Zenòbia Camprubí i Aymar

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaZenòbia Camprubí i Aymar
Joaquín Sorolla - Retrato de Zenobia Camprubí.jpg
Retrat de Zenobia Camprubí, obra de Joaquim Sorolla. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Zenobia Salustiana Edith Camprubí y Aymar Modifica el valor a Wikidata
31 agost 1887 Modifica el valor a Wikidata
Malgrat de Mar (Maresme) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 octubre 1956 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
San Juan (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'ovari Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
OcupacióEscriptora, traductora
Membre de
Família
CònjugeJuan Ramón Jiménez
ParesIsabel Aymar Lucca i
Ramon Camprubí Escudero
GermansJosé Camprubí Modifica el valor a Wikidata

Zenòbia Camprubí i Aymar (Malgrat de Mar, 31 d'agost del 1887 - San Juan de Puerto Rico, 28 d'octubre del 1956) fou una escriptora i traductora, especialment de Tagore. El 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, de qui fou secretària, col·laboradora i curadora de la seva obra. Signà sovint com a Zenobia Camprubí de Jiménez.[1][2]

Biografia[modifica]

Dedicatòria de Juan Ramón Jiménez a Zenòbia

Els pares de Zenobia, Raimundo Camprubí, un enginyer de camins català, i Isabel Aymar Lucca, una porto-riquenya de família culta i rica,[2] es van casar a Puerto Rico i vingueren a viure a Barcelona. Tenien una caseta d'estiueig a Malgrat i allí va néixer la seva filla. Fou educada per la seva àvia i la mare dins d'una gran llibertat que qüestionava el rol que li havia estat assignat com a dona.[1] Va viure la seva infància entre Nova York, Madrid i Barcelona, on va tenir ja tutors particulars. Va començar a escriure l’any 1902. Als 15 anys escriu en anglès per a la revista St. Nicholas Illustrated Magazine for Boys and Girls (1903).[1] El 1902 inicià la seva carrera literària escrivint el relat autobiogràfic Malgrat i en anys successius publicà alguns contes en anglès a revistes americanes.[2]

Després de separar-se els seus pares, visqué als Estats Units des dels 18 als 22 anys. Va fer un curs de literatura anglesa a la Columbia University (1908-1909). Entrà en contacte amb el feminisme americà i llegí els clàssics anglesos i espanyols; també nasqué el seu interès per l'obra de Rabindranath Tagore.[2] El 1909, després d'una estada als EUA tornen a Barcelona i a Madrid, on la coneixen com l'americanita. Coneix Juan Ramón Jiménez (1913) de qui havia traduït part de la seva obra a l'anglès. Torna a Nova York on es casa el 1916.[1]

L'any 1916 es casà amb Juan Ramón Jiménez, que havia conegut a la Residencia de Estudiantes i, a partir d'aquell moment, la seva vida s'orientà en tres línies: ajudar el seu espòs en les tasques professionals (en seria traductora, correctora d'estil, secretària, agent...), continuar les traduccions de Tagore -amb la col·laboració del seu marit- i prestar suport a tota mena d'activitats socials: col·laborà amb El Ropero de Santa Rita i La Visita a Domicilio i el 1919 fundà a Madrid l'associació La enfermera a domicilio, un servei assistencial sense ànim de lucre.[3] L'any 1926 es fundà el Lyceum Club Femenino i en fou elegida secretària.[4][5]

Escriu un diari en espanyol on es recullen les seves impressions. Tornen a Espanya a Moguer a casa del poeta i viuen a Madrid (1916-1936), fins que s'exilien a causa de la guerra. Fa freqüents visites a Barcelona. Participa en projectes femenins com La enfermera a domicilio (1919) i és la secretària del "Comité para la Concesión de Becas a Mujeres Españolas en el Extranjero". Forma part del Comitè Internacional del Lyceum Club de Madrid (1926). En aquests anys té un negoci d'exportació de ceràmica als Estats Units i una botiga d'art popular que actua de punt de trobada de moltes dones adinerades i progressistes.[1]

El 1931 comença a patir una greu malaltia. Marxen el 1936, en esclatar la Guerra Civil, cap a Washington DC i d'allí a Cuba, on ella no vol estar. Escriu un diari en anglès que durarà vint anys. Per primer cop tenen precarietat econòmica tot i viure a l'hotel. Participa en el Lyceum Club de La Havana (1937-1939). Treballa com a secretària, correctora, transcriptora i traductora del seu marit. Marxen el 1939 als Estats Units fins a 1950, on treballa com a professora de Literatura a la Universitat de Maryland mentre el marit entra en estats depressius, sense treball ni ingressos econòmics.[1] Zenòbia aconseguí plaça de professora a la universitat de Río Piedras.[3] Mor el 1956 a conseqüència d'una operació del 1951 a Puerto Rico, on havien marxat perquè el seu marit es revifés.[1]

