Estri

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Eina)
«Eina» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Eina (desambiguació)».
Els paraigües són estris que hom porta quan plou

Un estri o utensili és un objecte, típicament d'ús manual, habitual a casa o a la feina, que fa servei per a les necessitats o activitats de les persones. Els estris destinats a manufacturar coses també reben el nom d'eina, aïna o ferramenta[1] i atifell. Alguns animals utilitzen estris dins les seves tasques alimentàries habituals.

Característiques de les eines[modifica]

Les eines es dissenyen i fabriquen per complir un o més propòsits específics, per la qual cosa són artefactes amb una funció tècnica.

Moltes eines, però no totes, són combinacions de màquines simples que proporcionen un avantatge mecànic. Per exemple, una pinça és una doble palanca el punt de la qual de suport està en l'articulació central, la potència és aplicada per la mà i la resistència per la peça que és subjectada. Un martell, en canvi, substitueix un puny o una pedra per un material més dur, l'acer, on s'aprofita l'energia cinètica que se li imprimeix per aplicar grans forces.

Les eines es divideixen en dos grans grups: manuals i mecàniques.[2] Aquestes mateixes se subdivideixen segons el seu ús, com per exemple de mesurament, traçat, subjecció, cort, desbastament, cop i maquinat. Les manuals usen la força muscular humana (com el martell), mentre que les mecàniques usen una font d'energia externa, per exemple l'energia elèctrica.

Història de les eines[modifica]

Eines prehistòriques d'uns 10.000 anys d'antiguitat trobades a la cova de Les Combarelles a França

Igual que la resta dels animals, els humans primitius usaven el seu cos per aconseguir el que necessitaven: cavaven pous, tallaven la carn amb les seves dents, etc.

Les primeres eines utilitzades per humans primitius van ser elements que va usar en el seu estat natural i que els va trobar en el seu entorn, com a pedres, ossos d'animals i pals,[3] que va saber aprofitar com a armes o mitjans defensius.

Fabricant una eina de pedra

Fa aproximadament 3.000.000 d'anys, els humans van començar a tallar pedres,[4] copejant amb una dura a una altra més tova, com el sílex, per exemple, fent-los puntes de fletxes per aprofitar-les com a armes, o creant-los vores filosos, que li permetessin tallar carn o fusta. Així van ser apareixent el ganivet, el destral, el xerrac i el torn. Amb ossos d'animals o espines de peixos van crear les primeres agulles, usant com filo fibres de plantes o tires fines de cuir, que van usar per cosir les seves vestimentes.

Gradualment van ser barrejant els seus invents per crear altres més complexos, per exemple al mànec del martell se li va agregar una pedra afilada en forma de serra, i es va crear la falç, que li va servir per recollir la collita.

Gràcies a aquests avanços i combinacions, avui dia existeix una àmplia varietat d'eines: llapis per escriure, gomes per esborrar, cintes per córrer, automòbils per mobilitzar-nos més ràpidament, computadores per escriure o connectar-nos amb el món, etcètera, que totes i cadascuna d'elles ens permeten realitzar activitats de forma més fàcil o simplement ens permeten fer coses inimaginables fa alguns anys enrere.[5]

Classificació segons la utilització[modifica]

Essencialment hi ha diferents tipus d'estris[6] segons l'ús que se'n fa:

  • Estris d'aprovisionament, per a fornir-se de materials o queviures
  • Estris quotidians, normalment manuals, per a facilitar les activitats quotidianes que no són del treball, com ara els estris de cuina, de taula, de vestir-se (roba), d'esbarjo (joguines), estris d'higiene personal i tots els altres estris que s'utilitzen per a activitats de la vida diària.
  • Estris de treball mecànic (eines), tant manuals com elèctrics, utilitzats per a facilitar el treball humà, com ara un tornavís, un ordinador o una falç.
  • Estris de mobiliari
  • Estris o instruments musicals, per a fer música

Tipus d'eines[modifica]

A continuació veurem alguns dels diferents tipus d'eines, la seva funció i el funcionament de cadascuna d'elles. Es poden categoritzar les eines en funció del tipus de treball que realitzen: de muntatge, subjecció, cop, cort, unió i mesurament i traç.

