Pere Pi-Sunyer i Bayo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaPere Pi-Sunyer i Bayo Creu de Sant Jordi 1984
Pere Pi-Sunyer i Bayo.png
Retrat de Pere Pi-sunyer i Bayo
 Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
5 de desembre de 1977 – 8 de maig de 1980
← -
President Josep Tarradellas i Joan
 Diputat al Parlament de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 d'abril de 1980 – 16 de juny de 1988
← -
- →
President Jordi Pujol i Soley
 Senador designat pel Parlament de Catalunya
Escudo del Senado de España.svg
5 de juny de 1980/29 de novembre de 1982 – 27 de juny de 1984/25 de juliol de 1988
Dades biogràfiques
Naixement 25 de juliol de 1918
Barcelona, Barcelonès
Mort 6 de maig de 2001(2001-05-06) (als 82 anys)
Barcelona, Barcelonès
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Activitat professional
Ocupació polític i economista
Altres dades personals
Partit polític Esquerra Democràtica de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Pere Pi-Sunyer i Bayo (Barcelona, 25 de juliol de 1918 - Barcelona, 6 de maig de 2001) fou un economista i polític català, fill d'August Pi i Sunyer, germà de Cèsar Pi-Sunyer i Bayo i nebot de Carles Pi i Sunyer.[1]

El 1939 s'exilià amb la seva família a Veneçuela. El 1944 es graduà en economia a la Universitat Cornell (EUA), i féu estudis de postgrau a la New School for Social Research de Nova York fins al 1946. Es casà amb Maria Teresa Peyrí Macià, néta de Francesc Macià.

Activitat empresarial[modifica | modifica el codi]

Treballà a l'Editorial MacMillan de Nova York fins al 1949 quan tornà a Veneçuela el 1948, on fou professor adjunt en la Facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Central de Veneçuela (1948-1963), economista del Banc Central de Veneçuela, assessor de la Creole Petroleum Company i membre del Consell Nacional d'Economia de Veneçuela el 1958. Alhora, fou un dels dirigents de la comunitat catalana com a president del Centre Català de Caracas i de Solidaritat Catalana, entitat creada pels grups polítics catalans a l'exili per a cobrir el buit del Consell Nacional de Catalunya. El 1963 marxà a Nova York, on dirigí els estudis econòmics iberoamericans a la companyia Standard Oil. El 1967 s'establí a Madrid, on fou director del Departament Industrial del Banco Urquijo, càrrec que des del 1969 ocupà a Barcelona.

Activitat política[modifica | modifica el codi]

Interessat per la política, formà part de la reunió constituent de l'Assemblea de Catalunya el 1971 com a membre d'Esquerra Democràtica de Catalunya, partit que més tard s'integraria dins Convergència Democràtica de Catalunya. El 1977 fou nomenat Conseller d'Ensenyament i Cultura de la Generalitat Provisional presidida per Josep Tarradellas, i el 1978 va signar el decret que permetia l'ensenyament oficial i generalitzat del català a l'escola.[1]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 fou escollit diputat per la província de Barcelona. Jordi Pujol li va oferir de seguir en el càrrec, però la va refusar. Fou designat senador per la Generalitat de Catalunya del 1980 al 1988. Ha estat assessor del Centre de Relacions Autonòmiques de la Generalitat de Catalunya i vcoal de l'Ateneu Barcelonès (1985-1989). El 1989 fou nomenat president del Comitè Executiu de la Comissió Amèrica i Catalunya 1992 i el 1990 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Del Vell i del Nou Món (1992)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Pere Pi-Sunyer i Bayo». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Càrrecs públics
Precedit per:
Restabliment de la Generalitat
Conseller d'Ensenyament i Cultura
Senyal de la Generalitat de Catalunya

19771980
Succeït per:
Joan Guitart i Agell, conseller d'Educació
Max Cahner i Garcia, conseller de Cultura