Concha Méndez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaConcha Méndez
Biografia
Naixement 27 juliol 1898
Madrid
Mort 7 desembre 1986 (88 anys)
Mèxic
Activitat
Ocupació Escriptora i poeta
Gènere artístic Poesia
Modifica les dades a Wikidata

Concepción Méndez Cuesta (Madrid, 27 de juliol de 1898-Mèxic, 7 de desembre de 1986),[1] coneguda com a Concha Méndez, va ser una escriptora espanyola de la Generació del 27, especialment coneguda per la seva obra poètica.[2]

Biografia[modifica]

Concha va ser la gran d'onze germans d'una família de diners.[3] Rep la seva educació a un col·legi francès, que va deixar empremta en l'escriptora, com pot observar-se en els seus primers versos. Tenia una capacitat innata per als esports, destacant en la gimnàstica i la natació, esport aquest últim en el qual va aconseguir guanyar fins i tot campionats.[4] Els estius els solia passar en família a Sant Sebastià, on l'any 1919 coneix a Luis Buñuel, qui es convertirà en el seu primer nuvi.[5] Aquesta relació va durar cinc anys, durant els quals Concha, que a més era amiga de Maruja Mallo,[2] Luis Cernuda, Rafael Alberti i Federico García Lorca, s'uneix al grup del 27.[1][6] El 1926 Concha va participar en la fundació del Lyceum Club Femenino.[3]

Aquestes amistats influiran en ella, aportant l'ànim suficient per atrevir-se a publicar la seva primera obra, "Inquietudes" (1926), dos anys després, a 1928, va publicar Surtidor i més tard "Canciones de mar y de tierra " (1930).[7][1] L'any 1927 signa el guió de la pel·lícula dirigida per Carlos Emilio Nazarí, Historias de un taxi.[3] D'entre totes les seves amistats, potser la que més va influir en ella va ser la que va mantenir amb la pintora surrealista integrant de la generació del 27, Maruja Mallo, per qui va posar en alguna de les seves obres com La ciclista (1927) o La chica de la cabra (1929).[3] És amb ella amb qui viu el que podria qualificar-se de "primer exili".[8]

Concha, dona d'idees clares i desitjos de viure lliurement, abandonà, sent molt jove, la casa paterna, per viure la seva pròpia vida, ja que no se sentia acceptada per part del medi social i familiar en què es trobava.[8] Inicia d'aquesta manera un periple que la porta l'any 1929 a Londres on treballa de professora d'espanyol i de traductora,[3]i d'aquí a Montevideo i més tard a Buenos Aires. Durant aquesta època es va dedicar de ple a conrear la poesia. A Buenos Aires vivien moltes personalitats del món literari i artístic, i Concha contactà amb Guillermo de Torre, escriptor i crític que dirigia la secció de lletres del diari “La Nación”, la qual cosa la dugué a començar a publicar un poema per setmana al esmentat diari.[7][8]

Va iniciar grans amistats a la seva residència a l’Argentina, entre les quals destaca com la més important la que va establir amb l'espanyola Consuelo Berges, escriptora i periodista, i més tard reconeguda traductora. Consuelo, dona resolta, enèrgica i culta, va ser la peça fonamental per a l'èxit de Concha al continent americà. Com Concha, Consuelo estimava la seva independència, va renunciar a una vida de dona tradicional per perseguir una carrera com a escriptora, i també compartia la seva passió pels viatges, aquestes coincidències van donar lloc a interessos comuns que van fructificar en les seves respectives obres. En l'obra de Concha, els fruits d'aquesta experiència es van veure a "Canciones de mar y tierra", de 1930.[8]

Després d'aquest període torna a Espanya, iniciant-se en Concha una etapa de grans canvis. A 1931, Federico García Lorca li presenta, a la Granja El Henar, al poeta (pertanyent també a la Generació del 27) i impressor malagueny Manuel Altolaguirre amb qui es casa el 5 de juny de 1932,[3][9] i foren els seus testimonis Federico García Lorca, Juan Ramón Jiménez, Jorge Guillén, Vicente Aleixandre, José Moreno Villa i Luis Cernuda.[3] El matrimoni crea una petita impremta, "La Verónica", situant-la en una habitació de l'hotel Aragó, i és en aquestes condicions en què van editar la revista Héroe, que va comptar amb la col·laboració de Juan Ramón Jiménez, Unamuno, Pedro Salinas i Jorge Guillén.[8][1][2]

