Carme Serrallonga i Calafell

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarme Serrallonga i Calafell Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Dades biogràfiques
Naixement 3 d'abril de 1909
Barcelona
Mort 30 de novembre de 1997(1997-11-30) (als 88 anys)
Barcelona
Residència Barcelona
Alma mater Universitat de Barcelona
Activitat professional
Ocupació Pedagoga, traductora
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Carme Serrallonga i Calafell (Barcelona, 3 d'abril de 1909 - 30 de novembre de 1997) fou una pedagoga i traductora catalana.

Biografia[modifica]

Estudia a l'Escola Francesa fins als catorze anys, quan comença el batxillerat. El 1931 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on aprengué llatí, grec, hebreu i àrab. Tot just acabada la carrera, el Dr.Josep Estalella l'engresca a participar en la fundació de l'Institut Escola (1932), centre creat a imatge del Instituto Escuela de la Institución Libre Enseñanza, referent educatiu per la seva qualitat formativa.

Al cap de poc, però, atreta per la investigació, deixa l'escola durant una temporada per anar a Madrid a fer el doctorat. A Madrid, viu a la Residencia de Señoritas (branca femenina de la mítica Residencia de Estudiantes) i assisteix a les classes de Sánchez Albornoz, Menéndez Pidal o Américo Castro, i a les conferències magistrals de Pedro Salinas i Jorge Guillén, entre d'altres

El març del 1939, quan les tropes franquistes entraren a Barcelona, fundà l'escola Isabel de Villena amb altres professors i pares d'alumnes del desaparegut Institut-Escola. L'escola continua la tasca pedagògica iniciada durant la Segona República Espanyola i durant la postguerra és considerada pionera de la coeducació, de l'ensenyament en català malgrat la persecució de les autoritats franquistes, el desenvolupament de la creativitat dels alumnes a través de la música, el teatre i les arts plàstiques i la no inculcació ideològica ni religiosa. L'any 1958 funda també Estudis Eixemenis, la branca per a nens, tot i que el nom només era un formalisme i nois i noies estudiaven junts. Fou en aquesta etapa quan s’hi va incorporar Ricard Albert i Llauró, que va codirigir la institució amb Serrallonga. Uns anys abans, ell havia estat qui, des de l’Institut d’Estudis Catalans, havia salvat els documents de Francesc Macià de mans dels franquistes, quan aquests van entrar a Barcelona.[1]

L'any 1960 Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany funden l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG), i l'endemà de la seva creació Carme Serrallonga hi és convidada a impartir classes d'ortofonia, que amb el temps tindran alumnes com Josep Maria Flotats, Enric Majó i Joan Pera.

El seu interès pel teatre i l'excel·lent domini que té del llenguatge, l'empenyen a començar a traduir de diverses llengües (alemany, anglès, francès i italià). Gira al català una vintena d'obres de teatre universal d'autors de renom com Jean Genet, Bertolt Brecht o Friedrich Dürrenmatt. I tot seguit s'anima a traduir novel·les de Goethe, Alfred Döblin, Heinrich Böll, E.M. Forster o Pirandello, entre d'altres, i llibres per a joves i infants, entre els quals cal destacar Jim Botó i Lluc el maquinista, de Michael Ende.

El seu esperit vitalista i ple de curiositat l'empeny a aprendre rus pocs anys abans de morir, el 1997: volia llegir Txèkhov en la seva llengua originària i traduir, per plaer, un llibre de poesies d'Anna Akhmàtova.

La seva tasca científica i humana, com a pedagoga i com a traductora, li ha estat reconeguda àmpliament i l'ha fet mereixedora de la Creu de Sant Jordi (1989) de la Generalitat de Catalunya, el Premi Ciutat de Barcelona de traducció (1993) per la versió catalana de la novel·la A la glorieta, de Jane Bowles i el Premi Nacional de les Arts Escèniques (1993).

En el seu honor, es va constituir la Fundació Carme Serrallonga, que és titular de l'Escola Isabel de Villena. També la Universitat de Barcelona i la Direcció General de Política Lingüística van instituir el 1994 el Premi Carme Serrallonga amb què anualment es reconeix del foment de la llengua catalana. L'any 2016 es presenta l'exposició Parlaré a classe. Isabel de Villena, una experiència pedagògica singular sobre l'obra de Serrallonga i l'escola Isabel de Villena [2]

Traduccions[modifica]

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. «‘Parlaré a classe’, una exposició sobre la tasca pedagògica de Carme Serrallonga a la postguerra». VilaWeb.cat. [Consulta: 11 octubre 2016].
  2. «Parlaré a classe». Palau Robert. [Consulta: 11 octubre 2016].
  3. «Programa Identitats. Carme Serrallonga» (en català). TV3, 24-10-1984. [Consulta: 11 octubre 2016].