Eines de muntatge[modifica]

  • Els tornavisos, la funció dels quals consisteix a estrènyer o afluixar cargols i el seu funcionament pot ser manual o mitjançant un motor elèctric o pneumàtic, però en tots dos casos la punta del desarmador ha d'ajustar-se a la ranura del cargol per evitar que es deformi. Aquesta eina pot suportar grans esforços de torsió, depenent de la seva grandària i de la qualitat de l'acer. No obstant això ha de seleccionar-se el més adequat.
Clau fixa
  • Les claus, que compleixen amb la funció d'estrènyer o afluixar cargols o rosques de forma hexagonal, quadrada o especials. Aquestes poden operar-se de forma manual o per mitjà d'un motor elèctric o pneumàtic però, en qualsevol cas, demanda que la boca fixa o l'adaptació d'una clau ajustable coincideixi amb la mesura de la rosca o cap del cargol. Una vegada que se selecciona la clau adequada i és col·locada, es farà girar per afluixar o estrènyer. En alguns treballs de muntatge i desmuntatge es necessita que els cargols i rosques s'estrenyin amb precisió, segons les especificacions del fabricador, per evitar deformacions en els elements del seu mecanisme. Per a això s'usa una clau dinamomètrica. Les especificacions es troben en l'indicador graduat.
    Les claus ajustables poden adaptar-se a moltes mesures de cargols o rosques diferents i funcionen lliscant una o les dues mordasses. Per als tubs de diferents diàmetres s'usa la clau per a tub, coneguda també com stilson.

Eines de subjecció[modifica]

  • Els cargols de banc, que serveixen per subjectar peces que es van a tallar, llimar, doblegar, etcètera. El funcionament, en el cas dels cargols, la peça que es va a subjectar es col·loca entre les mordasses i es gira el cargol per mitjà d'una palanca per tancar les mordasses.
Alicates
  • Les pinces o alicates, la funció de les quals és subjectar peces i el seu funcionament és el següent: La peça es pren amb les mordasses i per l'altre extrem s'estreny o subjecta. Algunes alicates, a més de subjectar, serveixen per estirar, doblegar i tallar cables i filferros; uns altres, com els de els electricistes estan aïllats pel costat contrari al de les mordasses. Els de extensió s'ajusten a diferents dimensions. Les alicates no s'han d'usar per estrènyer o afluixar cargols ni prendre peces temperades o cementades; doncs en el primer cas destruïm els hexàgons o quadrats de les rosques, i en el segon, danyem la mordassa. Una regla molt important és que les alicates han d'estar lliures de greix o oli a l'hora d'operar-los.

Eines de cop o percussió[modifica]

Les eines de cop o percussió són emprades per copejar objectes com: el martell, el mall, etc. Aquestes inclouen les següents eines:

Pica
  1. el martell de mà
  2. la pica
  3. la bola de demolició
  4. la picassa
  5. el troquel
  6. encuny
  7. martell pneumàtic

Eines de tall[modifica]

Existeixen diferents tipus:

