Manhattan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Manhattan (desambiguació)».
Infotaula de geografia políticaManhattan
Top of Rock Cropped.jpg

Localització
New York City location Manhattan.svg
40° 43′ 42″ N, 73° 59′ 39″ O / 40.728333333333°N,73.994166666667°O / 40.728333333333; -73.994166666667
Estat Estats Units d'Amèrica
Estat federat Nova York
Metròpoli Nova York
Població
Total 1.626.159 (2013)
Geografia
Banyat per East River, Riu Hudson, Upper New York Bay i Harlem River
Limita amb
Història
Fundació 1624
Organització i govern
• Cap de govern Gale Brewer
Indicatius
Fus horari EDT
Prefix telefònic 212, 646 i 917
FIPS (comtats) 36061
Codi GNIS 979190
Altres dades

Web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata
Vista de Manhattan.

Manhattan és una illa fluvial dins del riu Hudson i també un dels cinc boroughs que formen la ciutat de Nova York, als Estats Units. El districte té els mateixos límits que el Comtat de Nova York i inclou l'illa de Manhattan així com altres petites illes a més d'una petita part de terra continental. L'any 2004, la població era d'1.562.723 persones. El comtat de Nova York és el de menor àrea a l'Estat de Nova York, però el de major densitat dels Estats Units.

Vista de Park Avenue North de cara al MetLife Building

Història[modifica | modifica el codi]

Manhattan en la història colonial[modifica | modifica el codi]

Plànol del sud de Manhattan (1660)

El nom de «Manhattan» prové del Lenape, una variant de la família de la llengua algonquina. Primer de tot escrit Manna-hata, va ser traduït per «illa dels nombrosos turons». Apareix per primera vegada el 1609 al diari de bord de Robert Juet, un membre de l'expedició neerlandesa de Henry Hudson que va descobrir l'illa l'11 de setembre d'aquell mateix any. El 1610, el nom Manahata apareix dues vegades, anomenant les dues ribes de la Mauritius River (el riu Hudson). Els Algonquins són els habitants més antics coneguts d'aquest territori.

L'illa va ser colonitzada per ordre la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals el 1625. La colònia de Nova Amsterdam va néixer oficialment amb la compra per part de Pieter Minnewit del territori als seus habitants (els Manhattes) per alguns articles de vidre i altres quincalles.

El 2 de febrer de 1653, la ciutat es va constituir en municipalitat. Nova Amsterdam va anar a parar a mans angleses el 1664. L'illa va ser oficialment cedida pels holandesos als anglesos pel tractat de Breda de 1667, que posava fi a la Segona guerra Anglo-Holandesa. Va ser de seguida rebatejada en honor del duc de York, el futur Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia, com la ciutat de Nova York i l'Estat de Nova York.

Durant la Tercera guerra Anglo-Holandesa la ciutat va tornar als holandesos el 1673 i va ser rebatejada Nova Orange. El 1674 durant les negociacions de pau els holandesos intercanvien la ciutat per Surinam.

Manhattan és un dels dotze comtats originals de l'Estat, que en aquell temps era una província, el 1683. En aquella època com en l'actualitat, coincidia amb la ciutat de Nova York i ocupava l'illa.

Revolució americana[modifica | modifica el codi]

Manhattan va ser al cor de la Campanya de Saratoga, un seguit de batalles importants lliurades al començament de la Guerra d'Independència dels Estats Units. L'Exèrcit Continental va haver d'abandonar la ciutat als anglesos després de la seva desfeta a Fort Washington el 16 de novembre de 1776. Un cop posat sota l'autoritat britànica, Manhattan va esdevenir el centre d'operacions del Regne de la Gran Bretanya a Amèrica del Nord fins al final de la guerra. Aquest període va ser marcat per una catàstrofe, el Gran Incendi de 1776, durant el que un terç de la ciutat va ser destruït, és a dir 500 cases. Es va acabar amb la tornada de George Washington a la ciutat, i la sortida de les forces britàniques, el 25 de novembre de 1783: que s'ha anomenat l'Evacuation Day.

Entre l'11 de gener de 1785 i la tardor 1788, Nova York va esdevenir la cinquena capital dels tretze Estats confederats des de la signatura dels Articles de la Confederació, el 15 de novembre de 1777. El Congrés Continental es trobava aleshores a la Fraunces Tavern, situada a Manhattan. En el moment de l'entrada en vigor de la Constitució dels Estats Units el 4 de març de 1789, Nova York va esdevenir la primera capital dels Estats Units. Aleshores l'administració del país es va instal·lar al Federal Hall situat a Wall Street.

Creixement dels segles XIX i XX[modifica | modifica el codi]

En el transcurs del segle XIX Manhattan s'engrandí i esdevingué un centre econòmic, aprofitant, entre altres, l'obertura del canal Erie el 1825. El 1835, la seva població va superar la de Filadèlfia, fent de Nova York la ciutat més gran del país. En la segona meitat del segle, l'arribada massiva d'immigrants, que entraven per Ellis Island als Estats Units, va reforçar la posició de Manhattan. Nova York va començar des de llavors a estendre's més enllà de l'illa original.

Un treballador a la part superior de l'Empire State Building durant la seva construcció el 1930 amb el Chrysler Building al fons.

El 1874, una part del que avui és el Bronx va ser adscrita al comtat de Nova York, després la totalitat el 1895. El 1899 es va crear la City of Greater New York, que va fer del Bronx un borough a part, tot i que formant part sempre del comtat de New York. Va ser l'1 de gener de 1914 que la Legislatura de l'Estat de Nova York va crear el comtat del Bronx, i el comtat de Nova York va restar reduït als seus límits actuals.

Tanmateix l'aparició progressiva dels altres boroughs no fa minvar el poder de Manhattan, que continua sent el veritable cor de la ciutat. La construcció de nombrosos gratacels des del començament del segle XX testimonia el dinamisme del borough i n'augmenta la seva celebritat al món sencer. En la dècada del 1920, el Renaixement de Harlem fa d'aquest borough, la «capital mundial de la cultura negra». Malgrat els efectes de la Gran Depressió, la dècada del 1930 s'edificaren d'alguns dels gratacels més grans del món, dels quals alguns, com l'Empire State Building o el Chrysler Building, per la seva celebritat, n'hi ha prou per a simbolitzar Nova York.

Durant la dècada del 1970, Manhattan va conèixer una crisi financera i demogràfica: les fàbriques i els tallers van tancar, una part de la població se'n va anar del centre cap als afores o cap a la Sun Belt.

Als anys 1980, amb el renaixement de Wall Street, Manhattan va fer el seu retorn en tant que centre mundial de l'economia i de les finances. La forta baixada de la criminalitat, empresa durant la dècada del 1990 i feta possible per la política de tolerància zero del batlle Rudolph Giuliani, va contribuir a canviar la cara de nombrosos veïnats del borough.

D'ençà fa alguns anys, s'assisteix a una transformació de diversos veïnats de Manhattan. Els antics tallers de teixit o les instal·lacions portuàries són transformats en estudi o en galeries d'art a SoHo, a Midtown i al voltant del Lincoln Center. Nombrosos blocks són renovats i rehabilitats, incloent-hi certs sectors de Harlem; aquesta reconquesta del centre per una població amb un cert poder adquisitiu comporta un fenomen de gentrificació, poc profitós pels més desfavorits i que pot amenaçar l'herència cultural dels barris, a semblança del Lower East Side.

