Josep Antoni Duran i Lleida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHonorable Modifica el valor a Wikidata
Josep Antoni Duran i Lleida

(2015) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 març 1952 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
el Campell (Llitera) Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
1r desembre 2011 – 13 gener 2016

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
27 març 2008 – 13 desembre 2011

Circumscripció electoral: Barcelona

Diputat al Congrés dels Diputats
25 març 2004 – 1r abril 2008

Circumscripció electoral: Barcelona

Conseller de Governació i Relacions Institucionals
29 novembre 1999 – 5 febrer 2001
← Xavier Pomés i AbellaNúria de Gispert i Català →
Diputat al Parlament de Catalunya
5 novembre 1999 – 2 abril 2004
Circumscripció electoral: Barcelona
Diputat al Congrés dels Diputats
13 novembre 1989 – 29 juny 1993

Circumscripció electoral: Lleida

Diputat al Congrés dels Diputats
9 juliol 1986 – 21 novembre 1989

Circumscripció electoral: Lleida

Diputat al Parlament Europeu
1r gener 1986 – 5 juliol 1987
Circumscripció electoral: Espanya
Diputat al Parlament Europeu

1r gener 1986 – 5 juliol 1987

Circumscripció electoral: Espanya
Diputat al Congrés dels Diputats
11 novembre 1982 – 23 abril 1986

Circumscripció electoral: Lleida

Paer de Lleida
1979 – 1980 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Estrasburg
Madrid
Brussel·les
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitUnió Democràtica de Catalunya (–2017) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm2148000 Modifica el valor a Wikidata

Josep Antoni Duran i Lleida (el Campell, la Llitera, 27 de març de 1952) és un advocat i polític català d'origen aragonès,[1] actual col·laborador de la CEOE.[2] Entre febrer de 2019 i novembre de 2022 va formar part del consell d'administració d'Aena.[3][4]

Biografia[modifica]

Duran és llicenciat en dret i diplomat a les comunitats europees pel Ministeri d'Assumptes Exteriors. Ingressà a Unió Democràtica de Catalunya l'any 1974 i fou el primer president de la Unió de Joves el 1977. Començà la carrera política com a paer segon a la Paeria de Lleida, càrrec que deixà l'any següent en ser nomenat director general d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. Va ser elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982 i fou nomenat delegat territorial de la Generalitat a Lleida.[1]

El 1982, 1986 i 1989 fou elegit novament diputat al Congrés dels Diputats.[5] De 1986 a 1987 fou diputat al Parlament Europeu. El 1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, fins al 2001.[6] Fou president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats entre 2004 i 2016. Fou també president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya entre 1982 i 1984, i posteriorment entre 1987 i 2016.

A partir del 2001 va ser secretari general de Convergència i Unió. En 2004 va ser escollir president de la comissió permanent d'afers exteriors del Congrés dels Diputats, càrrec que va repetir en 2008 i 2011. També fou vicepresident de la Internacional Demòcrata Cristiana i és president d'honor de la Cambra de Comerç de Xile a Barcelona.

L'any 2011 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.[7] El novembre del 2012, a desgrat de les posicions defensades per CiU, es posicionà clarament contrari a la independència de Catalunya. El 2 de novembre de 2012, en una entrevista feta per Luis del Olmo a ABC Punto Radio, que no hi havia una "gran majoria de ciutadans a Catalunya" favorables a la independència i alhora que no veia "l'escenari d'una Catalunya sense Espanya" i a més que no s'havia de fer "un referèndum que no fos legal".[8]

El 23 de novembre de 2014 presentà la plataforma de debat Construïm, com a espai polític de centre per buscar resposta a les diferents crisis que pateix el país i atendre els problemes de la societat "més enllà de la independència". Duran manifestà el seu rebuig a viure en el "frontisme dels uns i els altres", acceptant els matisos i construir la societat pensant en les persones que l'integren.[9]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va tancar la llista d'Unió Democràtica de Catalunya a la circumscripció de Barcelona.[10] Unió va treure un 2,53% dels vots i es va quedar sense representació al Parlament fet que va provocar que a la mateixa nit electoral posés el seu càrrec a disposició del partit.

