1791
| Tipus | any civil i any comú començat en dissabte  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1791 (mdccxci) |
| Islàmic | 1206 – 1207 |
| Xinès | 4487 – 4488 |
| Hebreu | 5551 – 5552 |
| Calendaris hindús | 1846 – 1847 (Vikram Samvat) 1713 – 1714 (Shaka Samvat) 4892 – 4893 (Kali Yuga) |
| Persa | 1169 – 1170 |
| Armeni | 1240 |
| Rúnic | 2041 |
| Ab urbe condita | 2544 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xvii - segle xviii - segle xix | |
| Dècades | |
| 1760 1770 1780 - 1790 - 1800 1810 1820 | |
| Anys | |
| 1788 1789 1790 - 1791 - 1792 1793 1794 | |
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- Resta del món
- 4 de març: El territori de Vermont esdevé el catorzè estat dels Estats Units d'Amèrica
- 14 de juny, França: Es promulga la Llei Le Chapelier, que limita la llibertat d'associació.
- 4 d'agost - Svixtov (Bulgària): s'acaba la guerra austro-turca de 1788-1791 entre l'Imperi Otomà i l'Arxiducat d'Àustria amb la signatura del Tractat de Sistova.
- 22 d'agost-23 d'agost: La Hispaniola: insurrecció dels esclaus. Actualment, se celebra amb el Dia Internacional per al Record del Comerç d'Esclaus i de la seva Abolició. Acabarà produint la independència d'Haití.
- 28 d'octubreː Parísː La Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, redactada per Olympe de Gouges, es presenta a l'Assemblea Legislativa per a la seva adopció, que és rebutjada.[1]
- El Regne de França adopta un nou codi penal que no criminalitza la sodomia. Esdevé el primer país occidental a no criminalitzar actes homosexuals amb consentiment entre adults.[2]
- Jeremy Bentham és una de les primeres persones a defensar la no criminalització de la sodomia a Anglaterra.[3]
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- La Bisbal del Penedès: Joan Romagosa i Pros, militar carlí.
- Resta del món
- 21 de febrer, Viena, Àustria: Carl Czerny, professor de piano, compositor, pianista, teòric i historiador austríac (m. 1857).[4]
- 23 d'abril, James Buchanan, president dels Estats Units (m. 1868).[5]
- 27 d'abril, Charlestown (Massachusetts), EUA) - Samuel Morse, inventor estatunidenc (m. 1872).[6]
- 1 de juny, Bagnacavallo, Itàlia: Maria Maddalena Petraccini, anatomista, metgessa i professora d'anatomia (n. 1859).[7]
- 26 de juliol, Franz Xaver Wolfgang Mozart, compositor austrìac (m. 1844).
- 22 de setembre, Michael Faraday, físic britànic (m. 1867).
- 12 de desembre, Parma, Ducat de Parma: Maria Lluïsa d'Àustria, esposa de Napoleó Bonaparte, Emperadriu de França.[8]
- 26 de desembre, Charles Babbage, matemàtic i inventor britànic (m. 1871).
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1 de setembre, Barcelona: Jaume Caresmar i Alemany, historiador i eclesiàstic català (n. 1717).[9]
- 3 d'octubre, Barcelonaː Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, la Virreina, que donà nom a dos palaus de Barcelona.[10]
- Resta del món
- 14 de maig, Berlínː Francesca Lebrun, soprano i compositora alemanya (n. 1756).[11]
- 1 de juny, Bagnacavalloː Maria Petraccini, anatomista, metgessa i professora d'anatomia italiana, pionera de la cura dels nounats i de les dones en el part (n. 1759).[12]
- 12 d'octubre, Berlín: Anna Louisa Karsch, poeta alemanya, la primera que visqué de la seva obra literària (n. 1722).[13]
- 23 d'agost, Londresː Jeanne de Valois-Saint-Rémy, aventurera francesa, cèlebre perquè participà en l'assumpte del collar (n. 1756).[14]
- 5 de desembre, Viena (Àustria): Wolfgang Amadeus Mozart, compositor austríac (n. 1756).[15]
Referències[modifica]
- ↑ Les Droits de la femme - Olympe De Gouges - Les explocrapatouilleurs - ebook (ePub) - Librairie Le Failler RENNES (en francès).
- ↑ Gunther, Scott Eric.. The elastic closet : a history of homosexuality in France, 1942-present. Houndmills, Basingstoke, Hampshire: Palgrave Macmillan, 2009. ISBN 0-230-22105-X.
- ↑ Fone, Byrne, 1936-. Homophobia : a history. Nova York: Metropolitan Books, 2000. ISBN 0-8050-4559-7.
- ↑ Plantinga, Leon, revisat per Luca Lévi Sala. «Clementi, Muzio [Clementi, Mutius Philippus Vincentius Franciscus Xaverius]». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40033 [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «James Buchanan | Facts & Accomplishments» (en anglès). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Samuel F.B. Morse | Telegraph, Biography, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ De Tipaldo, Emilio. Biografia degli Italiani illustri nelle scienze, lettere ed arti del secolo XVIII, e de' contemporanei (en italià). Venècia: Tipografia di Alvisopoli, 1836.
- ↑ «Marie-Louise» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 octubre 2022].
- ↑ «Jaume Caresmar i Alemany | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ Pelker, Bärbel. «Franziska Lebrun». MUGI - Musik und Gender im internet, gener 2008. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ Lippi, Donatella; Vannucci, Laura «Maria Maddalena Petroncini Ferretti: Una chirurga nelle Firenze di fine Settecento». ATTI E MEMORIE dell'Accademia Toscana di Scienze e Lettere La Colombaria, vol LXXVI [Firenze], 2011, pàg. 323-336.
- ↑ McFarland, Robert B.. «"Anna Louisa Karsch, 1722-1791"» (en anglès). Scholars Archive BYU. Brigham Young University. [Consulta: 15 febrer 2018].
- ↑ «Jeanne De Saint-Remy De Valois (1756-1791)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 17 maig 2021].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1791 |