Història recent[modifica | modifica el codi]

La història recent de Manhattan ha estat marcada per l'atac terrorista de l'11 de setembre de 2001 sobre el World Trade Center, del qual les conseqüències han estat importants per al borough i els seus habitants. Amb la caiguda de les torres bessones, el panorama urbà de Manhattan ha estat modificada substancialment, i la denominada Zona cero, situada al cor del centre financer històric de Wall Street, acollirà diversos memorials commemorant l'esdeveniment. El 30 d'abril de 2012, el One World Trade Center, encara incomplet, esdevingué l'edifici més alt de l'illa,[1] sobrepassant l'Empire State Building que havia recobrat aquest rècord amb els fets del 2001.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El borough de Manhattan té una superfície total de 87,5 km², del qual 59,5 km² de terres emergides i 28 km² d'aigua. L'illa de Manhattan està envoltada pel Hudson River a l'oest i l'East River a l'est. Cobreix una superfície de 58,8 km², mesura 21,6 km de longitud i 3,7 km d'amplada a nivell del carrer 14. Al nord, el Harlem River la separa del Bronx i del continent. El borough comprèn igualment altres illes: Randall's Island i Ward's Island i Roosevelt Island a l'East River, així com Governors Island i Liberty Island al sud a la badia de New York.

S'estén també sobre una petita part del continent, englobada en el Bronx: es tracta del veïnat de Marble Hill, que anteriorment havia format part de l'illa de Manhattan, però que va ser separat d'aquesta amb la construcció el 1895 del canal de Spuyten Duyvil Creek que connectava el Hudson a el Harlem River.

Barris[modifica | modifica el codi]

A Manhattan, s'hi distingeixen tres zones principals (del sud cap al nord):

La Cinquena Avinguda, principal eix de la ciutat, delimita els costats est i oest de la ciutat.

Els nombrosos barris de Manhattan no responen a cap convenció particular. Alguns són geogràfics, com l'Upper East Side, altres descriuen una realitat ètnica, com Chinatown; alguns són acrònims, com a TriBeCa ("TRIangle BElow CAnal Street") o SoHo ("SOuth of HOuston"), o Nolita ("NOrth of Little ITAly"). Harlem deu el seu nom a la ciutat de Haarlem als Països Baixos. Descobreixen tota la diversitat de Manhattan: el Lower East Side i l'East Village han estat molt de temps associats a una «subcultura bohèmia». Chelsea és el barri de la vida artística i nocturna del borough. A Washington Heights hi viuen immigrants de la República Dominicana. Chinatown és, amb més de 150000 habitants, la major concentració de xinesos del món occidental. L'Upper West Side és sovint definit com un barri intel·lectual i creatiu, mentre que l'Upper East Side, un dels barris més rics dels Estats Units, és caracteritzat com a conservador.

De nord a sud[modifica | modifica el codi]

Plànol de Manhattan

Llista dels principals carrers de Manhattan[modifica | modifica el codi]

Vista de Lexington Avenue mirant al nord des de la part superior del Chrysler Building.

Economia[modifica | modifica el codi]

El MarketSite a Times Square, de nit.

Manhattan és el centre econòmic de l'aglomeració novaiorquesa: el districte ofereix 2,4 milions de llocs de treball, és a dir els dos terços de la ciutat. La població diürna de Manhattan s'eleva a 2 874 000 persones a conseqüència de l'afegitó d'1 337 000 habitants dels afores. Es tracta de l'afluència de població més important del país i representa més del triple que Washington DC que s'eleva a 481 000 persones. Les estadístiques de 2006 mostren que el salari setmanal mitjà de les persones que treballen a Manhattan s'eleva a 1 453 $; essent el més elevat dels 325 principals comtats dels Estats Units. El sector dels serveis és el principal pilar de l'economia del borough, que compta tot i això amb 39 800 d'actius en la fabricació i 39 800 en la construcció. El sector de la salut representa un 11,3% dels llocs de treball.

Històricament, la presència de grans empreses no ha impedit el desenvolupament dels detallistes independents, tot i això la instal·lació recent de botigues de grans cadenes nacionals és considerat per alguns com l'indici d'una homogeneïtzació del borough. Tanmateix, malgrat aquesta tendència, certs barris de Manhattan es caracteritzen per un nombre important de detallistes, com per exemple a Little Italy o Chinatown.

