Llenya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Llenya és la fusta utilitzada com a combustible.[1]

L'energia de la llenya és un tipus de bioenergia que utiliza la biomassa constituïda per la llenya. Es pot considerar com a energia renovable si es gestiona el bosc d'una manera sostenible. Els boscs que s'exploten per obtenir llenya poden ser del tipus bosc menut, que es regenera per rebrot de les soques tallades.

Secció del tronc d'un arbre
Fusta i pèl·lets

Es presenta en diferens formes:

  • Troncs o soques.
  • Fusta de la tala i l'esporga i residus de les serradores transformats industrialment per tal de facilitar-ne l'ús en instal·lacions contínues:
  1. estelles: llenya fragmentada mecànicament
  2. pèl·lets: llenya triturada, assecada per tal de disminuir-ne el nivell d'humitat i el volum i comprimida en forma d'un granulat quasi líquid.
  3. briquetes: estelles comprimides a alta pressió, en forma d'unitats compactes uniformes.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

La fusta és una de les fonts d'energia més antigues emprades per la humanitat. D'ençà que l'home dominà el foc fins que començà a utilitzar massivament els combustibles fòssils, com el carbó o el petroli, la llenya ha estat gairebé l'única font d'energia possible per escalfar-se i coure els aliments.

La llenya, sobretot transformada en carbó de llenya pels carboners era la font d'energia de la indústria siderúrgica i del vidre. Això va fer que el bosc sovint estiguès sobreexplotat. A Catalunya, per exemple, se sobreexplotà el bosc pirinenc per obtenir la llenya per les foneries o fargues i també, durant el període autàrquic que es patí després de la guerra civil per alimentar els vehicles que funcionaven amb gasogen. La pressió al bosc minvà quan es desenvolupà l'ús del carbó mineral i els altres combustibles fòssils.

Foneria del segle XVI

Des de l'inici del segle XXI, l'energia de la biomassa va tornar a prendre importància com a alternativa de les energies fòssils, en especial el petroli i el gas que han experimentat un alça de preus, i dels quals els jaciments són finits. La technologia va millorar el rendiment que ateny fins a més de 90%, ben molt més de l'antiga llar oberta, tant simpàtica com ineficient. Demés es tracta d'una energia renovable i podria ajudar a una nova gestió sostenible del bosc, sobretot el bosc mediterrani català ara poc explotat perquè ha perdut la seva antiga funció de proveidor d'energia.

Les aplicacions més interessants a hores d'ara són la de proveïment de calor així com la cogeneració calor i d'energia elèctrica. Per a poder obtenir la mateixa comoditat que les calderes amb combustible líquid o gasós que s'alimenten de manera automàtica, s'han desenvolupat sistemes de calefacció central amb derivats de llenya que funcionen amb pèl·lets o briquetes.

Rendiments[modifica | modifica el codi]

Heus ací diferents rendiments segons el tipus de calefacció:[3]

  • Llar oberta: Rendiments del 10 al 15%.
  • Llar amb vidre tèrmic: Del 30 al 70%
  • Estufa de llenya moderna: 70%
  • Caldera de llenya: del 60 al 80%
  • Caldera gasificadora de llenya: del 75 al 85%
  • Caldera de pèl·lets: del 85 al 95%
  • Caldera de briquettes forestals: del 75 al 90%
  • Mòduls compactes per a l'obtenció d'energia: 95% per unitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Llenya». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Energia, Biomassa: la Biomassa forestal, web de la societat Aplicacions Solars S.L.
  3. Xavier Solanes, «La biomassa a Catalunya.», Generalitat de Catalunya, Direcció General del Medi Natural, Servei de Gestió Forestal, 2008