Cèsar Pi-Sunyer i Bayo

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaCèsar Pi-Sunyer i Bayo Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg
Nom original Cèsar Pi-Sunyer i Bayo
Dades biogràfiques
Naixement 24 d'agost de 1905
Roses
Mort 11 de novembre de 1997(1997-11-11) (als 92 anys)
ciutat de Mèxic
Alma mater Universitat de Barcelona
Universidad Central
Universitat Humboldt de Berlín
Activitat professional
Ocupació Bioquímic
Ocupador Universitat Autònoma de Barcelona
Altres dades
Membre de
Germans
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Cèsar Pi-Sunyer i Bayo (Roses, Alt Empordà, 24 d'agost de 1905 - Mèxic 1997) és un bioquímic català nacionalitzat mexicà, mort en l'exili.[1]

Biografia[modifica]

Fill d'August Pi i Sunyer i germà de Pere Pi-Sunyer i Bayo i Jaume Pi-Sunyer i Bayo.[2] Es va llicenciar en farmàcia a la Universitat de Barcelona el 1927, i es va doctorar el 1931 a la Universitat de Madrid, amb la tesi Estudios sobre el metabolismo intermediario animal y vegetal de los hidratos de carbono.[1] Després, pensionat per la Junta d'Ampliació d'Estudis, va viatjar a Alemanya, on va realitzar estudis de postgrau en els Instituts de Farmàcia, Bioquímica, Patologia i Biologia de la Universitat de Berlín durant dues anys.[3]

Al seu retorn va començar com a assistent en el laboratori de bioquímica de l'Institut de Fisiologia de Barcelona, on va romandre durant tota la Segona República (1931-1939) i va arribar a ser cap de laboratori; a més de professor de bioquímica en la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari de la Societat Catalana de Biologia des de 1933. Durant aquests anys va participar en diferents congressos a Madrid, Barcelona, i en 1935 va romandre un temps en Budapest per conèixer els avanços realitzats sobre el procés d'obtenció de la insulina injectable. Durant la Guerra Civil va seguir treballant, també com a cap de laboratori de l'Hospital Militar de Barcelona

En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mèxic, on n'adquirí la nacionalitat el 1941.[3] Allí compaginà les activitats professionals com a director de Laboratorios Químicos SA amb la presidència de l'Institut Català de Cultura (1975-1978) i de l'Orfeó Català de Mèxic (1971-1974), i col·laborà en les revistes catalanes Quaderns de l'Exili, Nova Revista, Pont Blau i Xaloc de Mèxic, i Vida Nova de Montpeller.[2] Va ser membre de la American Chemical Society i en 1981, superada la dictadura, va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. El 1984 va rebre la Creu de Sant Jordi

Obres[modifica]

  • Metabolismo intermediario de los hidratos de carbono (1932)[2]
  • El complex vitamínic B (1933)[2]
  • Curs de bioquímica i fisiologia de la contracció muscular (1934),[2]
  • Descarboxilació biològica de la histidina a histamina (1954),[2]
  • La bioquímica dels hidrats de carboni (1966) i[2]
  • La presència dels catalans a Mèxic (1984).[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Dr. César Pi-Sunyer Bayo. Curriculum Vitae. Mexico, D.F. 1984» (en catalán). Instituto de Estudios Catalanes, 1984.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Cèsar Pi-Sunyer i Bayo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 Diccionari dels catalans d'Amèrica. vol.3: Ll-Ro. Comissió Amèrica i Catalunya 1992, 1992, p. 296. ISBN 8472569950.