  • La llima, que serveix per escalabornar, ajustar i polir superfícies metàl·liques, plàstics, fusta, etc. Aquestes són eines de tall i aquestes són fetes amb petites dents (picat) col·locats en les cares del cos o de la llima. Les llimes es classifiquen pel seu picat: est pot ser senzill, quan només té una filera de dents, o doble, quan té dues fileres de dents. Aquests poden estar gravats amb diferents profunditats, per la qual cosa reben diferents noms: gruixuda, bastarda, fina o raspa. Les llimes també es classifiquen per la seva forma en taules, rodones, triangulars, quadrades i unes altres que s'usen en treballs molt especialitzats, com en el d'ajust de banc, en l'hojalatero i en la rellotgeria.
  • Les serres, la funció de les quals consisteix a tallar materials suaus amb despreniment d'encenall. La seva operació pot ser manual o per mitjà d'un motor elèctric , però, en qualsevol cas, són fulles d'acer de diferents tipus i grandàries. S'usen per tallar diferents tipus de fustes, així com plàstics, laminatges, làmines acanalades de fibra de vidre etc. Entre elles es troba la serra de calar
  • La serra de marqueteria, la qual talla materials amb despreniment d'encenall. Aquesta és un arc de ferro que té un suport per operar-se i dos cargols amb papallona per rebre la serra i tibar-la. Aquesta és una fulla d'acer amb dos orificis en els seus extrems, amb els quals s'acobla l'arc, i en un cant té una filera de dents que estan inclinats per a un costat i un altre. Aquests es coneixen com triscat, i serveixen perquè la fulla no s'embussi en la ranura, i no es corri el risc que la serra es trenqui. En operar l'arc amb serra les dents s'han d'orientar cap al costat oposat del suport, l'arc s'empunya amb ambdues mans i es fa l'avanç de tall cap endavant, aplicant pressió contra la peça, i en retrocedir se suprimeix la pressió. En iniciar el tall es recomana que un tram petit de dents comenci el tall, orientant-se amb l'ungla del polze de la mà esquerra. Una vegada inclinat el tall es continua mantenint un ritme sense accelerar massa. Es recomana 35 cicles per minut. La selecció del nombre de dents de la serra ha d'estar en funció de l'espessor del material que es vagi a tallar i el tipus d'est.
  • El guilleume de fusta curta i serveix per ajustar fusta. La seva operació pot ser manual o a través d'un motor elèctric però en qualsevol cas és una cara rectificada de fusta o fosa grisa. Té una fulla que desprèn encenalls. L'operari segons les seves necessitats va donant forma a la peça. S'ha d'afegir que la garlopa és igualment un raspall de fusta però més gran.
  • Els cisell i enformadors serveixen per desprendre petits fragments de material. Són d'acer de forma hexagonal, en la qual es conforma la punta i es tempera el tall. Presenta angles de tall de 60 o 70° i en l'altre extrem del tall té una reducció, que és amb la qual es copeja. Els tipus de cisell depenen de la forma del seu tall (recte, rodó, estel) i a la seva grandària. En usar un cisell es pot copejar amb martell o com a punta de martell pneumàtic i s'han d'escollir petites porcions de material. La inclinació per tallar amb el cisell és molt important i depèn del tipus de material. El talla-escalf és una eina per tallar materials a altes temperatures en estat pastós. No oblidis usar les ulleres de protecció si vas a treballar amb cisells o una altra eina.
  • Les broques s'usen per barrinar materials, és a dir, tallar en cercles. És un cilindre d'acer en el qual s'ha llaurat una ranura helicoïdal i que acaba en un con, el qual presenta un tall. Les broques es poden classificar pel seu diàmetre (Fi), pel tipus de plançó cilíndric i cònic i pel tipus de material que es va a tallar. Aquests poden ser: ferro, acer inoxidable, concret, maó, vidre, etcètera. En la nomenclatura de la broca podem destacar els següents noms: el punt, que és el que inicia el barrinat; els esparvers són les arestes de cort; el marge, que és l'única part de la broca que entra en contacte amb les parets del barrinat, d'aquesta forma s'evita l'escalfament i va rectificant; les dues ranures helicoïdals serveixen per lubricar el tall i permetre que surti l'encenall; el plançó, ja sigui el cònic o recte, és perquè la broca sigui subjectada. El tall de la broca està en funció de la duresa dels materials que es vagin a barrinar.
  • El trepant que fa girar les broques perquè aquestes tallin. La seva operació pot ser manual o per mitjà d'un motor elèctric o un dispositiu pneumàtic. El seu mecanisme generalment i compost per una fletxa. Aquesta té un costat sostenidor de broques (chock) o cons; i per l'altre un joc d'engranatges o un tren de corrioles i banda o el dispositiu pneumàtic, i.
  • Les tisores, instrumento el qual talla sense despreniment de material. S'empra per tallar làmina, cartrons, teles, plàstics, laminatges, etc. Està format per dues fulles de tall, unides pel centre amb un cargol amb rosca. Existeixen al mercat de diferents tipus i accions

Eines d'unió[modifica]