Comença una intensa etapa creativa per l'autora, que va sentir interès pel teatre infantil, i pel cinema, tot i no publicar res en aquests camps. Mai va abandonar l'escriptura en vers publicant llibres poètics lliures d'experiències avantguardistes, com Vida a vida (1932), Niño y sombras (1936) i Lluvias enlazadas (1939).[1][4]

Viuen de 1933 a 1935 a Londres, és allà on viuen la tragèdia de la pèrdua del primer fill que estava esperant el 1933 (aquesta traumàtica experiència va quedar reflectida en el seu llibre "Niño y sombra " publicat el 1936) i el naixement el 1935 de la seva filla Paloma. Al costat del seu marit, actiu impressor, contribueix a la difusió de l'obra del grup de la Generació del 27, editant col·leccions de poesies i revistes com Poesía, 1616 (títol que feia referència a l'any de la mort tant de Shakespeare com de Cervantes), i Caballo Verde para la poesía (dirigida per Pablo Neruda).[1][8]

Guerra Civil i exili[modifica]

El matrimoni i la seva filla van tornar a la conflictiva i inestable Espanya de 1935, participant del clima de forta tensió que va precedir la Guerra Civil espanyola, tots dos van prendre partit per la República. És per això que al començar la contesa es veuen obligats a sortir de Madrid, i buscar refugi en altres països.[1][2][8] En un primer moment va marxar sola amb la seva filla, mentre el seu marit va romandre lluitant en el conflicte bèl·lic. Concha va residir a Anglaterra, Bèlgica i França, fins que va tornar a Barcelona per reunir-se amb el seu marit.[8]

Un cop acabada la guerra civil, tots junts es traslladen a París, on els va rebre Paul Éluard i més tard a l'Havana, on van romandre fins a 1943 coincidint allí amb altres molts intel·lectuals republicans. A 1944 arriben a Mèxic on se separen, ja que Altoaguirre la va abandonar per la cubana María Luisa Gómez Mena, amb la que va patir un accident mortal a 1959 a Espanya, quan tornaven del festival de cinema de Sant Sebastià.[1][7]

Des del punt de vista literari, Concha en aquest període va col·laborar amb diferents poemes en Hora de España , on va publicar el seu pròleg de El Solitario (Soledad), de 1945, drama poètic en tres actes. En el seu exili a Cuba, van establir una altra impremta anomenada igualment "La Verónica" i van publicar una col·lecció poètica que van nomenar "El ciervo herido", entre 1939 i 1943. El 1944, ja residint a Mèxic, va publicar Villancicos de Navidad i Sombras y sueños. De 1944 a 1979, va deixar de publicar, encara que l'any 1976 es va editar una Antología poética . El 1979 va aparèixer el seu últim llibre Vida o río. Mai va tornar a Espanya, malgrat un viatge a Madrid el 1966, després del qual va tornar a residir a Mèxic fins a la seva mort el 1986.[7][1]

El 1991 es van publicar els seus Memorias habladas, memorias armadas, obra compilada a partir d'unes cintes que havia anat gravant la seva néta, Paloma Ulacia Altolaguirre.[10][1]

Obra literària[modifica]

La seva obra poètica està recollida a Poemas 1926-1986, edició preparada pel marit de la seva néta Paloma, el professor James Valender.

