica Willk. 1852
  • laciniata Lodd. 1836
  • lanuginosa Beck 1890 nom. illeg.
  • longaeva Salisb. 1792 nom. illeg.
  • oxylepis Vuk. 1883
  • pedunculata Ehrhart 1789
  • pedunculata Hoffm. 1791
  • pyramidalis Gmelin 1808
  • racemosa Lam. 1785
  • robustissima Simonk. 1890
  • stenocarpa Vuk. 1879
  • suecica Borbas 1890
  • tardifolia Stev. 1857

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Pascual, Ramon. Guia dels arbres dels Països Catalans. 3a edició (en català). Barcelona: Pòrtic Natura, 1994, p. 98-99. ISBN 84-7306-390-2. 
  2. «FloraCatalana.net» (en català). [Consulta: 29 febrer 2016].
  3. Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5. 
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya» (en català). [Consulta: 29 febrer 2016].
  5. Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]