  • Els bufadors i cautines serveixen per unir peces en un procés de fabricació. La seva operació és manual. En el cas dels bufadors proporciona calor directament a la peça o bé a través d'una cautina per aconseguir una soldadura tova (falsa). En les cautines elèctriques s'empra una resistència per generar calor. Aquests cautines generalment s'usen per soldar filferros de coure o elements electrònics.
  • La pistola de silicona, ja sigui per aplicar-ho en estat pastós i sòlid, serveix per unir una enorme varietat de materials. En el cas de les barres sòlides la pistola té una resistència que serveix per fondre-les.
  • També entre les eines d'unió es podria considerar als cargols i claus, i al seu respectiu desatornillador i martell, ja que serveixen per unir objectes (encara que sigui solament temporalment), per mitjans mecànics.

Eines de mesurament o traçat[modifica]

Finalment trobem els instruments de mesurament i traçat, els quals s'usen amb la finalitat de traçar, diagnosticar i comprovar proporcions d'un procés de disseny, de fabricació, de control, d'investigació, i manteniment.

Les activitats de mesurament consisteixen a comparar una magnitud amb una altra de valor conegut, i el que es mesura són longituds (llarg, ample i alt), angles i profunditat d'un objecte tècnic; o bé es fan mesuraments elèctrics, electròniques i de rendiment d'un motor.

Les mesures que s'obtenen d'aquesta activitat no són del tot exactes, a causa de la precisió dels instruments, és a dir, el tipus d'aquests. No és el mateix mesurar amb una regla que ens dóna precisions de mil·límetre a un vernier que ens mesura en desenes de mil·límetre. Un altre factor que pot afectar la precisió dels mesuraments és l'experiència de l'operari que empri els instruments.

Els sistemes de mesurament que s'usen són el mètric decimal i l'anglès. Per traslladar mesures ens valem dels compassos: puntes (interiors i exteriors) i, en angles, amb una escaira falsa. El traç consisteix a traslladar les dades de la representació gràfica d'un projecte a una peça, per posteriorment preformarla i conformar-la. Per dur a terme això es necessita un manual, regles, esquadres, compàs de vara, rosset i ratllador.[7]

Un nivell és un instrument de mesurament utilitzat per determinar l'horitzontalitat o verticalitat d'un element

Ocupació d'eines per part d'animals no humans[modifica]

Hi ha definicions de l'ésser humà que esmenten explícitament la fabricació d'eines com una activitat exclusivament humana que no està a l'abast d'altres éssers. Per aquest motiu quan la primatòloga Jane Goodall li va comunicar a Louis Leakey que havia observat a un ximpanzé "pescant" tèrmits amb una branqueta, el seu mentor contestés: "Ara, devem redefinir a l'home, redefinir les eines o acceptar als ximpanzés com a humans!" [8] Tal vegada siguin majoria els qui es van inclinar per canviar el concepte d'eina, però des de llavors aquest comportament s'ha pogut documentar no només en molts altres primats, sinó també en aus i fins i tot en cefalòpodes.

Referències[modifica]

  1. «ferramenta». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  2. Domínguez, Esteban José; Ferrer, Julián. FP Básica - Mecanizado y soldadura (en castellà). Editex, 6 d'octubre de 2014. ISBN 9788490039632 [Consulta: 25 febrer 2018]. 
  3. Historia de la clases trabajadoras ... (en castellà). T. Nuñez Amor, 1870 [Consulta: 25 febrer 2018]. 
  4. Cantú, Gloria M. Delgado de. Historia Universal (en castellà). Pearson Educación, 2006. ISBN 9789702606918 [Consulta: 25 febrer 2018]. 
  5. Concepto de herramienta
  6. MARTÍNEZ BURGOS M., AYALA LÓPEZ M.; Diccionario Latino-Español, prosódico, etimológico y sintáctico, 1940. Editorial Aldecoa
  7. «Conocimiento y clasificación general de las herramientas por su funcionalidad». Arxivat de l'original el 13 de juliol de 2015. [Consulta: 2 juliol 2015].
  8. «Now We Must Redefine Man or Accept Chimpanzees as...Human?» (en anglès americà). Jane Goodall's Good for All News, 24-07-2019. [Consulta: 24 gener 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estri