Jorge Fernández Díaz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJorge Fernández Díaz
2 Jorge Fernández Diaz cropped.jpg
 Ministre de l'Interior d'Espanya
Escudo de España (mazonado).svg
22 de desembre de 2011 – 4 de novembre de 2016
President Mariano Rajoy
 Vicepresident Tercer del Congrés dels Diputats d'Espanya
Escudo de España (mazonado).svg
1 d'abril de 2008 – 13 de desembre de 2011
 Diputat a Corts Generals d'Espanya
per la província de Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg
En el càrrec des de 13 de novembre de 1989
 Diputat a Parlament de Catalunya
per la província de Barcelona
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
10 de maig de 1984 – 16 de juny de 1988
← -
- →
 Senador designat pel Parlament de Catalunya
Escudo del Senado de España.svg
26 de juny de 1986 – 2 de setembre de 1989
Dades biogràfiques
Naixement 6 d'abril de 1950 (1950-04-06) (67 anys)
Valladolid
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació Inspector de Treball i Seguretat Social
Llengua castellà i català
Altres dades personals
Partit polític Partit Popular de Catalunya
Germans
Premis i reconeixements

Facebook: JorgeFernandezDiaz.PP Twitter: JorgeFdezDiaz
Modifica dades a Wikidata

Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 6 d'abril del 1950) és un polític català. Professionalment, és enginyer industrial i inspector de treball, encara que es dedica a la política des dels 28 anys, havent militat en diversos partits de dreta i centredreta durant la Transició (UCD, CDS, el 1983 Alianza Popular, refundada el 1989 com a Partit Popular) i membre supernumerari de l'Opus Dei.[1] Des del 22 de desembre del 2011 fins el 4 de novembre del 2016 va ser Ministre de l'Interior d'Espanya.

És fill d'un militar falangista[2] i germà del també polític Alberto Fernández Díaz, actualment regidor i president del grup municipal del Partit Popular Català a l'Ajuntament de Barcelona.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Fill d'Eduardo Fernández Ortega, tinent coronel de cavalleria i subinspector en cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona quan era governador civil Felipe Acedo Colunga.[3] Establert a Barcelona des de 1953, estudià enginyeria industrial (especialitzat en organització industrial) i ha estat inspector de treball i seguretat social i enginyer de l'Institut nacional de seguretat i higiene al treball.

Fou nomenat subdelegat i Delegat Provincial de Treball a Barcelona, Governador Civil d'Astúries (1980-1981) i de Barcelona (1981-1982) i president provincial d'Aliança Popular a Barcelona des de 1983, posteriorment Partit Popular de Catalunya, que presidí entre 1989 i 1991.[1]

Fou escollit diputat per la província de Barcelona a les eleccions generals espanyoles de 1989, 1993, 1996, 2000, 2004 i 2008, diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 1984, regidor de l'ajuntament de Barcelona (1983) i senador designat per la Comunitat Autònoma el 1986.

Durant el govern de José María Aznar ocupà diversos càrrecs públics: Secretari d'estat per a les Administracions Territorials (14 de maig de 1996 - 22 de gener de 1999), Secretari d'Estat d'Educació, Universitats, Investigació i Desenvolupament (22 de gener de 1999 - 5 de maig de 2000) i Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts (5 de maig de 2000 - 19 d'abril de 2004). Des del 22 de desembre del 2011 fins el 4 de novembre del 2016 va ser, durant el govern de Mariano Rajoy Brey, Ministre de l'interior de l'Estat Espanyol.[1] Va deixar el seu càrrec forçat pel Congrés dels Diputats que el van reprobar, sent aquesta la primera reprobació de la democràcia.[4]

El cas "antifrau"[modifica | modifica el codi]

El 21 de juny de 2016, en plena campanya electoral espanyola, el diari Público va fer pública una conversa entre Fernández Díaz i el director de l'Oficina Antifrau de Catalunya, que es va dur a terme l'octubre del 2014, en la qual presumptament conspirava per fabricar escàndols contra ERC i CDC[5] en el conegut com Operació Catalunya.[6]

Honors[modifica | modifica el codi]

Cavaller Gran Creu Cavaller Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica
Legion Honneur Commandeur ribbon.svg Comandant de la Legió d'Honor[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Pardo de Vera, Ana. «El círculo piadoso de Fernández Díaz» (en castellà). publico.es, 02-02-2014. [Consulta: 25 abril 2014].
  2. http://laccent.cat/fernandez-diaz-el-fill-del-repressor/
  3. Fernández Díaz, el hijo del represor, al web de Súmate, gener de 2014
  4. Ortega Dolz, Patricia; Garea, Fernando «El Congreso reprueba a Fernández Díaz con los votos de todos salvo del PP» (en es). EL PAÍS, 18-10-2016.
  5. Bayo, Carlos Enrique; López, Patrícia «Fernández Díaz conspiró con el jefe de la Oficina Antifraude catalana para fabricar escándalos contra ERC y CDC» (en castellà). Público, 21-06-2016 [Consulta: 22 juny 2016].
  6. «Qui és qui en l’operació Catalunya». Rac1, 21-06-2017. [Consulta: 22 juny 2017].
  7. Manuel Valls condecora Fernández Díaz amb la Legió d'Honor francesa

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jorge Fernández Díaz Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
Josep Coderch i Planas
Governador Civil de Barcelona
Escut de l'estat espanyol

19811982
Succeït per:
Ferran Cardenal i de Alemany
Precedit per:
José Francisco Peña Díez
Secretari d'Estat per a les Administracions territorials d'Espanya
Escut de l'estat espanyol

1996 - 1999
Succeït per:
Francesc Camps
Precedit per:
Manuel Jesús González
Secretari d'Estat d'Educació, Universitats, Investigació i Desenvolupament d'Espanya
Escut de l'estat espanyol

1999 - 2000
Succeït per:
Julio Iglesias de Ussel
Precedit per:
José María Michavila
Secretari d'Estat de Relacions amb les Corts d'Espanya
Escut de l'estat espanyol

2000 - 2004
Succeït per:
Francisco Caamaño
Precedit per:
José Joaquín Martínez Sieso
Vicepresident Tercer del Congrés dels Diputats d'Espanya
Escut de l'estat espanyol

2008 - 2011
Succeït per:
Dolors Montserrat i Montserrat
Precedit per:
Antonio Camacho Vizcaíno
Ministre de l'Interior d'Espanya
Escut de l'estat espanyol

des del 2011
Succeït per:
en el càrrec
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Nou càrrec
President del Partit Popular de Catalunya
19891991
Succeït per:
Aleix Vidal-Quadras Roca
Precedit per:
Gabriel Cisneros
Secretari General del Grup Parlamentari Popular al Congrés dels Diputats d'Espanya
2004 - 2008
Succeït per:
José Luis Ayllón