Estat de Nova York
State of New York (en) | |||||
Lema | «I Love New York» | ||||
---|---|---|---|---|---|
Símbol oficial | Siàlid de l'est (ocell) | ||||
Sobrenom | The Empire State | ||||
Epònim | Duc de York | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
Capital | Albany | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 20.201.249 (2020) (142,97 hab./km²) | ||||
Llars | 7.417.224 (2020) | ||||
Gentilici | novaiorquès, novaiorquesa | ||||
Idioma oficial | cap valor | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 141.300 km² | ||||
Aigua | 13,62 % | ||||
Banyat per | llac Erie, riu Sant Llorenç, Long Island Sound, Lower New York Bay, llac Ontario, Riu Niàgara, Llac Champlain i oceà Atlàntic | ||||
Altitud | 305 m | ||||
Punt més alt | Mont Marcy (1.629 m) | ||||
Punt més baix | oceà Atlàntic | ||||
Limita amb | Nova Jersey, sud Massachusetts, est Pennsilvània, sud-oest Connecticut, sud-est Vermont, nord-est Ontario, oest (1867–) Quebec, nord (1867–) | ||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 26 juliol 1788 | ||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Govern de l'Estat de Nova York | ||||
• Governadora | Kathy Hochul (2021–) | ||||
Òrgan legislatiu | Parlament Estatal de Nova York , | ||||
Màxima autoritat judicial | New York Court of Appeals (en) | ||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | US-NY | ||||
Codi GNIS | 1779796 | ||||
Lloc web | ny.gov |
Nova York ( ? i escolteu-ne la pronunciació en anglès) és un dels cinquanta estats dels Estats Units d'Amèrica, a cavall entre les regions del Nord-est i l'Atlàntic Mitjà. Amb una població de 20.201.249 (2020), Nova York és el quart estat més poblat del país i el primer del Nord-Est.[1] Tot i que la capital és la ciutat d'Albany, la ciutat més gran és Nova York, amb qui comparteix nom. Per tal de distingir-los, és comú abreujar la ciutat com a "NYC" i precisar "New York State" si es parla de l'estat.
Nova York té fronteres amb els estats de Pennsilvània, Nova Jersey, Connecticut, Massachusetts i Vermont, i les províncies canadenques d'Ontario i el Quebec. La seva àrea de 141,300 km² el fa el vint-i-setè estat més extens,[2] però gairebé la meitat de la seva població es concentra a la ciutat de Nova York,[3] i/o a l'illa Long Island,.[4][5] Això fa de la resta de l'Estat, l'anomenat Upstate New York, una àrea majoritàriament rural.
L'Estat de Nova York, doncs, es caracteritza pels contrastos entre la zona urbana més poblada dels Estats Units i vastes àrees naturals de baixa densitat de població, amb serralades com el massís Adirondack o les Catskill, rius com el Niàgara o el Hudson, i els Grans Llacs Ontario i Erie. Les ciutats més grans de l'Upstate són Buffalo i Rochester.
Conegut amb el malnom de "Empire State" (Estat Imperi), Nova York és un dels estats més rellevants dels Estats Units, tan des del punt de vista històric, com l'econòmic, el demogràfic o el cultural. A Nova York hi ha quatre de les deu atraccions turístiques més visitades del món,[6] incloent-hi tres a Manhattan i les Cascades del Niàgara; les dues borses de valors amb més capitalització del planeta (Borsa de Nova York i NASDAQ);[7] la major porta d'entrada d'immigrants als Estats Units,[8] i diverses universitats de prestigi global, entre les quals dos membres de l'Ivy League (Colúmbia i Cornell). Havent estat històricament un dels bastions de la indústria manufacturera del país, Nova York s'ha reconvertit en un centre financer i tecnològic del món actual.[9]
Geografia
[modifica]Nova York és un estat vast i divers, amb múltiples climes i àrees naturals. Al nord, hi ha les Adirondack Mountains; al sud, hi ha les Catskill Mountains; a l'oest, hi ha els onze llacs anomenats The Finger Lakes (els "Llacs Dit"); a l'Est, l'illa Long Island. Nova York es troba, a més, al costat de dos dels Grans Llacs: el Llac Ontario, a les costes del qual hi ha la ciutat de Rochester, i el Llac Erie, que banya la ciutat de Buffalo, la segona de l'Estat. El Riu Niàgara i les Cascades del Niàgara fan de frontera amb el Canadà i són un centre de generació d'energia hidroelèctrica. A l'est s'hi troba també el riu Hudson, que pren el nom de Henry Hudson. La ciutat de Nova York es troba a la desembocadura d'aquest riu.
Amerindis
[modifica]Segons el cens dels EUA del 2000, hi havia censats 174.646 amerindis (0,9% de la població). Per nombre les tribus principals són els de la Confederació iroquesa (25.625, dels quals 12.531 són mohawk, 5.833 són seneca, 2.235 són onondaga, 1.339 són oneida, 932 són tuscarora i 861, cayuga), shinnecock (1.741) tribus de Long Island (823), tribus originàries de l'Estat. Entre les altres, destaquen els cherokees (15.122), els blackfoot (3.779), els sioux (1.619), els pueblo (1.443), els apatxe (1.005), els lenape (1007), els chippewa (996), amerindis canadencs i sud-americans (26.809) i d'altres sense especificar.
Referències
[modifica]- ↑ «Resident Population for the 50 States, the District of Columbia and Puerto Rico: 2020 CENSUS». [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Land and Water Area of US States». Arxivat de l'original el 2021-01-24. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Planning-Population-Current and Future Populations - DCP». [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Nassau County QuickFacts from the US Census Bureau», 07-06-2011. Arxivat de l'original el 2011-08-21. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «Suffolk County QuickFacts from the US Census Bureau», 24-06-2011. Arxivat de l'original el 2011-07-29. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «The World’s Most-visited Tourist Attractions» (en anglès). [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ «Biggest Stock Exchanges In The World» (en anglès americà). [Consulta: 29 maig 2021].
- ↑ «"Supplemental Table 2. Persons Obtaining Lawful Permanent Resident Status by Leading Core Based Statistical Areas (CBSAs) of Residence and Region and Country of Birth: Fiscal Year 2014"», 22-03-2017. Arxivat de l'original el 2017-03-22. [Consulta: 3 juny 2021].
- ↑ «New York - Demographic trends» (en anglès). [Consulta: 3 juny 2021].