28 d'octubre
Salta a la navegació
Salta a la cerca
| << | Octubre 2020 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | |||
| 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 |
| 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 | 18 |
| 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 | 25 |
| 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 | |
| Tots els dies | ||||||
El 28 d'octubre és el tres-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dosè en els anys de traspàs. Queden 64 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments[modifica]
- Països Catalans
- 1848 - Catalunya - Barcelona i Mataró (el Maresme): inauguren el ferrocarril que unirà aquestes localitats: en aquells moments és el segon de l'estat (el primer es va fer a Cuba).
- 1900 - Barcelona: Àngel Rodríguez, Octavi Aballí i Lluís Roca funden el Reial Club Deportiu Espanyol.
- 1938 - Espanya: les Brigades Internacionals abandonen el país.
- 1994 - Morella: es constitueix la Xarxa Vives d'Universitats.
- 1996 - Barcelona: la policia es presenta de bon matí al Cinema Princesa per tal d'executar l'ordre de desallotjament. Els aldarulls es prolonguen durant més de 24 hores.
- Resta del món
- 1467 - Brustem (Principat de Lieja) - Batalla de Brustem entre les milícies de Lieja i les tropes de Carles I de Borgonya.
- 1708 - Lilla (França) - Els exèrcits imperials ocupen la ciutat de Lilla després del Setge de Lilla (1708) en el curs de la Guerra de Successió Espanyola.
- 1715 - Greifswald: Jordi I de la Gran Bretanya i l'elector de Hannover signen el Tractat de Greifswald durant la Gran Guerra del Nord per assegurar-se la neutralitat de Rússia en l'annexió de Bremen-Verden a canvi d'acceptar l'annexió a Rússia de l'Íngria sueca, l'Estònia Sueca, Reval i Carèlia.
- 1834 - Etxabarri (Àlaba): amb la victòria dels carlins a l'Acció d'Etxabarri, Bilbao, Sant Sebastià i Pamplona van quedar aïllades durant la Primera Guerra Carlina.
- 1892 - París: Charles-Émile Reynaud presenta al Musée Grévin Pantomimes Lumineuses, espectacle amb tres pel·lícules de dibuixos animats; és la primera projecció pública d'una pel·lícula, anterior a la dels germans Lumière.
- 1922 – Els feixistes italians de Benito Mussolini marxen sobre Roma i prenen el poder.
- 1940 - Metaxàs, dictador de Grècia, respon "No" a l'ultimàtum de Mussolini, inici de la Guerra italo-grega.
- 1958 - Comença al papat de Joan XXIII (28 d'octubre del 1958 - 3 de juny del 1963).
Naixements[modifica]
- Països Catalans
- 1510 - Gandia: Francesc de Borja, religiós.
- 1854, Barcelona: Apel·les Mestres i Oñós, artista polifacètic, dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.[1]
- 1874 - Sabadell: Ferran Casablancas i Planell, empresari català, que va revolucionar la indústria cotonera al primer quart del segle XX (m. 1960).
- 1878 - Igualada: Emili Vallès i Vidal, gramàtic català (m. 1950).
- 1892 - Barcelona: Lola Anglada, narradora infantil i dibuixant catalana.[2]
- 1898 - Sabadell: Josep Moix i Regàs, secretari general del PSUC, alcalde de Sabadell, director general de Treball i ministre de Treball al govern espanyol durant la Segona República Espanyola.
- 1902 - Sant Carles de la Ràpita: Sebastià Juan Arbó, escriptor català (m. 1984).
- 1924 - Madrid: Antoni Creus i Rubin de Celis, pilot Fórmula 1.
- 1938 - Olot, Garrotxa: Fabià Puigserver, escenògraf, figurinista, actor, director teatral, promotor de les arts escèniques (m.1991).[3]
- 1961 - Badalona: Lluïsa Cunillé i Salgado, dramaturga catalana.[4]
- 1963 - Barcelona: Queco Novell, periodista, actor i humorista català.
- Resta del món
- 1466 - Rotterdam, Països Baixos: Erasme de Rotterdam, filòsof, filòleg i teòleg holandès, creador del moviment humanista (m. 1536).
- 1542 - Spinazzola (Sicília): Michele Ruggieri, jesuïta italià, missioner a la Xina (m. 1607).
