Universitat Abat Oliba
|
|||||
  | |||||
| Lema | Viam Sapientiae Monstrabo | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | abat Oliba | ||||
| Dades | |||||
| Tipus | universitat privada | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1973 2003 | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Associació d'Universitats Europees Xarxa Vives d'Universitats Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles | ||||
| Nombre d'estudiants | 1.842 (2022) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Rector | Rafael Rodríguez-Ponga | ||||
| Format per | |||||
| Part de | Fundació Universitària San Pablo CEU | ||||
| Lloc web | uaoceu.es… | ||||
   | |||||
Localització geogràfica  | |||||
La Universitat Abat Oliba CEU és una universitat privada catòlica, situada al barri de la Bonanova de Barcelona. Pertany a la Fundació Universitària San Pablo CEU, una institució fundada el 1933 per l'Asociación Católica Nacional de Propagandistas, creada el 1908 pel jesuïta Ángel Ayala.
Història[modifica]
L'actual universitat va ser creada l'any 1973 per la Fundació Universitària San Pablo CEU com a col·legi universitari, i va iniciar la seva activitat el gener del 1974 mitjançant un conveni d'adscripció i col·laboració amb la Universitat de Barcelona.[1]
Adoptà el nom de l'Abat Oliba, comte de Berga i de Ripoll, bisbe de Vic, reformador dels monestirs de Cuixà i de Ripoll, i fundador del de Montserrat. Va ser una figura clau en el pactisme polític i les assemblees de Pau i Treva de Déu, que van ser el precedent d'un dels primers parlaments d'Europa.
L'any 1995 passà a denominar-se Centre Docent d'Ensenyament Superior (CDES) Abat Oliba, i s'hi implantaren estudis universitaris de llicenciatura en dret, direcció i administració d'empreses i el primer cicle d'econòmiques.[1]
El 25 de juny del 2003 el Parlament de Catalunya va aprovar la seva conversió en universitat.[1] N'han estat rectors: Joan Corona (2003-2004); José María Alsina Roca (2004-2009); Carlos Pérez del Valle (2009-2017), Eva Perea (2017-2018) i Rafael Rodríguez-Ponga (2019-). Un dels patrons n'és l'Arquebisbe de Barcelona, actualment Joan Josep Omella i Omella.
El 2017 la UNESCO va concedir a la UAO CEU la Càtedra de Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural, per promoure un concepte integral de la pau.
La UAO CEU forma part de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE); de la Xarxa Vives d'Universitats, la presidència de la qual va exercir en el període 2019-2020; així com de l'European Association for International Education, i el Consell Internacional d'Universitats Sant Tomàs d'Aquino. El 2020 s'incorporà a l'European Federation of Catholic Universities[2] i a la Plataforma Internacional per a la Cooperació i la Migració.[3]
Campus Bellesguard[modifica]
El Campus Bellesguard de la UAO CEU s'alça on hi havia les restes de la torre de Vallblanc,[4] que l'últim rei de la dinastia catalana, Martí l'Humà, comprà el 1408 i havia adaptat com a cort amb el nom de Bellesguard,[4] que provindria de la bella vista que hi havia des d'aquest indret.[5] Amb el pas del temps, la zona va quedar abandonada fins que un grup de monges van fundar l'antic convent del Redemptor, un complex construït per l'arquitecte Bernardí Martorell i Puig, deixeble d'Antoni Gaudí i Cornet, a instàncies de la benefactora Francesca Balart.
El 1992, la institució va adquirir-lo per a convertir-lo en la seu principal, amb unes obres de condicionament projectades i dirigides per l'arquitecte Miquel Àngel Armengou. L'església de l'antic convent, consagrada el 1926, actualment fa de Capella Major i d'Aula Magna.[6] El 2018 s'hi van fer obres de reforma, amb la instal·lació d'un sistema de calefacció de terra radiant i nous equipaments audiovisuals. El 2019 es van inaugurar els nous estudis de ràdio, televisió i fotografia.
