Jaume Aymà i Mayol
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 gener 1911  Barcelona |
| Mort | 15 maig 1989 (78 anys) Sant Cugat del Vallès |
| Es coneix per | Fundador d'editorial Aymà |
| Activitat | |
| Ocupació | Editor |
| Família | |
| Cònjuge | M. Assumpta Aubeyzon i Farran |
| Pares | Jaume Aymà i Ayala, Roser Mayol i Roig |
| Premis | |
| |
Jaume Aymà i Mayol (Barcelona, 10 de gener de 1911 - Sant Cugat del Vallès, 15 de maig de 1989) fou un editor i publicista català.
El 1925, amb 14 anys, col·laborava a L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia, Diari de Mataró i La Publicitat, i des del 1927 treballava a una empresa de teixits. Durant la Segona República Espanyola fou professor de català a l'Extensió d'Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat de Catalunya i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Barcelona. També fou membre de la junta directiva del Col·legi Oficial de Professors de Català i col·laborà a La Publicitat, Meridià i Revista de Catalunya.[1][2]
Després de la guerra civil espanyola fou depurat i es quedà sense feina. El 1944 va fundar amb el seu pare, Jaume Aymà i Ayala, l'editorial Aymà, amb la qual va publicar obres en català de Joan Oliver i Xavier Benguerel i va promoure el Premi Joanot Martorell. Des del 1967 dirigí les Edicions Andorra, on publicà obres d'autors exiliats. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Referències
[modifica]- ↑ «Jaume Aymà i Mayol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Jaume Aymà i Mayol, editor». Arxivat de l'original el 2015-04-02. [Consulta: 1r març 2015].
.svg)