Miquel Arimany i Coma

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaMiquel Arimany i Coma Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Dades biogràfiques
Naixement 10 de setembre de 1920
Barcelona
Mort 30 de juny de 1996(1996-06-30) (als 75 anys)
Barcelona
Sepultura Cementiri de Collserola[1]
Es coneix per Fundador d'Editorial Arimany
Activitat professional
Ocupació Escriptor i editor
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Miquel Arimany i Coma (Barcelona, 10 de setembre de 1920 - 30 de juny de 1996)[2] fou un escriptor i editor català.

Biografia[modifica]

Estudià peritatge mercantil i fundà l'Editorial Arimany, on va publicar la major part de la seva obra i el seu Diccionari català general (1965-1968), així com nombroses obres per a l'aprenentatge del català. Fou membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català i col·laborà als diaris El Punt, La Vanguardia, El Correo Catalán, Avui i a Ràdio 4. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Obres[modifica]

Novel·la i narració[modifica]

  • Eduard (1955)
  • Una taca de sol (1968)
  • La cabra i altres narracions (1984)
  • Memòries de mi i de molts altres (1993)

Poesia[modifica]

  • D'aire i de foc (1959)
  • Cançons per a no cantar (1978)
  • Petit poema de Catalunya (1978)
  • Paisatges de Catalunya (1979)
  • De foc i d'aire (1980)
  • Versions de poesia (1986) amb poemes traduïts d'Oscar Wilde, Paul Valéry i T. S. Eliot.

Teatre[modifica]

  • El comte Arnau (1968)

Assaig[modifica]

  • Maragall 1860, 1911, 1961 (1964)
  • Per un nou concepte de la Renaixença (1965)
  • I els catalans també (1965, premi J. Yxart)
  • Símbol vivent, biografia de Rafael Tasis (1967)
  • L'avantguardisme en la poesia catalana actual (1972)
  • Aspectes de nova observació en l'obra poètica de Jacint Verdaguer (1986)

Referències[modifica]

  1. [1]
  2. «Miquel Arimany i Coma». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica]