Josep Antoni Duran i Lleida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Creu de Sant Jordi 2011 Josep Antoni Duran i Lleida
Josep Antoni Duran i Lleida 2015 (cropped).jpg
Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg
29 de novembre de 1999 – 5 de febrer de 2001
President Jordi Pujol
Diputat a Corts Generals d'Espanya
per Barcelona
Escudo de España (mazonado).svg
14 de març de 2004 – 27 d'octubre de 2015
Diputat a Corts Generals d'Espanya
per Lleida
Escudo de España (mazonado).svg
28 d'octubre de 1982 – 29 de juny de 1993
Diputat al Parlament Europeu
Europarl logo.svg
1 de gener de 1986 – 5 de juliol de 1987
Dades biogràfiques
Naixement 27 de març de 1952 (1952-03-27) (64 anys)
El Campell, la Llitera
Ocupació Advocat
Partit polític UDC

Josep Antoni Duran i Lleida (el Campell, la Llitera, 27 de març de 1952) és un advocat i polític català.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Duran és llicenciat en dret i diplomat a les comunitats europees pel Ministeri d'Assumptes Exteriors. Ingressà a Unió Democràtica de Catalunya l'any 1974 i fou el primer president de la Unió de Joves el 1977. Començà la carrera política com a paer segon a la Paeria de Lleida, càrrec que deixà l'any següent en ser nomenat director general d'Assumptes Interdepartamentals de la Generalitat de Catalunya. Va ser elegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1982 i fou nomenat delegat territorial de la Generalitat a Lleida.[1]

El 1982, 1986 i 1989 fou elegit novament diputat al Congrés dels Diputats.[2] De 1986 a 1987 fou diputat al Parlament Europeu. El 1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya i nomenat conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, fins al 2001.[3] Ha estat president del Grup Parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats des de les eleccions de 2004. És també president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya des del 1987, càrrec que ja ocupà entre 1982 i 1984.

Josep Antoni Duran i Lleida, el 2011

A partir del 2001 va ser secretari general de Convergència i Unió. En 2004 va ser escollir president de la comissió permanent d'afers exteriors del Congrés dels Diputats, càrrec que va repetir en 2008 i 2011. També fou vicepresident de la Internacional Demòcrata Cristiana i és president d'honor de la Cambra de Comerç de Xile a Barcelona.

L'any 2011 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya com a reconeixement a la tasca dels primers diputats catalans al Parlament Europeu.[4] El novembre del 2012, a desgrat de les posicions defensades per CiU, es posicionà clarament contrari a la independència de Catalunya. El 2 de novembre de 2012, en una entrevista feta per Luis del Olmo a ABC Punto Radio, que no hi havia una "gran majoria de ciutadans a Catalunya" favorables a la independència i alhora que no veia "l'escenari d'una Catalunya sense Espanya" i a més que no s'havia de fer "un referèndum que no fos legal".[5]

El 23 de novembre de 2014 presentà la plataforma de debat Construïm, com a espai polític de centre per buscar resposta a les diferents crisis que pateix el país i atendre els problemes de la societat "més enllà de la independència". Duran manifestà el seu rebuig a viure en el "frontisme dels uns i els altres", acceptant els matisos i construir la societat pensant en les persones que l'integren.[6]

A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015, va tancar la llista d'Unió Democràtica de Catalunya a la circumscripció de Barcelona.[7] Unió va treure un 2,53% dels vots i es va quedar sense representació al Parlament fet que va provocar que a la mateixa nit electoral posés el seu càrrec a disposició del partit.

A les eleccions generals espanyoles de 2015, va ser cap de llista per Barcelona per Unió.[8] El seu partit no va obtenir representació al Congrés. El 16 de gener de 2016 va anunciar que deixaria el càrrec de president del Comitè de Govern d'Unió Democràtica durant el congrés que el partit realitzarà el 16 d'abril del mateix any.[9]

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Al novembre de 2011 Duran i Lleida va advocar anomenar matrimoni homosexual (que és legal a Espanya) per un nom diferent.[10] Al març de 2012, durant un encès debat amb el primer ministre espanyol, Mariano Rajoy, Duran i Lleida va demanar l'immediat reconeixement de Kosovo per part d'Espanya.[11]

Polèmica pel cas Pallerols[modifica | modifica el codi]

Al novembre de 2000, salta el cas Pallerols del finançament il·legal d'UDC, a través dels fons europeus de formació professional, Duran assegura que "Si això es demostra, dimitiré ".[12]

Al gener de 2013, el cas "pallerols" es resol amb l'autoinculpació dels acusats, que per eludir l'ingrés a la presó acorden penes de multa i d'entre 7 mesos i any i mig de presó.

El PP, ERC i tota l'oposició catalana reclamen al líder d'Unió que compleixi amb la seva paraula i assumeixi responsabilitats.[13]

El 16 de març de 2013, va declarar el següent: "Hem de ser curosos i veure si volem deixar en mans dels jutges la destinació dels polítics", "Hem d'acordar una proposta entre tots".[14]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs públics
Precedit per:
'
Tinent d'Alcalde de l'Ajuntament de Lleida
Lleida

1979 - 1980
Succeït per:
'
Precedit per:
Xavier Pomés
Conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya

1999 - 2001
Succeït per:
Núria de Gispert i Català
Precedit per:
càrrec nou
Portaveu del Grup Català al Congrés dels Diputats d'Espanya
CiU

2004 - 2016
Succeït per:
'
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
càrrec nou
President d'Unió de Joves
1977 - 1982
Succeït per:
'
Precedit per:
Joaquim Xicoy i Bassegoda
President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya
UDC

1982 - 1984
Succeït per:
Concepció Ferrer
Precedit per:
Francesc Borrell
President del Comitè de Govern d'Unió Democràtica de Catalunya
UDC

1987 - actualitat
Succeït per:
2016
Precedit per:
càrrec nou
Secretari General de Convergència i Unió
CiU

2001 - 21 de juliol del 2014
Succeït per:
Ramon Espadaler i Parcerisas