Els seus tres primers llibres, Inquietudes, Surtidor, Canciones de mar y tierra constitueixen una trilogia caracteritzada per la influència de l'Alberti neopopularista i per la incorporació al vers de tot allò que en els anys vint representava la modernidad:[11] l'esport, el cinema, els automòbils.[9] Concha Méndez es mostra en ells, sinó com una escriptora excessivament original, sí com una poeta a la moda. Durant la seva estada a Argentina publica dues obres de teatre: El personaje presentido i El ángel cartero, estrenada al Lyceum Club.[3] Una veu més depurada i personal, menys colorista i lúdica, mostra en Vida a vida. Continua el to autobiogràfic en Niño y sombras, triava a un nen, el seu primer fill, que no va arribar a néixer. Aquests dos llibres, al costat d'uns pocs poemes nous escrits durant la guerra, es reediten en Lluvias enlazadas. Poc queda de la poetessa dels anys vint, tota vivacitat i gràcia, a Sombras y sueños, de 1944, potser el millor llibre de l'autora. La seva veu s'aproxima ara a un poeta que en els anys vint semblava envellit i d'un altre temps, Antonio Machado. Entre el soñar y el vivir es titula, bé significativament, el seu últim llibre.

Obres[modifica]

  • La caña y el tabaco (Inèdita fins al 2012, any en què ha estat publicada per la Asociación de Directores de escena de España, dins de la col·lecció literatura dramática iberoamericana)
  • Inquietudes (Imprenta de Juan Pueyo, Madrid, 1926),
  • Surtidor (Imprenta Argis, Madrid, 1928)
  • El ángel cartero (Acte únic infantil, 1929)
  • Canciones de mar y tierra (Talleres Gráficos Argentinos, Buenos Aires, 1930).
  • El personaje presentido (1931)
  • Vida a vida (La Tentativa Poética, Madrid, 1932)
  • El pez engañado (comèdia infantil en un acte, escrita en 1933, inèdita)[8]
  • Ha corrido una estrella (comèdia infantil escrita en 1934, inèdita)[8]
  • El carbón y la rosa (1935)
  • Niño y sombras (Ediciones Héroe, Madrid, 1936)
  • Las barandillas del cielo (comèdia per guinyol, escrita en 19387, inèdita)[8]
  • Pròleg de El solitario (El nacimiento) (1938)
  • Lluvias enlazadas (La Verónica, La Habana, 1939)
  • El solitario (Amor) (1941)
  • Sombras y sueños (1944)
  • Villancicos de navidad (1944)
  • El solitario (Soledad) (1945)
  • Vida o río (1979)
  • Entre el soñar y el vivir (1985)[8]
  • Memorias habladas, memorias armadas (1991)[1]
  • Poemas 1926-1986 (Madrid: Hiperión, 1995), edició preparada pel marit de la seva néta Paloma, el professor James Valender.

Notes i referències[modifica]

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Concha Méndez en escritoras.com» (en es-es). [Consulta: 8 març 2018].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Concha Méndez > Poemas del Alma». [Consulta: 8 març 2018].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 Balló, Tània. Las Sinsombrero. Sin ellas, la historia no está completa. (en espanyol). 6a. Espasa Libros, S.L.U., gener de 2017, p. 81,88,89,93,96,97. ISBN 9788467046038. 
  4. 4,0 4,1 http://amediavoz.com/mendez.htm
  5. «Revista Residencia - número 6». [Consulta: 8 març 2018].
  6. Sánchez, Alfonso. «Concha Méndez: una voz singular de la generación del 27».
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 http://www.poemas-del-alma.com/concha-mendez.htm
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 http://www.ecured.cu/index.php/Concepci%C3%B3n_M%C3%A9ndez_Cuesta
  9. 9,0 9,1 Santiago Belausteguigoitia. «Dos escritoras de la Generación del 27» (en español). El País, 24-01-2004. [Consulta: 19 desembre 2013].
  10. Vegeuaquí la reseña de Miguel García-Posada en ABC Literario, 500, 1-IX-1990.
  11. http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/poetas-del-novecientos-entre-el-modernismo-y-la-vanguardia-antologia-tomo-i-de-fernando-fortun-a-rafael-porlan--0/html/000de114-82b2-11df-acc7-002185ce6064_21.html Poetas del Novecientos : entre el Modernismo y la Vanguardia: (Antología). Tomo I: De Fernando Fortún a Rafael Porlán / edición de José Luis García Martín]

Bibliografia[modifica]

  • Nieva de la Paz, Pilar, Autoras dramáticas españolas entre 1918 y 1936, Madrid: CSIC, 1993.

Enllaços externs[modifica]