- 1866 - Vilanova de Arousa, Galícia: Ramón María del Valle-Inclán, escriptor gallec.
- 1897 - San Bernardino, Califòrnia, Estats Units: Edith Head, sastressa estatunidenca de cinema, que va guanyar vuit Oscars al millor vestuari.
- 1914 - Liverpool, Anglaterra: Richard Laurence Millington Synge: químic anglès, Premi Nobel de Química de 1952 (m. 1994).
- 1919 - Bad Pirawarth, Baixa Àustria: Gerhard Ringel, matemàtic alemany.
- 1931 - Córdoba (Argentina), Analía Gadé, actriu argentina establerta a Espanya
- 1933 - Magé, Rio Janeiro, Brasil: Garrincha, futbolista brasiler.
- 1943 - Salamanca, Charo López, actriu espanyola.
- 1955 - Seattle, estat de Washington, EUA: Bill Gates, empresari informàtic.
- 1967 - Smyrna (Geòrgia), EUA: Julia Roberts, actriu estatunidenca.
- 1974 - San Juan (Puerto Rico): Joaquin Phoenix, actor estatunidenc.
- 1978 - Leiden: Marietje Schaake, neerlandesa militant dels Demòcrates 66.
- 1998 - L'Avelhanet (França): Perrine Laffont, esquiadora especialista en esquí acrobàtic. Or olímpic en bamps el 2018 a PyongYang.[5]
Necrològiques[modifica]
- Països Catalans
- 1956 - San Juan de Puerto Rico: Zenòbia Camprubí i Aymar, escriptora i traductora (n. 1887).[6]
- 1970 - València: Eduard López-Chávarri i Marco, compositor, escriptor i teòric musical valencià (99 anys).
- 2003 - Barcelona: Joan Perucho, escriptor en català especialment de relats curts i contes.
- Resta del món
- 1669 - Toledo (Castella, Espanya): Agustín Moreto y Cavana, dramaturg castellà (n. 1618).
- 1703 - Oxford, Anglaterra: John Wallis, matemàtic anglès més influent del segle xvii abans de Newton (n. 1616).
- 1704 - Oates, Essex, Anglaterra, Regne Unit: John Locke, filòsof empirista anglès.
- 1802 - Siena, Gran Ducat de Toscana: Carlo Lapini, compositor del classicisme.
- 1905 - París, França: Alphonse Allais, humorista i escriptor francès (51 anys).
- 1949 - Açoresː Ginette Neveu, violinista francesa (n. 1919).[7]
- 1977 - Madrid: Miguel Mihura, dramaturg espanyol.
- 1982 - Londres, Anglaterraː Phyllis Covell, tennista anglesa, medallista olímpica als Jocs Olímpics de París 1924 (n. 1895).[8]
- 1999 - El Puerto de Santa María, Cadis, Andalusia, Espanya: Rafael Alberti Merello, poeta espanyol.
- 2001 - Bampton, Oxfordshire: Elizabeth Jennings, bibliotecària, escriptora i poetessa anglesa (n. 1926).[9]
Festes i commemoracions[modifica]
- Santoral: sants Simó el Cananeu i Judes Tadeu, apòstols; Fidel de Como, màrtir; Decenci i Germà de Pesaro, màrtirs; Faró de Meaux, bisbe.
- Grècia: dia del No (commemora la resposta de Metaxàs a l'ultimàtum de Mussolini de 1941)
Referències[modifica]
- ↑ «Apel·les Mestres i Oñós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ "Registre de Naixements. Any 1892. Registre núm.6188". Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 28-10-1892.
- ↑ Graells, Guillem-Jordi. «Fabià Puigserver Plana». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Lluïsa Cunillé. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Perrine LAFFONT» (en anglès). fis-ski.com. [Consulta: 21 juny 2020].
- ↑ «Vida-Biografía Zenobia Camprubí Aymar, al web "Fundación Zenobia - Juan Ramón Jiménez» (en espanyol), 1 abril del 2015. [Consulta: juliol 2020].
- ↑ «Ginette Neveu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Phyllis Covell Bio, Stats, and Results». SR Olympic Sports. [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ «Elizabeth Jennings | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
 |
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:28 d'octubre. |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 28 d'octubre |