Residencia de Señoritas

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióResidencia de Señoritas
Fundación Ortega-Marañón (Madrid) 01.jpg
Dades bàsiques
Tipus entitat edifici i monument
Història
Fundació 1915
Activitat
Organització i govern
Seu central Vista-down.png

Modifica les dades a Wikidata

La Residencia de Señoritas va ser el primer centre oficial destinat a fomentar l'ensenyament universitari per a dones en Espanya.[1] Dirigida des de la seva creació el 1915 per la pedagoga institucionista Maria de Maeztu, va deixar de funcionar el juliol de 1936 i va desaparèixer després de la Guerra Civil.[2]

Història[modifica]

La Residencia de Señoritas va obrir les seves portes a l'octubre de 1915 amb 30 alumnes matriculades en el seu primer any. El seu limitat pressupost inicial va sortir de part dels diners pressupostats per als viatges dels nombrosos pensionats o becaris de la Junta d'Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE), als quals la Primera Guerra Mundial havia impedit la sortida a Europa. Es va instal·lar en un dels hotelets arrendats per la Institució a l'International Institute for Girls in Spain i situats al carrer Fortuny de Madrid, que havia deixat vacant el trasllat de la Residència d'Estudiants al nou complex en construcció a la zona de Los Altos del Hipódromo. La progressiva afluència de noves alumnes va fer necessària la seva divisió en grups i la seva instal·lació en edificis llogats per la JAE en l'entorn dels carrers Fortuny, Rafael Calvo i Miquel Àngel, al costat del Passeig de la Castellana de Madrid.[3]

En el seu últim període -entre 1933 i 1936- es van concentrar tots els grups dispersos ocupant el pavelló interior construït en un angle del jardí de la finca de Fortuny (que des de finals del segle XX alberga la Fundació José Ortega y Gasset), segons el disseny dels arquitectes Carlos Arniches Moltó i Martín Domínguez Esteve.[4]

En molts aspectes va seguir el model de la Residencia d'Estudiantes per a homes. El seu objectiu principal era el foment de l'educació universitària per a les dones. Entre les seves instal·lacions disposava d'allotjament per a les estudiants, laboratoris per a realitzar pràctiques (perquè de les escasses dones que accedien a l'ensenyament superior moltes cursaven estudis de Farmàcia) i biblioteca, on es van començar a impartir les primeres classes de biblioteconomía.[3][5]

Alumnes, professores i col·laboradores[modifica]

Del seu alumnat van sortir pedagogues com Juana Moreno, Maria Comas Camps, Carmen Castilla, Margarita de Mayo Izarra, Carmen Isern ... científiques com María García Escalera o Cecilia García de Cosa, Concha Criado Máñez primera metgessa amb plaça de titular a un municipi espanyol,[6] figures polítiques com Victòria Kent (una de les pioneres, entre les trenta que van inaugurar el projecte), o especialistes en Dret com Matilde Huici.[3]

Pràcticament la totalitat de les dones que van participar i van influir en la societat espanyola del primer terç del segle XX van tenir relació amb la Residencia de Señoritas. A més de les assenyalades anteriorment cal destacar Delhy Tejero i Josefina Carabias, que van ser algunes de les seves residents més destacades.[5]

En van ser professores Maria Goyri, María Zambrano, Victorina Durán i Maruja Mallo. Van participar en les seves activitats Zenobia Camprubí, Gabriela Mistral, Victoria Ocampo, María de la O Lejárraga, Clara Campoamor o Concha Méndez.[5]

Va tenir visitants d'excepció, com la científica i premi Nobel Marie Curie. Cal anotar també que els espais, físics i de pensament, creats i coordinats per la Residència van servir de bressol a la creació de l'Associació de Dones Espanyoles Universitàries i del Lyceum Club, del qual María de Maeztu seria presidenta.

Lyceum Club Femení i Associació Universitària Femenina[modifica]

En els salons de la Residencia de Señoritas van néixer el Lyceum Club Femení i l'Associació Universitària Femenina.[5]

L'amic americà[modifica]

La Residencia de Señoritas va mantenir una estreta relació amb l'Institut Internacional, organisme nord-americà que va contribuir al seu desenvolupament mitjançant la col·laboració tant material com humana. En aquest aspecte es documenta que el Comitè de Boston va realitzar nombroses aportacions econòmiques que permetien costejar salaris, millorar les instal·lacions, etc. Dins d'aquests programes d'intercanvi amb estudiants i professores estrangeres, la Residencia de Señoritas va cobrir el seu allotjament.[3]

Desenllaç[modifica]

