Constitució dels Estats Units

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Transcripció original de la Constitució dels Estats Units

La Constitució dels Estats Units és el document de govern i la llei suprema dels Estats Units d'Amèrica. La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre de 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, Pennsilvània, i després ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats. Tan bon punt els delegats de nou dels tretze estats hagueren ratificat el document, la federació o Unió americana va néixer oficialment i la Cambra dels Representants es va reunir per primera vegada el 4 de març de 1789, data en què entrà en vigor la constitució. La federació va reemplaçar la unió dèbil i descentralitzada que existia abans, el document legal de la qual eren els Articles de la Confederació. La Constitució dels Estats Units és la constitució més antiga del món que encara és vigent. Una transcripció original del document s'exhibeix a la Seu dels Arxius Nacionals de Washington, DC.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El setembre de 1786 els comissionats de cinc estats es van reunir a la Convenció d'Annàpolis per discutir els ajustaments i revisions als Articles de la Confederació per millorar el comerç. Van convidar als representants estatals a reunir-se a Filadèlfia per discutir les millores necessàries al govern de la confederació. Després de debatre, la Confederació va aprovar el pla per revisar els Articles el 21 de febrer de 1787. Dotze dels tretze estats (Rhode Island no hi va assistir) van acceptar la invitació i hi enviar llurs delegats el maig de 1787. Encara que el propòsit era proposar esmenes als Articles de la Confederació, la Convenció va decidir escriure una constitució, de manera secreta. La Convenció va decidir establir un nou disseny de govern i estipulava que només nou dels tretze estats havien de ratificar-la perquè el nou govern entrés en vigor (òbviament, als estats que la ratificassin). El 17 de setembre de 1787 es va finalitzar la redacció de la constitució i es va presentar amb un discurs de Benjamin Franklin. El nou govern es va formar el 4 de març de 1789.

Articles i esmenes[modifica | modifica el codi]

La Constitució contenia un preàmbul i set articles.

Preàmbul[modifica | modifica el codi]

El preàmbul diu "Nosaltres el poble dels Estats Units, per tal de formar una Unió més perfecta, establir justícia, assegurar-ne la tranquil·litat interna, proveir una defensa comuna, promoure el benestar general i assegurar les benediccions de llibertat per a nosaltres i els nostres descendents, ordenem i establim aquesta Constitució per als Estats Units d'Amèrica". El Preàmbul no atorga cap dret ni prohibeix cap acció, només explica les raons i els motius darrere la Constitució. Les primeres tres paraules ("Nosaltres el poble", We the people) s'han convertit en la frase més famosa i més citada del document.

Els set articles[modifica | modifica el codi]

  • Article primer: Estableix la branca legislativa de govern, el Congrés de la Unió format per la Cambra dels Representats i el Senat.
  • Article segon: Descriu la branca executiva, la presidència així com els requisits per ostentar el càrrec i el procediment d'elecció.
  • Article tercer: Descriu la branca judicial, el sistema judicial i la Suprema Cort de Justícia així com les corts menors.
  • Article quart: Descriu la relació entre els estats i el govern federal i entre els estats.
  • Article cinquè: Descriu el procés necessari per esmenar la constitució: per mitjà del Congrés o per una convenció nacional demanada pels estats. Si l'esmenes provenen del Congrés es requereix el vot de 2/3 del quòrum present d'ambdues cambres. En el segon mètode 2/3 de tots els congressos dels estats poden sol·licitar una convenció per realitzar les esmenes. Aquest mètode mai no ha estat utilitzat. Tan bon punt una esmena sigui aprovada pel Congrés es requereix que 3/4 dels estats la ratifiquen.
  • Article sisè: Estableix que la constitució, les lleis i els tractats dels Estats Units són llei suprema sobre el territori i que els jutges de cada estat han d'aplicar-los. També estableix que no és requisit que la persona que vulgui ocupar un càrrec públic professi qualsevol fe o religió.
  • Article setè: descriu els requisits per a ratificar la constitució. La constitució no entraria en vigor fins que nou estats l'haguessin ratificada en les convencions estatals corresponents. Nou Hampshire va ser el novè estat en fer-lo, el 21 de juny de 1788. Tan bon punt el Congrés va rebre la ratificació es va planejar un calendari d'operacions, i el 4 de març de 1789 el govern va començar a operar.

