Jorge Trías Sagnier

De Viquipèdia
Infotaula de personaJorge Trías Sagnier
Biografia
Naixement13 juliol 1948 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 2022 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (COVID-19 Modifica el valor a Wikidata)
Escudo de España (mazonado).svg Diputat al Congrés dels Diputats
13 març 1996 – 5 abril 2000

Circumscripció electoral: Barcelona

Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Esade Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat i polític
PartitPartit Popular
Membre de
Família
PareCarles Trias Bertran Modifica el valor a Wikidata
GermansEugeni Trias Sagnier i Carlos Trías Sagnier Modifica el valor a Wikidata

Jorge Trías Sagnier (Barcelona, 13 de juliol de 1948 - Barcelona, 13 d'abril de 2022)[1] va ser un advocat i polític català, fill de Carlos Trías Bertran i germà de Carlos Trías Sagnier i Eugenio Trías Sagnier. Va ser diputat al Congrés dels Diputats a la VI legislatura.

Biografia[modifica]

Va estudiar en el col·legi dels jesuïtes de Barcelona i es va llicenciar en dret a la Universitat de Barcelona el 1970. Així mateix, es va diplomar en Tècniques de gestió empresarial (TEGE) aquell mateix any a ESADE. Va fer el servei militar obligatori en el cos d'Intendència de Melilla durant 15 mesos.

Tot i que va pertànyer a l'alta burgesia catalana, va viure a Madrid des de 1977 fins a la seva mort. Va ser secretari general de la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català. Entre 1977 i 1978 va ser assessor del Ministre de Justícia i va col·laborar amb els directors generals d'Institucions Penitenciàries a la reforma de les presons, primer amb Jesús Haddad, que va ser assassinat pel GRAPO, i després amb Carlos García Valdés, catedràtic de Dret penal.

Com a advocat va portar casos de gran transcendència. Va aconseguir que es condemnés a l'exgeneral de les SS Léon Degrelle després d'un llarg procés que va tenir la seva recompensa en el Tribunal Constitucional d'Espanya, que va atorgar l'empara a Violeta Friedman. També va portar la defensa del jutge Javier Gómez de Liaño.

Militant del Partit Popular (PP), va ser diputat a les Corts a les eleccions generals espanyoles de 1996[2] i també col·laborador de la Fundació FAES, presidida per José María Aznar.

Al maig de 2006, Jorge Trías i Ignacio Sánchez Cámara, articulistes del diari ABC, van deixar de col·laborar-hi per discrepàncies amb la seva línia editorial i van passar a La Gaceta de los Negocios. Trías va declarar a El Confidencial que va presentar la seva renúncia al consell d'administració d'ABC després de ser-li comunicat que seria suprimida la seva columna setmanal, El camino del Obispo. Segons sembla, la notícia el va agafar per sorpresa, que era membre del consell de Prensa Española i de Vocento. Li van donar un motiu: criticava excessivament la revista El Semanal, distribuïda els dissabtes per ABC.

El 21 de gener de 2013 va publicar al diari El País un article emmarcat en el cas Bárcenas (una ramificació de la trama Gürtel) on admetia que es pagaven sobresous de fins a 10.000 euros a dirigents del PP.[3]

Obres[modifica]

Articles

Referències[modifica]

  1. Bedoya, Juan G. «Muere Jorge Trías Sagnier, el político acorralado por denunciar la corrupción del PP» (en castellà). El País, 13-04-2022. [Consulta: 13 abril 2022].
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. «¿Sombras o certezas?» (en castellà). El País, 21 gener del 2013, pàg. 10 [Consulta: 5 febrer del 2013].