Manuel Milián Mestre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manuel Milián Mestre
Diputat al Congrés dels Diputats
per la província de Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg
13 de novembre de 1989 – 18 de gener de 2000[1]
Dades biogràfiques
Naixement 14 de juliol de 1943 (1943-07-14) (72 anys)
Forcall, Ports
Ocupació Periodista
Partit polític Partit Popular

Manuel Milián Mestre (Forcall, Ports, 1943)[2] és un polític i periodista valencià que ha desenvolupat la major part de la seua vida a Catalunya. Membre d'una família de comerciants ramaders, el 1951 es traslladà al Perelló.[cal citació] Es llicencià en geografia i història per la Universitat de Barcelona el 1965.[3] Es dedicà aleshores al periodisme, col·laborant inicialment a Ràdio Morella el 1963-1965 i després a El Noticiero Universal (1966-1970), Tele/eXpres (1970-1973), Diari de Barcelona (1975-1980) i fou membre fundador i directiu d'El País (1974-1977). També ha col·laborat a Las Provincias i La Vanguardia.

Políticament, ja el 1970 havia col·laborat amb Manuel Fraga Iribarne quan era ministre.[4] El 1974 fundà el Club Àgora i el 1976 Reforma Democràtica de Catalunya. El 1980 fou un dels fundadors de Solidaritat Catalana, que es presentà sense èxit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980. Del 1983 al 1989 fou director d'estratègia i comunicacions de Foment del Treball Nacional. A les eleccions generals espanyoles de 1989 fou escollit diputat pel Partit Popular, cosa que repetí a les eleccions generals espanyoles de 1993 i eleccions generals espanyoles de 1996. També fou membre de l'executiva del Partit Popular del 1989 al 2000.

Va trencar amb el PP l'any 2000 a causa de la seva deriva anticatalanista.[5][6] Ha compost un llibret d'òpera, El Misteri dels Temps, amb Carles Santos. Col·labora en premsa, televisió i ràdio, com els programes L'oracle de Catalunya Ràdio, Els matins de TV3 i 8 al dia de 8tv.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Manuel Fraga Iribarne, retrato en tres tiempos (1975)
  • Homenaje a José Mª Hernández Pardos (1970)
  • Una historia empresarial de Catalunya (Fomento del Trabajo Nacional, 1771-1980) (2001)
  • Nihil Obstat (2008)

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]