Esmenes[modifica | modifica el codi]

La constitució conté 27 esmenes. Les primeres deu esmenes, conegudes com la Declaració de Drets van ser ratificades simultàniament. Les altres 17 van ser ratificades de manera separada. La Declaració dels Drets es van adoptar entre 1789 i 1791, amb la intenció de limitar el poder del govern central. Són la resposta a les crítiques que van fer les convencions estatals així com importants figures com ara Thomas Jefferson. Els crítics argumentaven que sense cap altra restricció, el nou govern central i fort podia convertir-se en un poder tirànic. Aquests drets inclouen la llibertat d'expressió, la llibertat de premsa, la llibertat de reunió, la llibertat religiosa, entre altres.

Les 27 esmenes actuals s'han ratificat al llarg de la història de la nació nord-americana; l'última esmena a aprovar-se va ser una restricció a l'increment dels salaris dels representants, ratificada el 1992.

Interpretació

La carta magna nord-americana, el primer text constitucional de l’era contemporània, va ser aprovada per el 1787. Consta d’un preàmbul curt i 7 articles, essent, per tant, molt reduïda. El preàmbul conté els propòsits que justifiquen l’existència del text:

 

1)      formar una unió més perfecta.

2)      Establir justícia.

3)      Garantir la tranquil·litat interior.

4)      Assolir la defensa comuna.

5)      Fomentar el benestar general.

6)      Estendre els beneficis de la llibertat.

El poder legislatiu resideix en un Congrès que té dues cambres: una cambra baixa o Cambra de Representants i una cambra alta o Senat.

de Representants està formada per membres elegits pels electors per sufragi universal masculí per un mandat de 2 anys. Els electors de cada estat trien els seus representants a raó d’unper cada 30.000 i com a mínim un per estat. Per ser representant cal tenir 25 anys, haver estat ciutadà de durant 7 anys mínim i ser resident a l’estat que es vol representar. La cambra tria el seu president i altres funcionaris.

El Senat consta de 2 senadors per estat, que són elegits per les assemblees legislatives de cada estat. El mandat dura 6 anys i es requereix tenir 30 anys, haver estat ciutadà de durant 9 anys mínim i ser resident a l’estat que es vol representar. El president del Senat és el Vicepresident de la nació.

Cada cambra compta amb el seu propi reglament intern. Per crear una llei amb aquest sistema cal seguir els següents passos:

1)      El projecte de llei s’origina a la cambra baixa i és ratificat (o no) pel Senat.

2)      Tot projecte de llei aprovat per les dues cambres del Congrès es sotmés a l’escrutini del President perquè ho signi abans de ser finalment aprovat. Si no ho fa, el projecte és retornat a les cambres amb les seves observacions, que el discutiran novament.

3)      Si dos terços de les cambres ho aproven de nou, esdevindrà llei definitivament sense comptar en aquest cas amb l’opinió del President.

4)      Un cop ratificada pel Congrès, la llei entra en vigor en un període de 10 dies.

Com s’ha vist, dóna amplis poders al Congrès. El poder executiu queda sotmés al legislatiu. El President és elegit juntament amb el Vicepresidentper un període de 4 anys. Per la seva elecció cada estat designarà un nombre de compromissaris igual al de senadors i representants. Aquests triaran al President i al Vicepresident. Per ser-ho és necessari haver estat resident al país durant 14 anys mínim, tenir 35 anys i ser ciutadà de President és el cap suprem de les Forçes Armades i de la flota. Pot celebrar tractats, encara que necessita 2/3 parts del Senat per fer-ho. Nomena els ministres, els magistrats del Tribunal Suprem i els ambaixadors. Als Estats Units, el poder judicial està sotmès al poder executiu.

L’article 5è estableix la possiblitat de modificar la carta a través d’esmenes sempre que 2/3 del Congrès ho considerin necessari o ho demanin les assemblees legislatives de 2/3 dels estats. Les esmenes són proposades per una convecnió constituïda pel cas. Esdevenen vàlides quan les ratifiquen les assemblees de 3/4 dels estats. original no conté els drets de les persones, així que aquests van ser definits amb la primera esmena el 1789.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Constitució dels Estats Units a Viquitexts, la biblioteca lliure.