A causa de l'aturada per vacances, la Residencia de Señoritas es trobava pràcticament buida quan va esclatar la Guerra Civil el 1936. Les seves instal·lacions es van emprar llavors com a hospital, infermeria i orfenat. Una delegació es va instal·lar a València. Maria de Maeztu va presentar la seva dimissió i va partir cap a l'exili.[7]

Desaparició i recuperació[modifica]

Després de la minuciosa depuració de funcionaris i professionals de l'educació fidels a la República, la Residencia va iniciar de nou la seva activitat el 15 de febrer de 1940 sota la direcció de Matilde Marquina García, membre destacat de la Sección Femenina de la Falange Española de les JONS. De manera oficial se li va donar el nou nom de Colegio Mayor Santa Teresa de Jesús, i sense cap relació amb els principis institucionals.[3] Marquina va incorporar en el seu equip Eulàlia Lapresta, antiga secretària i mà dreta de Maria de Maeztu, i Enriqueta Martín, com a encarregada de la biblioteca. També va crear un nou càrrec, el d'assessor religiós, exercit pel sacerdot Félix García Vielba.[7]

A mitjans dels anys vuitanta, aquest Col·legi Major va ser traslladat a la Ciutat Universitària de Madrid i en els locals del carrer Fortuny, darrera de la Residència de Senyoretes, es va instal·lar la primitiva Fundació Ortega y Gasset, després Institut Universitari de la Fundació Ortega-Marañón.

Gràcies, en el seu dia, al zel del professor Vicente Cacho Viu, el suport de Soledad Ortega i la col·laboració posterior de les professores Capel Martínez i Alicia Moreno, s'ha conservat l'arxiu complet de la Residencia de Señoritas ("abandonat en una cantonada del jardí per ser despatxat com a material inservible").[2]

Projecció internacional[modifica]

A partir de l'Arxiu de la Residencia i la seva valuosa correspondència s'han pogut documentar de manera minuciosa i fidel les relacions d'aquesta institució amb altres de perfil molt divers; des de diferents associacions feministes estrangeres (especialment la International Federation of University Women, que va celebrar un Congrés a Madrid el 1928 i les participants van ser acollides a les instal·lacions de la Residencia), fins a organismes paral·lels, com el «National Council for the Unmarried Mother and Child», la «British Federation», la Lliga de les Nacions sobre Drets de la Dona, la «International Woman Suffrage Alliance» o la «Ligue Internationale des femmes pour la Paix et la Liberté», entre altres.[2]

Així mateix, a través de la correspondència que va mantenir María de Maeztu amb les seves alumnes, les famílies de les alumnes o les cartes de recomanació de tercers, s'ha pogut recuperar bona part del valor de la seva memòria epistolar, com subscriuen -de pròpia mà- les cartes de Maria Zambrano, María Goyri, Concha Espina, Victòria Kent, Clara Campoamor, Luis Jiménez de Asúa, Gregorio Marañón, Zenobia Camprubi, Rafael Alberti o personatges de la Generació del 98 com Azorín, Pío Baroja, Unamuno o Ramón María del Valle Inclán.

Referències[modifica]

  1. De Zulueta, Carmen; Moreno, Alicia. [http://www.residencia.csic.es/pub/04_resenor.htm Ni convento ni college. La Residencia de Señoritas] (en es). Madrid: Publicaciones de la Residencia de Estudiantes, 1993, p. 268. ISBN 84-00-07356-8. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Codina, María Adelina; San Segundo, Rosa «Fuentes Documentales y archivo de la Residencia de Señoritas de Madrid (1915-1936)». Revista General de Información y Documentación Vol. 25-2, 2015, pàg. 493-515.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Vázquez Ramil, Raquel. [https://www.akal.com/libro/mujeres-y-educacion-en-la-espana-contemporanea_34229/ Mujeres y educación en la España contemporánea La Institución Libre de Enseñanza y la Residencia de Señoritas de Madrid] (en es). Akal, 12-03-2012, p. 496. ISBN 978-84-460-2920-5. 
  4. FCOAM, Inventario Gráfico SL &. «Arquitectura de Madrid». [Consulta: 9 gener 2018].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Exposición - Mujeres en vanguardia. La Residencia de Señoritas en su centenario (1915-1936)» (en es). [Consulta: 9 gener 2018].
  6. «Concha Criado, médico rural». Estampa [Madrid], 64, 26-03-1929, pàg. 24.
  7. 7,0 7,1 «Cronología - Mujeres en vanguardia. La Residencia de Señoritas en su centenario (1915-1936)» (en es). [Consulta: 9 gener 2018].