El sector econòmic més important és el de les finances, que s'anomenen sovint Wall Street, nom del carrer on es troben els locals del New York Stock Exchange (NYSE), la més gran de les borses mundials en termes de capitalització. A més a més, Manhattan acull igualment el NASDAQ, Borsa on cotitzen on la majoria d'empreses tecnològiques i start-up americanes. Així, el 2005, hi cotitzaven 28 000 empreses per una capitalització de l'ordre de 20000 milions de dòlars. Però al sud de Manhattan no s'hi troba només el NYSE: hi tenen la seu diverses grans empreses del món de les finances com American Express, Merrill Lynch o Dow Jones.

A Lower Manhattan s'hi troba igualment el complex del World Financial Center, i a nombrosos gratacels hi ha les seus d'empreses o oficines com el 40 Wall Street o l'American International Building on hi ha les oficines de la companyia de seguretat American International Group (AIG).

Al Midtown hi ha seus de bancs, centres comercials i culturals i hi resta un pol de comunicació (editors, canals de televisió, premsa) major. Entre els principals domicilis socials d'aquests sectors, es poden esmentar els canals de televisió CBS, NBC i MTV, o l'editor The New York Times Company.

Pel que fa a les noves tecnologies, Manhattan acull les seus de Verizon Communications i de Time Warner. A New York s'hi troben en total les seus de 22 de les cinc-centes empreses mundials més grans, menys que Tòquio i que París, però tres vegades més que Houston, segona ciutat dels Estats Units en aquest àmbit. Set de les vuit agències de comunicació més importants del món tenen seu a Manhattan.

Sovint s'empra metonímicament Madison Avenue per designar el sector de la publicitat al borough. La «Silicon Alley» és la tecnòpolis de Manhattan i de New York a nivell de multimèdia.

El barri de Times Square, que treu el seu nom del New York Times, és un dels centres neuràlgics del turisme a la ciutat, i acull igualment oficines de nombroses empreses d'envergadura internacional: el Condé Nast Building acull el NASDAQ MarketSite que permet consultar el curs dels valors en temps real sobre pantalles, i l'agència de premsa Reuters hi té el seu propi immoble, el Reuters Building.

Comunicacions i transports[modifica | modifica el codi]

Grand Central Terminal, al carrer 42.

A Manhattan hi predomina el transport públic: segons el padró de l'any 2000, més del 75% dels habitants de l'illa no posseeïen cap vehicle privat, essent un 18% els habitants que condueixen per anar a treballar. El Metro de Nova York és el mitjà de transport més utilitzat.

El 2007, el batlle, Michael Bloomberg, va proposar la creació d'un sistema de peatge de congestió adreçat a millorar la qualitat de l'aire i el trànsit, sobre el model del de Londres. Els fons recaptats serien emprats per a la millora de les infraestructures del transport públic. New York esdevindria aleshores la primera gran ciutat del país a imposar aquest sistema de tarifació. El pla va ser tanmateix rebutjat per la legislatura de l'Estat. Tot i això, la pujada del preu del carburant ha contribuït a fer minvar el trànsit a Manhattan, ja sigui als carrers o als ponts i els túnels que condueixen als altres boroughs; en contrapartida, com el tren i els transports públics són cada vegada més utilitzats per arribar al centre de la ciutat.

Manhattan està enllaçada per ponts i túnels a l'estat de New Jersey a l'oest, al Bronx cap al nord-est, al Queens i a Brooklyn a l'est i al sud. Aquests dos darrers situats a Long Island. Les principals vies són el pont de Manhattan, el pont de Brooklyn, el pont de Queensboro, l'Holland Tunnel i el Lincoln Tunnel. El Roosevelt Island Tramway, l'únic telefèric urbà d'Amèrica del Nord, connecta Manhattan amb Roosevelt Island d'ençà l'any 1978. Aquest trajecte dura menys de cinc minuts. La seva única connexió directa amb l'altre districte de la ciutat, Staten Island, és el "Staten Island Ferry", la terminal del qual es troba al Battery Park, a l'extrem sud de l'illa.

