Jorge Trías Sagnier

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJorge Trías Sagnier
Biografia
Naixement 13 de juliol de 1948 (1948-07-13) (71 anys)
Barcelona, el Barcelonès
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
20 de març de 1996 – 18 de gener de 2000
← -
- →
Activitat
Ocupació Advocat i polític
Partit Partit Popular
Família
Pare Carles Trias Bertran
Germans Eugenio Trías Sagnier i Carlos Trías Sagnier
Modifica les dades a Wikidata

}}

Jorge Trías Sagnier (Barcelona, 13 de juliol de 1948) és un advocat i polític català, fill de Carlos Trías Beltran i germà de Carlos Trías Sagnier i Eugenio Trías Sagnier. Ha estat diputat al Congrés dels Diputats en la VI Legislatura

Biografia[modifica]

Va estudiar en el col·legi dels jesuïtes de Barcelona i es va llicenciar en dret a la universitat de Barcelona en 1970. Així mateix es va diplomar en "Tècniques de Gestió Empresarial" (TEGE) aquest mateix any en ESADE. Va fer el servei militar en el cos d'Intendència de Melilla durant 15 mesos.

Tot i que pertany a l'alta burgesia catalana, viu a Madrid des de 1977. Va ser Secretari General de la Lliga de Catalunya-Partit Liberal Català. Entre 1977 i 1978 va ser assessor del Ministre de Justícia i va col·laborar amb els directors generals d'Institucions Penitenciàries a la reforma de les presons, primer amb Jesús Haddad, que va ser assassinat pel GRAPO, i després amb Carlos García Valdés, catedràtic de Dret Penal.

Com a advocat ha portat casos de gran transcendència. Va aconseguir que es condemnés a l'ex general de les SS Léon Degrelle després d'un llarg procés que va tenir el seu recompensa en el Tribunal Constitucional d'Espanya, que va atorgar l'empara a Violeta Friedman. També va portar la defensa del jutge Javier Gómez de Liaño.

Militant del Partit Popular (PP), fou diputat a les Corts a les eleccions generals espanyoles de 1996,[1] és col·laborador de la Fundació FAES, presidida per José María Aznar.

Al maig de 2006, Jorge Trías i Ignacio Sánchez Cámara, articulistes del diari ABC, deixen de col·laborar-hi per discrepàncies amb la seva línia editorial (passen a La Gaceta de los Negocios). Trías va declarar a El Confidencial que va presentar la seva renúncia al consell d'administració d'ABC després de ser-li comunicat que era suprimida la seva columna setmanal, El camino del Obispo. Segons sembla, la notícia va agafar per sorpresa Trías, que era membre del consell de Prensa Española i de Vocento. Li van donar un motiu: criticava excessivament la revista El Semanal, distribuïda els dissabtes per ABC.

El 21 de gener del 2013 va publicar al diari El País un article emmarcat en el "cas Bárcenas" (una ramificació de la trama Gürtel) on admetia que es pagaven sobresous de fins a 10.000 euros a dirigents del PP.[2]

Obres[modifica]

Articles 

Referències[modifica]

  1. Fitxa del Congrés dels Diputats
  2. «¿Sombras o certezas?» (en castellà). El País, 21 gener del 2013, pàg. 10 [Consulta: 5 febrer del 2013].