Joan Manuel del Pozo i Àlvarez

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaHonorable
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez
Joan Manuel del Pozo, profesor de Filosofía en la Universitat de Girona y exconseller d'Educació con el tripartit (cropped).jpg
Nom original (es) Joan Manuel del Pozo
Biografia
Naixement 13 de novembre de 1948 (1948-11-13) (70 anys)
La Roda de Andalucía, Sevilla
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya
11 de maig de 2006 – 29 de novembre de 2006
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
10 de novembre de 1982 – 9 de gener de 1996
← -
- →
Circumscripció Girona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya
10 de novembre de 2006 – 25 de gener de 2008
← -
Circumscripció Girona
Educació Universitat de Barcelona
Activitat
Ocupació Professor de filosofia
Ocupador Universitat de Girona
Universitat Oberta de Catalunya
Partit polític Partit dels Socialistes de Catalunya
Família
Cònjuge Núria Terradellas i Picas
Modifica les dades a Wikidata

Joan Manuel del Pozo i Àlvarez (La Roda de Andalucía, Andalusia, 13 de novembre de 1948) professor de filosofia i polític català. Ha viscut, des de molt petit, a Ribes de Freser i Ripoll, i posteriorment a Figueres i a Girona. Va estudiar a Ripoll, Vic, Comillas i Barcelona.

Activitat acadèmica[modifica]

És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i professor de Filosofia Antiga, Filosofia Política i Ètica de la Comunicació a la Universitat de Girona (des de 1987).[1] Havia estat professor d’Institut a Ripoll (1973-77) i catedràtic a Figueres (1977-82). Tutor d’Humanitats a la UOC (1996-06). Vicerector d’Investigació i Transferència del Coneixement a la Universitat de Girona (2000-02). Membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Filosofia (2002-2007). És col·laborador i ha estat director de l'Observatori d'Ètica Aplicada a l'Acció Social, Psicoeducativa i Sociosanitària del Campus Arnau d'Escala (des de 2004). Síndic de la Universitat de Girona (des de 2014).[cal citació]

En filosofia antiga ha traduït per a la Fundació Bernat Metge les obres de Ciceró De natura deorum (1988: vol. I, i 2003: vol. II), De re publica (2006) i Paradoxa Stoicorum (2013) i ha publicat la monografia Cicerón: conocimiento y política, Centro de Estudios Constitucionales, Madrid, 1993 i diversos articles sobre el mateix autor. Algunes de les publicacions en filosofia social i política són: "Libertades en equilibrio en una sociedad democrática", Sistema, núm. 103, juliol 1991, pàgs. 67-88, la col·laboració en el llibre Etica laica y sociedad pluralista, Madrid, Ed. Popular, 1993, “Valors en canvi per a una societat nova”, FRC-Fundació Rafael Campalans, n.1, oct. 2000, pàgs. 72-83, el llibre conjunt amb Aliou Diao, El blanc i el negre: un diàleg a fons sobre immigració, drets i ciutadania, editat per GRAMC-Girona, 2003, "Política i valors" a FRC-Revista de Debat Polític, núm 15, Primavera 2008, pàgs. 24-29 o la Introducció, traducció directa del llatí al català i notes de la Utopia de Thomas More, Girona, Ed. Accent, 2009. És autor de l'assaig Educacionari. Una invitació a pensar i sentir l'educació a través de seixanta conceptes, Ed. 62, 2014.[cal citació]

La part més significativa de les seves conferències versa sobre educació, ciutats educadores, ètica i valors, universitat i recerca, oratòria o filosofia antiga i filosofia política. Algunes de les publicacions i de les conferències que han estat redactades prèviament o transcrites a partir de gravacions, es poden trobar reproduïdes a la seva pàgina web.[cal citació]

Activitat política[modifica]

A les eleccions generals de 1982 va iniciar l’exercici de responsabilitats polítiques en ser elegit diputat del PSC al Congrés dels Diputats per Girona. Va ser reelegit a les eleccions generals de 1986, 1989 i 1993. Va formar part de la Comissió Constitucional, on portà temes de drets fonamentals i llibertats públiques com objecció de consciència –va ser ponent de la Llei 48/84 d’Objecció de Consciència i la Prestació Social Substitutòria-, llibertat d’expressió, sectes –va ser president de la Comissió d’Estudi de les Sectes a Espanya el 1988-89- i portaveu del Grup Socialista a la Comissió Mixta Congrés-Senat d’Investigació Científica i Desenvolupament Tecnològic, encarregada de debatre, aprovar i seguir el desplegament dels plans de recerca científica derivats de la Llei de la Ciència.[cal citació]

L’any 1995 va ser elegit regidor del PSC a l’Ajuntament de Girona i reelegit en els mandats de 1999 i 2003. Fou primer Tinent d’Alcalde, i exercí responsabilitats en Participació, Educació i Cooperació.[cal citació]

Va participar en el Pacte Nacional per l’Educació, com a coordinador de l’àmbit de Coresponsabilitat dels Ajuntaments amb l’Educació (2004-05). Fou membre del Consell Escolar de Catalunya i president de la seva Comissió de Programació (2005-06) El maig de 2006 fou nomenat pel president Pasqual Maragall conseller d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, càrrec que exercí fins a la formació del nou govern a finals de novembre del mateix any. Fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i presidí la seva Comissió de Cooperació (2006-08). Conseller del Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (2008-12).[cal citació]

Referències[modifica]

  1. «Biografia de Joan Manuel del Pozo, nou conseller d'Educació i Universitats». VilaWeb, 13-05-2006. [Consulta: 6 abril 2017].

Enllaços externs[modifica]


Càrrecs públics
Precedida per:
Marta Cid i Pañella
Conseller d'Educació
Senyal de la Generalitat de Catalunya

2006
Succeïda per:
Ernest Maragall i Mira