En el balanç de la seva obra cal destacar en primer lloc les traduccions de Rabindranath Tagore; encara que hom els ha retret les excessives llibertats respecte a l'original, segueixen sent les de referència pel que fa al castellà. Zenòbia Camprubí també se significà per l'impuls que donà a la difusió de la llengua i la cultura espanyoles als Estats Units, especialment quan treballà a la Universitat de Maryland.[3]

Obres[modifica]

Escrits de Zenòbia Camprubí[modifica]

  • Camprubí, Zenobia. "Malgrat: relato autobiográfico" a Ateneu núm. 1 (primavera del 1992) [6]
  • Camprubí, Zenobia. Diario. Edició (traducció, introducció i notes) a cura de Graciela Palau de Nemes. Madrid / San Juan: Alianza Editorial i Universitat de Puerto Rico, 2006 (col·lecció Memoria). ISBN 8420697729
    • Volum I Cuba (1937-1938)
    • Volum II Estados Unidos (1939-1950)
    • Volum III Puerto Rico (1951-1956)
  • Camprubí, Zenobia; Palau de Nemes, Graciela; Cortés Ibáñez, Emilia (editora). Epistolario, 1948-1956. Madrid: Residencia de Estudiantes, 2009 (col. Epístola, 9). ISBN 9788495078674. 
  • Camprubí, Zenobia; Jiménez, Juan Ramón; Cortés Ibáñez, Emilia (editora). Diario de dos reciéncasados. Huelva: Universidad de Huelva, 2012 (col. Aldina, 41). 

Traduccions[modifica]

  • Synge, J.M.. Jinetes hacia el mar. Madrid: Juan Ramón Jiménez y Zenobia Camprubí de Jiménez, 1920 (col. El Jirasol y la espada / traducciones de Zenobia Camprubí de Jiménez y de Juan Ramón Jiménez, 1). 

Traduccions de Tagore[modifica]

[La majoria dels títols s'han publicat diverses vegades. S'indiquen únicament les primeres edicions, quan han estat localitzades]

Edicions de textos de Juan Ramón Jiménez[modifica]

Textos referits a Juan Ramón Jiménez[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Zenobia Camprubí Aymar». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Vida-Biografía Zenobia Camprubí Aymar, al web "Fundación Zenobia - Juan Ramón Jiménez» (en espanyol), 1 abril del 2015. [Consulta: juliol 2020].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Zenobia Camprubí. Biografía». Instituto Cervantes. [Consulta: maig de2019].
  4. Marina, José Antonio; Rodríguez de Castro, María Teresa. La Conspiración de las lectoras. Barcelona: Anagrama, 2009. ISBN 9788433907929. 
  5. «Lyceum Club Femenino, un espacio de libertad para el talento femenino». El mundo entre nosotras, 29-08-2017. [Consulta: maig 2019].
  6. «Vida-Biografía Zenobia Camprubí Aymar, al web "Fundación Zenobia - Juan Ramón Jiménez» (en espanyol), 1 abril del 2015.

Bibliografia[modifica]

Bibliografia complementària[modifica]

  • Unidad : cuaderno de textos de Zenobia y Juan Ramón y estudios juanramonianos Moguer: Ediciones de la Fundación Juan Ramón Jiménez, 1997- [Publicació semestral]
  • Ateneu. Revista Cultural de Malgrat i l'Alt Maresme Malgrat: 1992- [Publicació semestral]
  • Graciela Palau de Nemes La Guerra Civil en el "Diario" de una exiliada: Zenobia Camprubí de Jiménez
  • Antonio Portero Soro Eros y Thánatos: tres mujeres y un poeta La Orotava: Sofelguera, 2005
  • Congreso internacional en homenaje a Zenobia Camprubí Huelva: Artes gráficas Girón, 2001
  • Antonio Portero Soro Zenobia Camprubí: amor, lucha y esperanza Moguer: El Autor, 2000
  • Tomás Sarramia De Zenobia Camprubí a Rabindranath Tagore: reflejos de un epistolario a Por los caminos de los otro New Delhi: Indian Council for Cultural Relations, 1997
  • Homenatge a Zenòbia Camprubí Malgrat de Mar: Ajuntament, 1994
  • Joan Figueres i Guíxols Zenòbia Camprubí i Aymar, quan la traducció és una vocació (??) 1990
  • Francisco Hernández-Pinzón Jiménez Mis recuerdos personales: Zenobia Camprubí en su trabajo gustoso Madrid: Boletín de la Institución Libre de Enseñanza, 1988
  • Arturo Echavarría, Yudit de Ferdinandy Zenobia Camprubí de Jiménez (1887-1987) San Juan: Universidad de Puerto Rico, 1987
  • Graciela Palau de Neves Inicios de Zenobia y Juan Ramón Jiménez en América Madrid: Fundación Universitaria Española, 1982
  • Tomás Sarramía Zenobia Camprubí: eslabón hispánico de Rabindranath Tagore New Delhi: Indian Council for Cultural Relations, 1981

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zenòbia Camprubí i Aymar