Grand Central Terminal i Pennsylvania Station són les principals estacions de Manhattan, però també les més sovintejades del país. L'illa també compta amb diverses autopistes. Manhattan no té aeroport, tot i això el Downtown Manhattan Heliport, un héliport públic, ofereix enllaços amb el John F. Kennedy International Airport, situat a Queens, i el Newark Liberty International Airport.

Cada 28 de maig i 12 de juliol, tant a l'alba com a l'ocàs, el sol és visible a l'horitzó des del nivell dels carrers en estar el sol alineat amb el traçat dels carrers.

Cultura i societat[modifica | modifica el codi]

Monuments i llocs cèlebres[modifica | modifica el codi]

El gratacel és un element inseparable de la identitat de Manhattan d'ençà el segle XIX. Els principals gratacels de Nova York, són tots a Manhattan. De 1890 a 1973 els nou edificis més alts del món es trobaven a Manhattan. En l'actualitat, l'Empire State Building és l'edifici més alt de la ciutat, i va ser el més alt del món entre 1931 i 1972. La ciutat té molts gratacels d'oficines dissenyats per respectar el medi ambient, com Hearst Tower i el nou 7 World Trade Center.

A més dels monuments nacionals com l'Estàtua de la Llibertat i els National Historic Landmark com l'Empire State Building, Manhattan té un centenar de zones protegides, dividida entre diferents categories (Manhattan Historic Districts, Manhattan Interior Landmarks i Manhattan Individual Landmarks) de la New York City Landmarks Preservation Commission, que constitueixen la majoria dels edificis protegits de la ciutat. Manhattan té molts hotels, incloent el famós Plaza Hotel i el Waldorf-Astoria.

Art[modifica | modifica el codi]

Al borough s'hi troben els museus més importants de Nova York i alguns dels més grans i rics del món com el Metropolitan Museum of Art, el Museum of Modern Art (MoMA), el Whitney Museum of American Art i el Solomon R. Guggenheim Museum.

Altres museus que es poden destacar són: el American Museum of Natural History, el Children's Museum of Manhattan, el Children's Museum of the Arts, The Cloisters, el Museum of Comic and Cartoon Art, el Museum of the City of New York, el New Museum of Contemporary Art, el New York City Police Museum, el New York City Fire Museum, el United Nations Art Collection, entre d'altres.

El barri de Chelsea és conegut per les seves galeries d'art (n'hi ha més de 200), dedicades a l'art modern, que serveixen per a promocionar nous artistes i per a celebrar-hi nombrosos esdeveniments culturals.

La secció de Broadway, a prop de Times Square és la llar de molts teatres de renom on es duen a terme espectacles musicals i obres famoses. El Lincoln Center acull el Metropolitan Opera, una de les sales d'òpera més gran del món.

Parcs i equipaments esportius[modifica | modifica el codi]

Vista aèria de Central Park.

Els espais verds representen el 17,8% del territori del borough, és a dir 10,9 km². La plaça de Bowling Green és el parc urbà més antic de Manhattan. El més conegut és Central Park i representa el 30% de la superfície d'aquests espais, que comprenen 204 àrees de joc, 251 «carrers verds», 371 terrenys de bàsquet i nombrosos altres equipaments.

D'altres parcs cèlebres del borough són Washington Square Park, Union Square, el Tompkins Square Park, i el Battery Park.

La ciutat compta amb el New York City Department of Parks and Recreation per a administrar i fer el manteniment dels espais verds que en depenen.