A les eleccions generals espanyoles de 2015, va ser cap de llista per Barcelona per Unió.[11] El seu partit no va obtenir representació al Congrés. El 16 de gener de 2016 va anunciar que deixaria el càrrec de president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica durant el congrés que el partit realitzaria el 16 d'abril del mateix any.[12] Un any després, el partit es va veure forçat a desaparèixer, degut a la manca de presència institucional i al fort deute acumulat, superior als 22 milions d'euros.

El març del 2017 va reaparèixer en públic per a presentar un recull de les seves cartes web, sota el títol de Un pa com unes hòsties (ED Libros).[13] El novembre de 2017 va contribuir a organitzar per a la CEOE fòrums de diàleg on es convidava a ministres i organitzacions empresarials d'altres països de la UE.[2]

Des de 2016 forma part del Bufet Colls, despatx d'advocats des de 1956.[cal citació]

El 18 de novembre de 2022 es va anunciar que deixava la seva activitat al consell d'administració d'AENA, i a les dues comissions a les que pertanyia. Actualment és membre del Consell d'Administració de Bloco Do Once Aeroportos do Brasil, la filial creada per l'empresa al Brasil.[14]

Exmembre del Consell d'Administració de Maprfe Internacional.[cal citació]

Des del 23 de març de 2023 president d'ASEDAS, Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats. https://www.asedas.org/duran-i-lleida-nombrado-presidente-de-asedas/

Activitat docent[modifica]

Entre les seves activitats acadèmiques és professor visitant de la Universitat Miguel de Cervantes de Santiago de Xile.[cal citació]

Activitats sense ànim de lucre[cal citació][modifica]

És fundador i president de l'Acadèmia Europea Leadership, una iniciativa acadèmica que té com a objectiu la formació de joves d'entre 22 i 34 anys orientada a fomentar lideratges en els àmbits social, econòmic i polític. Fins al moment hi ha hagut dues edicions: 2021-2022 i l'actual de 2022-2023.

President de la Cambra Hispano Xilena, de suport a les iniciatives empresarials xilenes i espanyoles per enfortir les relacions econòmiques, financeres, jurídiques, comercials, industrials, turístiques, culturas i esportives entre ambdós apïsos

També és president del Fòrum de Diàleg Espanya-Itàlia, l'última edició es va celebrar a Barcelona els dies 18 i 19 de juny de 2021.

Vicepresident del Consell Econòmic Espanya-Marrroc, organisme destinat a promoure la cooperació econòmica bilateral.

Membre el Consell Assessor del Foro Somos Litera.

Polèmiques[modifica]

Al novembre de 2011 Duran i Lleida va advocar anomenar matrimoni homosexual (que és legal a Espanya) per un nom diferent.[15] El març de 2012, durant un encès debat amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, Duran i Lleida va demanar l'immediat reconeixement de Kosovo per part d'Espanya.[16]

Cas Pallerols[modifica]

Al novembre de 2000, salta el cas Pallerols del presumpte finançament il·legal d'UDC, a través dels fons europeus de formació professional, Duran assegura que "Si això es demostra, dimitiré".[17] Va afirmar que dimitiria si Unió s'hagués finançat il.legalment i la sentència en cap cas va dir això.

El gener de 2013, el cas "Pallerols" es resol amb l'autoinculpació dels acusats, que per eludir l'ingrés a la presó acorden penes de multa i d'entre 7 mesos i any i mig de presó.

El PP, ERC i tota l'oposició catalana reclamen al líder d'Unió que compleixi amb la seva paraula i assumeixi responsabilitats.[18]

El 16 de març de 2013, va declarar el següent: "Hem de ser curosos i veure si volem deixar en mans dels jutges la destinació dels polítics", "Hem d'acordar una proposta entre tots".[19]

Llibres[modifica]

.- Voluntat de servei. (Editorial Timun Mas).

