Lyceum Club Femenino

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióLyceum Club Femenino
Reparando el olvido - Luisa Carnés 03.jpg
Dades bàsiques
Tipus associació
Forma jurídica associació
Forma jurídica
Creació 1926
Data de dissolució 1936
Organització i govern
Seu 
Presidència Maria de Maeztu
Modifica les dades a Wikidata

El Lyceum Club Femenino va ser una associació de dones que va funcionar a Madrid entre els anys 1926 i 1939 i constituí la primera associació feminista del país.[1] Entre l'important nombre de sòcies pot destacar-se'n la seva impulsora i presidenta, l'escriptora noucentista María de Maeztu.[2]

Antecedents internacionals[modifica]

Va ser fundat, el 1926, per un centenar de dones d'àmbits culturals il·lustrats, seguint l'exemple del primer lyceum creat el 1904 a Londres per l'escriptora britànica Constance Smedley-Armfield. L'objectiu del lyceum era la defensa dels interessos de la dona, al mateix temps que els facilitava un lloc de trobada i promovia el desenvolupament educatiu, cultural i professional de les dones, així com facilitava l'organització d'obres de caràcter social. Aviat van sorgir clubs similars a Berlín, París, Barcelona, Brussel·les, Nova York, Roma, La Haia i altres ciutats del món. El 1908 es va organitzar una federació internacional d'aquestes entitats. El club era aconfessional i apolític, i l'admissió com a sòcia estava restringida a dones que haguessin realitzat treballs literaris, artístics o científics, que haguessin participat en causes socials o que posseïssin títols acadèmics.[3]

Constitució a Espanya[modifica]

El club espanyol estava format per dones de l'elit sociocultural del país que pel seu ambient familiar tenien un elevat nivell d'educació, interès per la cultura i temps per desenvolupar activitats. En el moment de la seva fundació comptava amb cent cinquanta associades. La presidència l'ostentava María de Maeztu. Les vicepresidentes eren l'advocada Victoria Kent i l'escriptora i diplomática Isabel Oyarzábal. La secretaria va recaure en la traductora Zenobia Camprubí. Amalia Galárraga n'era la tresorera i la professora Helen Phillips, la sotssecretària.[2]

Es basava en els Estatuts de Londres, que van ser aprovats per les associades. Així, seguint l'estructura del club londinenc, tenia sis seccions: de Literatura, Música, Arts Plàstiques i industrials, Internacional, Ciències i Social; i una setena secció, Hispanoamèrica.[2] Els objectius generals del club es van concretar a defensar els interessos morals i materials de la dona, desenvolupant les iniciatives econòmiques, científiques i artístiques; fomentar l'esperit col·lectiu, facilitant l'intercanvi d'idees i la compenetració de sentiments; organitzar obres de caràcter social, celebrar conferències, entre d'altres activitats.

El 1931 es va crear el Lyceum Club de Barcelona convertint-se en un espai de confluència de destacades escriptores catalanes com Aurora Bertrana o Carme Montoriol.[4]

Sòcies[modifica]

El 1927, un any després de la seva fundació, el nombre de sòcies s'havia quintuplicat.[3] L'accés a la condició de membre del club no venia restringit per motius ideològics. Les dones podien ser sòcies si havien cursat estudis superiors o si s'havien destacat com a escriptores, artistes o intel·lectuals. També hi podien pertànyer aquelles que havien participat en obres socials. Com que l'accés als estudis estava limitat de fet a les persones de classe mitjana i alta, aquest grup predominava en el club.[2] Entre les sòcies no hi havia tampoc restricció per estat civil o orientació sexual, i inclogué algunes dones obertament lesbianes, com era el cas de Victorina Durán. El 1930, de prop de 500 sòcies, 475 estaven casades.[2]

Van ser associades al Lyceum Club, entre d'altres, Carmen Baroja, Matilde Calvo Rodero, Clara Campoamor, Zenobia Camprubí, Ernestina de Champourcín, María de Maeztu, Carmen de Mesa, Victorina Durán, Elena Fortún, Amalia Galárraga, Matilde Huici, Victoria Kent, María Teresa León, María Martos, Concha Méndez, Isabel Oyarzábal, Helen Phillips, Mabel Rick i Rosa Spottorno.[2]

Desaparició[modifica]

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola i la derrota i exili de la República en 1939, es va desmantellar el Lyceum, que va passar a ser el "Club Medina", regit per la Secció Femenina, exponent d'una ideologia que sotmetia la dona a un paper subaltern.[2]

Referències[modifica]

  1. Hurtado Díaz, Amparo «El Lyceum Club Femenino. Madrid (1926-1939)». Boletín Institución Libre de Enseñanza, II Época, 1999, pp. 23-36.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Mangini, Shirley «El Lyceum Club de Madrid, un refugio feminista en una capital hostil». ASPARKÍA, núm. 17, 2006, pàg. 125-140.
  3. 3,0 3,1 «Lyceum Club Femenino». Junta Castilla-León. [Consulta: agost 2019].
  4. Zavala, Iris M. Breve historia feminista de la literatura española (en lengua castalana, gallega y vasca) Vol VI. Anthropos, 2000. ISBN 978-8476585771..