Les franquícies New York Knicks (NBA) i New York Rangers ( National Hockey League) tenen la seu a Manhattan. El Madison Square Garden és l'única sala polivalent professional del borough. Manhattan és l'únic borough de New York a no tenir franquícia professional de beisbol.

Educació i biblioteques[modifica | modifica el codi]

El New York City Department of Education, el major sistema d'escoles públiques dels Estats Units, dirigeix els centres públics al borough. Manhattan compta amb nombrosos centres secundaris cèlebres, com la Stuyvesant High School, la Fiorello H. LaGuardia High School of Music & Art and Performing Arts, el High School of Fashion Industries, la Murry Bergtraum High School, el Manhattan Center for Science and Mathematics, el Hunter College High School i la Bard High School Early College. Alguns d'aquests prestigiosos centres estan especialitzats en diferents àmbits o proposen estudis universitaris especials.

Manhattan acull diverses universitats reputades, com la Columbia University que forma part de la cèlebre Ivy League, la New York University (NYU), la Rockefeller University, Cornell University, un campus de la Fordham University, el City College of New York així com la City University of New York (CUNY). El borough és un dels centres mundials de la investigació en medicina i en les ciències de la vida.

Manhattan és servida per la New York Public Library, el sistema de biblioteques més important del país, que compta amb 35 biblioteques. Les cinc branques de la Central Library, és a dir la Mid-Manhattan Library, la Donnell Library Center, la New York Public Library for the Performing Arts, l'Andrew Heiskell Braille and Talking Book Library i la Science, Industry and Business Library, estan totes situades a Manhattan.

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

El New York Times, el New York Daily News i el New York Post tenen el seu domicilis socials al borough, igual com el diari financer més conegut, el Wall Street Journal. AM New York, The Greenwich Village Gazette i The Villager són els altres diaris principals. The Village Voice és el principal setmanari de Manhattan.

Un sector important al districte és la televisió, que acull els domicilis socials dels quatre grups més importants, American Broadcasting Company, Columbia Broadcasting System, Fox Broadcasting Company i National Broadcasting Company. S'hi troben també les seus de nombroses cadenes, com la a MTV, Fox News Channel, Home Box Office i Comedy Central.

Religió[modifica | modifica el codi]

La sinagoga d'Eldridge Street al Lower East Side

La Catedral St. Patrick, situada a Midtown, és la major catedral neogòtica d'Amèrica del Nord, i l'església catòlica més antiga de Nova York. És la seu de l'Arxidiòcesi de Nova York d'ençà 1879, data en què va reemplaçar l'Antiga catedral St. Patrick (Nova York).

La sinagoga d'Eldridge Street és una de les més antigues dels Estats Units i està catalogada com a National Historic Landmark. A Manhattan també s'hi troba la seu de la congregació judaica més antiga dels Estats Units, la Congregation Shearith Israel, tot i que l'edifici actual data de finals del segle XIX.

La Catedral Saint John the Divine, la catedral més gran del món, és la seu del diòcesi de New York de l'Església Episcopal dels Estats Units d'Amèrica. De confessió episcopal, també és la Trinity Church, envoltada de gratacels, on es troba el darrer cementiri en funcionament de Manhattan.

L'Abyssinian Baptist Church és una església molt coneguda de Harlem. La Riverside Church, Església Baptista, és coneguda per la seva arquitectura neogòtica i pels discursos que hi han pronunciat personalitats com Martin Luther King.

L'Islamic Cultural Center of New York és el major lloc de culte Musulmà de New York. Caracteritzada pel seu estil arquitectural modern i la seva orientació en diagonal cap a la Meca.

Articles relacionats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Manhattan Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «It’s official: 1 World Trade Center is now New York's tallest skyscraper» (en anglès). Daily News, 30-04-2012 [Consulta: 9 desembre 2015].

Coord.: 40° 43′ 42″ N, 73° 59′ 39″ O / 40.72833°N,73.99417°O / 40.72833; -73.99417