Joana Ortega i Alemany

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaJoana Ortega i Alemany
Joana OrtegaAlemany.png
 Vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg
29 de desembre de 2010 – 22 de juny de 2015
 Diputada al Parlament de Catalunya
per Barcelona
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg
10 de novembre de 2006 – 4 d'agost de 2015
 Consellera de Governació de la Generalitat de Catalunya
Senyal de la Generalitat de Catalunya.svg
29 de desembre de 2010 – 22 de juny de 2015
Jordi Ausàs
(Governació)
Joan Saura
(Relacions Institucionals)
Dades biogràfiques
Naixement 1959
Barcelona
Nacionalitat Catalunya
Alma mater Universitat Abat Oliba Mostra inici fi|inici=|fi=}}
Activitat professional
Ocupació Política
Altres dades
Partit polític Unió Democràtica de Catalunya
Modifica dades a Wikidata

Joana Ortega i Alemany (Barcelona, 1959) és una política catalana, diputada al Parlament de Catalunya des de 2006 fins 2015 i vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i consellera de Governació i Relacions Institucionals entre 2010 i 2015.

Biografia[modifica | modifica el codi]

La seva carrera política s'inicià a l'Ajuntament de Barcelona essent consellera tècnica del districte de les Corts (1992-1995), regidora executiva del districte de l'Eixample (1995-1999) i regidora del consistori barceloní (1996-2007). A nivell municipal ha estat membre del Consell d'Administració de Barcelona Activa (1996-2003) i de l'Institut de Cultura de Barcelona (1999-2003).

Durant els mandats de Jordi Pujol com a president de la Generalitat, fou presidenta de l'Institut Català de la Dona (2002) i del Consell Nacional de Dones de Catalunya (2002).

És membre de l'equip directiu de Tribuna Barcelona. Ha estat tertuliana del programa «Bon dia, Catalunya», de TV3 (2000-2002), a COM Ràdio (des del 1999) i de Ràdio Intereconomia. És articulista mensual a El Mundo.

Militant d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) des del 1985, és membre del Comitè de Govern d'UDC del 1996 ençà. També és membre de la Permanent d'UDC i del Comitè Executiu Nacional de la Federació (CENF) de Convergència i Unió (CiU), d'Unió de Dones, d'Unió de Treballadors i d'Unió de Regidors. Ha estat portaveu de CiU a la Mancomunitat de Municipis i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (1999-2003). El 2006, entrà al Parlament de Catalunya essent escollida diputada per la circumscripció de Barcelona. Fou la cap de campanya d'Unió durant aquestes eleccions.[1] El 2010 es tornà a presentar com a número dos de la llista de CiU encapçalada per Artur Mas.

Amb la presa de possessió d'Artur Mas com a president de la Generalitat la nomenà vicepresidenta del Govern de la Generalitat, essent la primera dona a accedir al càrrec, i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Prengué possessió del càrrec el 29 de desembre de 2010.

Es convertí en la primera dona a assumir les funcions de presidenta de la Generalitat, el 27 de gener de 2011, durant prop d'una hora, a causa del viatge del president Artur Mas a Perpinyà.

El març de 2011 fou notícia per un error en el seu currículum publicat al web de la Generalitat de Catalunya, on s'afirmava que era llicenciada en Psicologia quan en realitat li manquen dues assignatures per a aprovar la carrera.[2] Ortega va demanar disculpes a través del seu bloc, al·legant que es tractà d'un error de transcripció i negant que volgués atribuir-se mèrits aliens.[3] No obstant això, aquesta informació errònia constava en diverses biografies publicades en webs de la Generalitat i del seu partit, així com en el seu propi bloc, on afirmava, en primera persona, que era llicenciada en Psicologia.[4]

El 27 de desembre de 2012 fou nomenada de nou vicepresidenta del Govern i consellera de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat per part del seu president, Artur Mas, en la configuració del seu nou govern en l'inici del segon mandat al capdavant de la institució.[5]

Al 17 de juny de 2015, després de les tensions entre Unió Democràtica de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya, va anunciar que ella juntament amb els altres dos consellers d'Unió, renunciarien als seus càrrecs en el Govern. El 22 de juny es va fer efectiu el seu cessament com a vicepresidenta i membre del Govern.[6]

El març de 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya condemnà Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a multes i penes d'inhabilitació d'entre 18 i 24 mesos per la Consulta sobre la independència de Catalunya del 9N de 2014.[7] El juny del 2017 va sortir entre alguns dels candidats del partit per optar a l'Alcaldia de Barcelona a les eleccions municipals de 2019.[8]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Girona, Diari de. «David Madí: «Que m´expliqui ERC com ens podem apropar un mil·límetre a la sobirania amb Montilla de President» - Diari de Girona». [Consulta: 8 octubre 2017].
  2. «La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, va inflar el seu currículum». Eldebat.cat, 12-03-2011. [Consulta: 17 març 2011].
  3. «Error involuntari». Bloc de Joana Ortega, 14-03-2011. [Consulta: 17 març 2011].
  4. «Un "error involuntari" molt repetit en els currículums de Joana Ortega». Diari Ara, 14-03-2011. [Consulta: 17 març 2011].
  5. «El president de la Generalitat nomena els nous membres del Consell Executiu». Govern.cat, 27-12-2012. [Consulta: 27 desembre 2012].
  6. DECRET 108/2015, de 22 de juny, de cessament de la senyora Joana Ortega i Alemany com a titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals i vicepresidenta del Govern., 22-06-2015.
  7. Vilaró, Bernat «Primer cop judicial de l'Estat». El Món, 13-03-2017.
  8. «La fotografía que abre la carrera para suceder a Trias». La Vanguardia.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Joana Ortega i Alemany
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joana Ortega i Alemany Modifica l'enllaç a Wikidata




Càrrecs públics
Precedit per:
Margarida Àlvarez i Àlvarez
Presidenta de l'Institut Català de les Dones
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg

2002-2003
Succeït per:
Marta Selva i Masoliver
Precedit per:
Josep-Lluís Carod Rovira, vicepresident del Govern de Catalunya
Jordi Ausàs i Coll, conseller de Governació i Administracions Públiques
Joan Saura i Laporta, conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació
Vicepresidenta i Consellera de Governació i Relacions Institucionals
Senyal de la Generalitat de Catalunya

29 de novembre de 2010- 22 de juny de 2015
Succeït per:
Neus Munté i Fernández, vicepresidenta del Govern de Catalunya
Meritxell Borràs i Solé, consellera de Governació i Relacions Institucionals