Teresa Gomis de Barbarà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTeresa Gomis de Barbarà
Biografia
Naixement20 març 1949 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Escudo de España (mazonado).svg Diputada al Congrés dels Diputats d'Espanya
6 juliol 2015 – 27 octubre 2015
← Jordi Jané i Guasch
Circumscripció electoral: Tarragona

Escut heràldic de Reus.svg Regidora de l'Ajuntament de Reus
Escut heràldic de Reus.svg Primera tinent d'alcalde Reus
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolítica i professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Barcelona
Universitat Rovira i Virgili Modifica el valor a Wikidata
PartitConvergència Democràtica de Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Facebook: teresa.debarbara Modifica el valor a Wikidata

Teresa Gomis de Barbarà (Reus, 20 de març de 1949) és una política catalana, regidora municipal i diputada al Congrés dels Diputats en la X legislatura.[1]

És llicenciada en Ciències Exactes per la Universitat de Barcelona, ha estat professora de matemàtiques a l'Institut Joan Guinjoan de Riudoms i a l'Institut Gaudí de Reus, i també professora de matemàtiques a la Universitat de Barcelona i de Bioestadística a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili.[2]

A les eleccions municipals espanyoles de 2003, 2007 i 2011 fou escollida regidora i primera tinenta d'alcalde a l'Ajuntament de Reus pel grup de Convergència i Unió.[3] Va ser detinguda el 28 d'abril del 2015 en el marc del macro-procés cas Innova que investiga el jutjat número 3 de Reus, el qual està sota secret de sumari i ja suma més de mig centenar d'imputats relacionats amb la corrupció en la gestió de la sanitat pública catalana.[4][5][6]

Malgrat estar imputada en el cas Innova, el juliol de 2015 va substituir en el seu escó Jordi Jané i Guasch, elegit diputat per Tarragona a les eleccions generals espanyoles de 2011.[7] Va rebre pressions del seu propi partit perquè no acceptés el càrrec.[8] Va ser vocal de la comissió de Peticions del Congrés dels Diputats.

Referències[modifica]