.- L'Estat del Benestar. Amb Ruud Lubbers. (Institut d'Estudis Humanistics Miquel Coll i Alentorn)

.- Catalunya i l'Espanya plurinacional. (Editorial Planeta)

.- La política a diari. (Raval Pórtic)

.- Cartes de navegació. Per un nou rumb (Columna Edicions)

.- Entre una Espanya i una altra. De l'11-M a l'atemptat de Barajas. (Columna Edicions)

  • Un pa com unes hòsties (ED Libros)[13]

- El risc de la veritat . (Edicions Proa)

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Josep Antoni Duran i Lleida». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 «CEOE ficha a Josep Antoni Duran i Lleida». [Consulta: 8 novembre 2017].
  3. Forès, Laia. «Duran i Lleida agafa el pont aeri cap a Aena». Ara, 17-02-2019. [Consulta: 11 abril 2021].
  4. «Duran i Lleida deixa el càrrec de conseller d'Aena». ViaEmpresa.cat, 18-11-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
  5. «Duran i Lleida, Josep Antoni» (castellà) Fitxa biogràfica al web del Congrés dels Diputats
  6. «Josep Antoni Duran i Lleida» Arxivat 2011-12-22 a Wayback Machine., Regió7, 2011,
  7. «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 15 entitats». Sala de premsa del web de la Generalitat de Catalunya, 12-04-2011. Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 12 abril 2011].
  8. Article al diari Ara, el 2 de novembre de 2012
  9. «Duran i Lleida desmenteix que vulgui crear un nou partit polític i diu que s'ha de fugir del "frontisme"». 324.cat, 23-11-2014. [Consulta: 23 novembre 2014].
  10. «Duran i Lleida tancarà la llista d'Unió per Barcelona». 324.cat, 05-08-2015. [Consulta: 5 agost 2015].
  11. «CANDIDATS ELECCIONS A LES CORTS GENERALS». Unió. [Consulta: 16 gener 2016].
  12. «Duran i Lleida anunciarà avui que deixarà el càrrec de president del Comitè de Govern d'Unió». 324, 16-01-2016. [Consulta: 16 gener 2016].
  13. 13,0 13,1 Miró, David «Reaparició triomfal de Duran després de la desaparició d'Unió». Ara.cat, 31-03-2017.
  14. «Duran i Lleida deixa el consell d’administració d’Aena per centrar-se en la filial brasilera». Vilaweb.cat, 18-11-2022. [Consulta: 21 novembre 2022].
  15. ««Duran substituiria la llei matrimonis homosexuals per una altra d'unions civils»». LaXarxa.com, 2011. [Consulta: 21 novembre 2022].
  16. «Rajoy se opone a reconocer Kosovo porque "es lo que conviene al interés general de los españoles"». La Vanguardia, 14-03-2012 [Consulta: 16 gener 2016].
  17. «Duran dice que dimitirá si hubo financiación ilegal» (en castellà). ElPaís.com, 22-11-2000. [Consulta: 21 novembre 2022].
  18. Roger, Maiol; Ríos, Pere. «La oposición pone cerco al líder de Unió» (en castellà). ElPaís.com, 09-01-2013. [Consulta: 21 novembre 2022].
  19. L'economista 16 març 2013


Càrrecs públics
Precedit per:
'
Tinent d'Alcalde de la Paeria de Lleida
Lleida

1979 - 1980
Succeït per:
'
Precedit per:
Xavier Pomés
Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1999 - 2001
Succeït per:
Núria de Gispert i Català
Precedit per:
càrrec nou
Portaveu del Grup Català al Congrés dels Diputats d'Espanya
CiU

2004 - 2016
Succeït per:
'
Càrrecs en partits polítics i organitzacions
Precedit per:
càrrec nou
President d'Unió de Joves
1977 - 1982
Succeït per:
'
Precedit per:
Joaquim Xicoy i Bassegoda
President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya
UDC

1982 - 1984
Succeït per:
Concepció Ferrer
Precedit per:
Francesc Borrell
President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya
UDC

1987 - 2016
Succeït per:
'
Precedit per:
càrrec nou
Secretari General de Convergència i Unió
CiU

2001 - 21 de juliol del 2014
Succeït per:
Ramon Espadaler i Parcerisas