Estructura[modifica]
La UAO CEU s'estructura en tres facultats: la de Dret i Empresa, la de Comunicació, Educació i Humanitats, i la de Psicologia. S'hi imparteixen els títols de grau, màster i postgrau en les àrees de Comunicació, Dret i Ciències Polítiques, Educació, Empresa i Economia, Humanitats i Psicologia.
S'hi afegeixen la Càtedra d'Empresa Familiar i Creació d'Empreses; la Càtedra d'Economia Solidària; la Càtedra Gift & Task de Bioètica i Dret; la Càtedra Rei Martí l'Humà, Comte de Barcelona, i el 2019, coincidint amb la commemoració del 500 aniversari, la Càtedra CEU Elcano - Primera Volta al Món.
El 2020 es van crear la Càtedra d'Estudis Mundials Antoni de Montserrat i la Càtedra Jean Monnet sobre Integració Fiscal a la Unió Europea, finançada amb fons competitius europeus de la convocatòria Erasmus+ d'activitats Jean Monnet.
També existeix l'Observatori Laboral, dedicat a qüestions d'actualitat del món laboral, i l'Institut de Ciències de la Salut.
La UAO CEU disposa de sis grups de recerca: MULTICULTCOM (Comunicació i Conflicte en una Societat Multicultural), TRIVIUM (Família, Educació i Escola Inclusiva), EAEDIUM (Economia Aplicada, Economia de l'Educació i Recerca de Mercats), EJES (Ocupabilitat, Joves i Exclusió Social), GREFE (Empresa Familiar i Emprenedoria) i PROSOPON (Persona i Vida Personal).
Activitats[modifica]
La primavera del 2007 va veure néixer els GoliADs UAO CEU Awards, premis de publicitat i comunicació atorgats anualment pels alumnes de la Universitat Abat Oliba CEU a Barcelona a les agències de publicitat i mitjans de comunicació. Els GoliADs succeeixen als ICOMI Awards, que daten de 1995, quan els va començar el Centre d'Estudis ICOMI.[7]
L'any 2012 es van iniciar les jornades UAO CEU International Journalism Week, un congrés internacional de cinc dies de durada (de dilluns a divendres) que reuneix ponents i presentacions en anglès de l'àmbit del Periodisme. Té caràcter anual i una temàtica diferent per a cada edició.[8]
El 14 de desembre de 2012, la Universitat Abat Oliba CEU i la resta de les universitats catalanes es van comprometre en la defensa de la immersió lingüística i d'un model propi i coordinat d'accés a l'ensenyament universitari per fer front a les imposicions de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa, impulsada per José Ignacio Wert, ministre d'Educació espanyol.[9]
El 31 de gener de 2013, la UAO CEU i les altres universitats catalanes, amb l'impuls del Govern a través del Consell Interuniversitari, van acordar d'avaluar la seva qualitat i competitivitat amb el nou sistema d'indicadors U-Multirank, impulsat per la Direcció General d'Educació i Cultura de la Comissió Europea. Aquest sistema de valoració, al qual s'han adherit voluntàriament 500 universitats internacionals, està dissenyat amb diversos paràmetres per tal d'oferir una informació rigorosa i més flexible, amb l'objectiu de reflectir la diversitat de situacions de les universitats, sobretot europees.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Universitat Abat Oliba CEU enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ European Federation of Catholic Universities
- ↑ Plataforma Internacional per a la Cooperació i la Migració
- ↑ 4,0 4,1 Milian, Àlex. Els enigmes de Bellesguard, al descobert. El Temps, 10/09/2013.
- ↑ Zerbst, Rainer. Gaudí. Taschen, 1985, p. 239. ISBN 3-8228-2171-3 [Consulta: 25 abril 2011].
- ↑ «CEU.es». Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ Premis GoliADs
- ↑ UAO CEU International Journalism Week
- ↑ Notes de Premsa i Comunicació - Genca.Cat
- ↑ Notes de Premsa i Comunicació - Genca.Cat
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Universitat Abat Oliba |
