Nou Mèxic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaNou Mèxic
Bandera de Nou Mèxic Escut de Nou Mèxic
Bandera de Nou Mèxic Seal of New Mexico
New Mexico in United States.svg

Etimologia Santa Fe de Nou Mèxic
Localització
New Mexico in United States.svg
34° N, 106° O / 34°N,106°O / 34; -106
Estat Estats Units d'Amèrica
Capital Santa Fe
Població
Total 2.085.109 (2015)
• Densitat 6,62 hab/km²
Llengua sense valor
Geografia
Superfície 315.194 km²
Punt més alt Wheeler Peak  (4.011 m)
Punt més baix Red Bluff Reservoir
Limita amb
Història
Anterior Territori de Nou Mèxic
Fundació 6 gener 1912
Organització i govern
Legislatiu New Mexico Legislature
• Governadora Susana Martinez
Indicatius
Fus horari
ISO 3166-2 US-NM
Codi GNIS 897535
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Nou Mèxic (New Mexico, en anglès; Nuevo México, en castellà) és un estat dels Estats Units d'Amèrica, està situat al sud-oest del país. Fa frontera amb Mèxic al sud, Texas al sud-est i l'est, Oklahoma al nord-oest, Colorado al nord i Arizona a l'oest, a més de Utah, puntualment al nord-oest (Four Corners).

Com que abans de formar part dels Estats Units havia estat una província de Mèxic té una gran part de la seva població de parla hispana.

Orografia[modifica | modifica el codi]

Comprèn la part sud de les Muntanyes Rocalloses i una part de l'altiplà del Colorado; és molt accidentat, amb altituds superiors als 3 000 m. El sector sud-est és constituït pel Llano Estacado. El seu clima és semiàrid. El Río Bravo, el més important, travessa l'estat de nord a sud, juntament amb el Canadian i el Pecos.[1]

Població[modifica | modifica el codi]

La densitat de població és de les més baixes dels EUA (uns 5 h/km²), però el creixement demogràfic és ràpid, i més del 65% de la població és urbana. Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats a l'estat 34.343 afroamericans (1,9%) 194.631 amerindis nord-americans (10,5%). Les principals tribus són els navahos (106.807), pueblo (40.098), apatxes (8.046), cherokees (4.492), sioux (1.579) i choctaw (1.382).

Segons el mateix cens, els idiomes més parlats són: 1.072.947 anglès (63,49%), 485.681 castellà (28,74%), 68.688 navaho (4,07%), 9.000 keres, 7.871 alemany, 4.500 zuni, 4.332 francès, 2.983 xinès, 2.650 tiwa, 1.300 tewa, 1.300 towa i altres.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El territori fou explorat per Álvaro Núñez Cabeza de Vaca el 1536[3] i per Francisco Vázquez de Coronado el 1540, el territori fou colonitzat per Juan de Oñate el 1598, malgrat l'oposició dels indis.[4] Al segle XVIII la colonització fou essencialment a càrrec dels franciscans, fet que provocà enfrontaments amb les autoritats civils. Una revolta dels indis pueblos (1680-92) fou vençuda pel capità general Diego de Vargas, però els conflictes amb els indis i els francesos veïns persistiren. El 1821 passà a formar part de Mèxic; però, envaït en 1846-48 pels estat-unidencs, fou cedit als EUA pel tractat de Guadalupe-Hidalgo i el 1850 n'esdevingué territori.[5] Els confederats l'envaïren temporalment el 1862[6] i després de la Guerra civil americana els apatxes i navahos renovaren llur resistència fins al 1885. La construcció del ferrocarril el 1878 significà una ràpida expansió de la ramaderia, la mineria i fins i tot l'agricultura a les vores del riu Pecos. El 1912 esdevingué l'estat 47 de la Unió. Les mines de potassa i el petroli rellançaren l'economia des del 1930, i s'hi afegiren les activitats militars i nuclears des del 1945.[7]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nou Mèxic Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «CLIMATE OF NEW MEXICO». New Mexico State University. [Consulta: March 20, 2010].
  2. «New Mexico QuickFacts from the US Census Bureau». United States Census Bureau. [Consulta: March 28, 2010].
  3. Stewart, George [1945]. Names on the Land: A Historical Account of Place-Naming in the United States. New York: NYRB Classics, 2008, p. 23–24. ISBN 978-1-59017-273-5. «There was Francisco de Ibarra, a great seeker after gold mines. In 1563 he went far to the north...when he returned south, Ibarra boasted that he had discovered a New Mexico. Doubtless, like others, he stretched the tale, and certainly the land of which he told was well south of the one now so called. Yet men remembered the name Nuevo México, though not at first as that of the region which Coronado had once conquered.» 
  4. «Cuarto Centenario: 400 Years of New Mexico Culture and History». New Mexico Department of Cultural Affairs, 1999. Arxivat de l'original el October 7, 2008. [Consulta: October 12, 2008].
  5. «Boundaries of the Louisiana Purchase as Recognized Today». Louisiana: European Explorations and the Louisiana Purchase. Library of Congress, December 2001. [Consulta: December 6, 2008].
  6. «American Civil War Research Database statistics». Civilwardata.com, March 4, 2012. [Consulta: June 10, 2012].
  7. Simmons, Marc. New Mexico: An Interpretive History. New. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1988. ISBN 0-8263-1110-5. 

Coord.: 34° N, 106° O / 34°N,106°O / 34; -106