Joan Manuel del Pozo i Àlvarez

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaHonorable
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez
Joan Manuel del Pozo, profesor de Filosofía en la Universitat de Girona y exconseller d'Educació con el tripartit (cropped).jpg
Nom original (es) Joan Manuel del Pozo
Biografia
Naixement 13 de novembre de 1948 (1948-11-13) (70 anys)
La Roda de Andalucía, Sevilla
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya
11 de maig de 2006 – 29 de novembre de 2006
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de novembre de 1982 – 9 de gener de 1996
← -
- →
Circumscripció Girona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya
10 de novembre de 2006 – 25 de gener de 2008
← -
Circumscripció Girona
Dades personals
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Professor de filosofia
Ocupador Universitat de Girona
Universitat Oberta de Catalunya
Partit Partit dels Socialistes de Catalunya
Família
Cònjuge Núria Terradellas i Picas
Modifica les dades a Wikidata

Joan Manuel del Pozo i Àlvarez (La Roda de Andalucía, Andalusia, 13 de novembre de 1948) professor de filosofia i polític català. Ha viscut, des de molt petit, a Ribes de Freser i Ripoll, i posteriorment a Figueres i a Girona. Va estudiar a Ripoll, Vic, Comillas i Barcelona.

Activitat acadèmica[modifica]

És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor de Filosofia Antiga, Filosofia Política i Ètica de la Comunicació a la Universitat de Girona (des de 1987).[1] Havia estat professor d’Institut a Ripoll (1973-77) i catedràtic a Figueres (1977-82). Tutor d’Humanitats a la UOC (1996-06). Vicerector d’Investigació i Transferència del Coneixement a la Universitat de Girona (2000-02). Membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Filosofia (2002-2007). És col·laborador i ha estat director de l'Observatori d'Ètica Aplicada a l'Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària del Campus Arnau d'Escala (des de 2004). Síndic de la Universitat de Girona (des de 2014).[cal citació]

En filosofia antiga ha traduït per a la Fundació Bernat Metge les obres de Ciceró De natura deorum (1988: vol. I, i 2003: vol. II), De re publica (2006) i Paradoxa Stoicorum (2013) i ha publicat la monografia Cicerón: conocimiento y política, Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1993 i diversos articles sobre el mateix autor. Algunes de les publicacions en filosofia social i política són: "Libertades en equilibrio en una sociedad democrática", Sistema, núm. 103, juliol 1991, pàgs. 67-88, la col·laboració en el llibre Etica laica y sociedad pluralista, Madrid, Ed. Popular, 1993, “Valors en canvi per a una societat nova”, FRC-Fundació Rafael Campalans, n.1, oct. 2000, pàgs. 72-83, el llibre conjunt amb Aliou Diao, El blanc i el negre: un diàleg a fons sobre immigració, drets i ciutadania, editat per GRAMC-Girona, 2003, "Política i valors" a FRC-Revista de Debat Polític, núm 15, Primavera 2008, pàgs. 24-29 o la Introducció, traducció directa del llatí al català i notes de la Utopia de Thomas More, Girona, Ed. Accent, 2009. És autor de l'assaig Educacionari. Una invitació a pensar i sentir l'educació a través de seixanta conceptes, Ed. 62, 2014.[cal citació]

La part més significativa de les seves conferències versa sobre educació, ciutats educadores, ètica i valors, universitat i recerca, oratòria o filosofia antiga i filosofia política. Algunes de les publicacions i de les conferències que han estat redactades prèviament o transcrites a partir de gravacions, es poden trobar reproduïdes a la seva pàgina web.[cal citació]

Activitat política[modifica]

A les eleccions generals de 1982 va iniciar l’exercici de responsabilitats polítiques en ser elegit diputat del PSC al Congrés dels Diputats per Girona. Va ser reelegit a les eleccions generals de 1986, 1989 i 1993. Va formar part de la Comissió Constitucional, on portà temes de drets fonamentals i llibertats públiques com objecció de consciència –va ser ponent de la Llei 48/84 d’Objecció de Consciència i la Prestació Social Substitutòria-, llibertat d’expressió, sectes –va ser president de la Comissió d’Estudi de les Sectes a Espanya el 1988-89- i portaveu del Grup Socialista a la Comissió Mixta Congrés-Senat d’Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic, encarregada de debatre, aprovar i seguir el desplegament dels plans de recerca científica derivats de la Llei de la Ciència.[cal citació]

L’any 1995 va ser elegit regidor del PSC a l’Ajuntament de Girona i reelegit en els mandats de 1999 i 2003. Fou primer Tinent d’Alcalde, i exercí responsabilitats en Participació, Educació i Cooperació.[cal citació]

Va participar en el Pacte Nacional per l’Educació, com a coordinador de l’àmbit de Coresponsabilitat dels Ajuntaments amb l’Educació (2004-05). Fou membre del Consell Escolar de Catalunya i president de la seva Comissió de Programació (2005-06) El maig de 2006 fou nomenat pel president Pasqual Maragall conseller d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí fins a la formació del nou govern al novembre del mateix any. Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i presidí la seva Comissió de Cooperació (2006-08). Conseller del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2008-12).[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «Biografia de Joan Manuel del Pozo, nou conseller d'Educació i Universitats». VilaWeb, 13-05-2006. [Consulta: 6 abril 2017].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedida per:
Marta Cid i Pañella
Conseller d'Educació
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2006
Succeïda per:
Ernest Maragall i Mira